Idioma yurí (Amazònia)
El yurí és una llengua indígena, que durant algun temps es va creure extinta. L'idioma yuri està documentat per quatre llistes de paraules recolectades durant el XIX.[1][2][3]
Relacions en el Ticuna
[editar | editar còdic]per a Kaufman (1994:62) l'evidència lèxica és suficient per a agrupar-ho en el ticuna en una hipotètica família ticuna-yurí, la qual cosa va ser ratificat en 2009 per Fernando Carvalho,[4] aixina com per Goulard i Monts en 2013[5] i per Seifart i Echeverri en 2014.[6]
Els "carabayo"
[editar | editar còdic]En 1969, el sacerdot Juan Berchmans de Felanix (Antonio Font) va recolectar un llistat d'unes 50 paraules parlades per una família d'indígenes denominats "carabayo", capturats en la selva i retinguts en La Pedrera (Amazones).[7] En cotejar estes paraules en les recolectades per Wallace, Vidal i Pinell va sostindre l'hipòtesis de que els vocablos arreplegats a la família d'el Puré pertanyen a la llengua yuri.[8]
Per a Roberto Franco, ademés dels indicis històrics i geogràfics que indiquen l'identitat entre carabayos i yurís, l'estudi llingüístic comparatiu fet per Juan Álvaro Echeverri[9] en el respal de Frank Seifart, va donar la certea necessària per a afirmar-la.[10] Per a Goulard i María Emilia Rodríguez, les correspondències entre yurí i tikuna permeten rastrejar la continuïtat dels processos de la variació dialectal de terra ferma i riberes. Mentres la llengua dels cridats carabayo, a pesar d'està molt mal documentada, igual que el vocabulari yurí conegut, es relacionen fàcilment en la llengua tikuna.[5]
Algunes fonts com Ethnologue sugerixen que el yurí i el carabayo són la mateixa llengua, mentres que unes atres com Adelaar (2004) les consideren diferents. L'identificació d'abdós grups es deu a que es conjectura que els carabayo, que es mantenen en aïllament voluntari, serien de fet una facció de lo yurí que viuen en la regió del ric Puré, en el parc nacional del mateix nom. No obstant, una llista de paraules recopilada en 1969, d'alguns indígenes del ric Puré mostre solament un 20 % de cognados en el yurí, la qual cosa, per a Hammarström, podria indicar parentesc lluntà pero no identitat d'abdós llengües (Hammarström, 2010).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Spix, Johann Baptist von & Karl Friedrich Philipp von Martius (1824) Viagem pèl Brasil. 1817-1820 III i IV (anex). Editora Itatiaia Llimitada. Belo Horizonte, 1981.
- ↑ Natterer, J (1833) "Sprachproben der Nation Jurì – aus dem Rio Jupurà – (Schupurá)". Manuscrit conservat en la Biblioteca de l'Universitat de Basilea, transliterado per Hélène B. Brijnen.
- ↑ Wallace , Alfred Russel (1853). A Narrative of travels on the Amazon and the rio Negre, with an account of the native tribes, and observations on the climate, geology, and natural history of the Amazon valley. Dover Publications, Inc. Nova York, 1972.
- ↑ Carvalho, Fernando Orphão de (2009) «On the genetic kinship of the languages Tikúna and Yurí»; Revista Brasileira de Linguística Antropològica 1 (2): 247-268.
- ↑ 5,0 5,1 (2013).LIAMES.13
- 07-65.
- ↑ Seifart, Frank and Juan Alvaro Echeverri (2014) "Evidence for the Identification of Carabayo, the Language of an Uncontacted People of the Colombian Amazon, as Belonging to the Tikuna-Yurí Linguistic Family" PLos One 9(4): i94814.
- ↑ Juan Berchmans de Felanix (1969) "Els nostres indígenes de la Pedrera". Amanecer Amazónico XVI: 5, 16–17.
- ↑ Vidal i Pinell, Ramón (1979) “Identificació de la tribu dels yuríes en l'Amazones de Colòmbia”; Amazònia Colombiana Americanista VII: 35-50. Bogotà.
- ↑ Echeverri, Juan Álvaro (2010) «Senyes llingüístiques sobre els grups aïllats de la regió d'el Puré». Informe per a Amazon Conservation Team. Bogotà.
- ↑ Franco García, Roberto (2012) Cariba mal: episodis de resistència d'un poble indígena aïllat de l'Amazones. Documents històrics Imani 2. Leticia: Universitat Nacional de Colòmbia, p. 123. ISBN 978-958-761-161-8.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hammarström, Harald 2010, manoa. hawaii. edu/bitstream/handle/10125/4478/hammarstrom. pdf «The status of the least documented language families in the world». En Language Documentation & Conservation, v 4, p. 183.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma yurí (Amazonia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.