Idioma ticuna
El ticuna o tukuna és una llengua indígena americana parlada en la confluència de Brasil, Colòmbia i Perú, per més de 40 000 indígenes de l'ètnia ticuna.
Aspectes històrics, socials i culturals
[editar | editar còdic]S'ha propost que existix ticuna una relació filogenético entre el yurí,[1][2][3] i el ticuna, pero no s'hi ha parentesc provats en atres llengües. Té uns 6 mil parlants en Perú, uns 30 000 en Brasil i prop de 8 000 en Colòmbia. Els seus parlants tenen un alt grau d'alfabetisació en espanyol i ticuna, en Perú i molts d'ells són bilingües en espanyol i portugués.
Alfabetisació
[editar | editar còdic]Aparte del seu us oficial en l'educació, es publiquen dotzenes de llibres en esta llengua cada any, tant en Brasil com en Perú i Colòmbia. Eixos llibres usen especialment el sistema d'escritura similars als usats en espanyol i portugués (llevat per l'us de k en lloc de c) en lloc d'un sistema més específic per a la llengua. La primera ortografia usava també qu i atres convencions preses de l'ortografia de l'espanyol.
- Brasil
A pesar de que en Brasil viuen més del 50 % dels ticunas, l'educació en llengua indígena en Brasil és més recent que en països com Perú. Els ticunas de Brasil tenen ara a la seua disposició material escrit i educatiu proporcionat per la Fundació nacional per a l'Indi (FUNAI) i el ministeri d'educació brasiler. Existixen professors natius, que coneixen tant el ticuna com el portugués i que usen llibres de text ticuna per als chiquets. També existix un gran propyecto de recopilació de relats tradicionals per a registrar-els per escrit i proveir als ticuna alfabetizados alguns texts en els que practicar. Actualment, l'accés a l'educació en la seua pròpia llengua és un dels objectius del govern brasiler cap a les minories indígenes.
- Perú
Els ticunas de Perú han tingut educació en llengua nativa des dels anys 1960. L'ortografia pràctica usada en Perú ha servit de base per a l'ortografia usada en el sistema educatiu brasiler per als ticuna. No obstant, els texts disponibles per als ticuna peruans consistixen casi exclusivament en llibres de text estàndar.
- Colòmbia
Els tallers de mestres ticuna entre 1987 i 1993 varen ser un punt de partida del programa d'etnoeducación bilingüe que es desenrolla fins al present i que conta en assessoria de llingüistes.[4]
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]El ticuna és una llengua tonal, compartix varis traces tipològiques en llengües de la regió, encara que no s'ha pogut detectar un parentesc filogenético clar en les atres llengües de la regió. L'orde preferencial en l'oració és subjecte objecte verp SOV (en realitat (S)OsV perque el verp es presenta en prefixos personals),[5] quan es tracta de verps transitius i no ergatius, pero els verps no acusatius mostren una preferència per l'orde verp objecte subjecte VÓS.[6] El desplaçament de l'objecte a la posició postverbal carreja una série d'operacions morfosintàctiques i una marca senyala que l'objecte s'ha desplaçat a la posició postverbal.[5]
Classificació
[editar | editar còdic]Encara que existixen algunes similituts tipològiques en atres llengües de la regió, estes semblen deure's al contacte llingüístic, i l'opinió majoritària era que el ticuna és de fet una llengua aïllada[7] o no classificada.
Alguns han associat tentativamente el Ticuna dins del macro-arawakano o en la macro-tukano,[8][9] encara que la majoria d'especialistes considera que dita classificació és altament especulativa, donada la poca evidència disponible.[10] Més recentment se li ha relacionat en les llengües salibanas, l'hoti i l'andoque en una família denominada macro-daha.[11]
Terrence Kaufman considera que deu agrupar-se en el yurí en una hipotètica família ticuna-yurí.[1] Lo mateix va sostindre en 2009 un estudi de Fernando Carvalho.[2] Jean-Pierre Goulard i María Emilia Rodríguez varen trobar que les correspondències entre yurí i tikuna permeten rastrejar la continuïtat dels processos de variació dialectal de la terra ferma i les riberes i que el vocabulari yurí conegut i també l'escàs material recopilat dels cridats "caraballo", es relacionen fàcilment en la llengua tikuna.[3]
Fonologia
[editar | editar còdic]L'inventari consonàntic consistix en els següents fonemas:[5][12]
| Consonants | Bilabial | Dental | Palatal | Velar |
|---|---|---|---|---|
| Oclusivas sordes | p | t | k | |
| Oclusiva sonores | b | d | ɟ | ɡ |
| Africada | tʃ | |||
| Líquida | ɾ | |||
| Aproximante | w |
Les consonante oclusivas sonores es nasalizan i es realisen com[m], [n], [ɳ], [ŋ] quan són l'inicial d'una sílaba que la seua vocal és nassal.
Per una atra part, l'inventari de vocals està format per tres vocals tancades /i, ɯ, o/ i tres vocals obertes /i, a, o/ sense que existixquen oposició de cantitat. Totes les vocals tenen una corresponent nassal. Una vocal fonológicamente nassal i no tancada, pertanyent a una sílaba de to baix, es realisarà com un sò laringalizado.[5]
| Vocalés | Orals | Nassals | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| coronals | dorsals | labials | coronals | dorsals | labials | |
| altes | i | ɯ | o | ĩ | ɯ̃ | ũ |
| miges | i | o | ẽ | õ | ||
| baixes | a | ã | ||||
Tons
[editar | editar còdic]Sobre el sistema tonal, el ticuna distinguix varis tons de nivell, per a Lambert Anderson cinc, que es denoten com: 1alt, 2mig-alt, 3mig, 4mig-baix, 5baix.[13] Denis Bertet va fer un inventari de dèu tonemas.[14] Per a Marília Facó Soares es tracta d'un sistema tonal complex en el qual les manifestacions fonètiques no presenten de manera transparent i directa totes les motivacions dels processos que les originen, per lo que encara que va registrar sis nivells fonètics d'altura (alt, mig-alt, mig, mig-baix, baix i extrabajo), va reduir els tons fonològics a dos o màxim tres.[15] María Emilia Montes va identificar sis tons puntuals (superalto, alt descendit, alt, mig, baix i superbajo) i dos modulats, ascendent (mig-alt) i descendent (mig-baix), distinguint fonema d'alótonos i plantejant només tres tonemas: alt, mig i baix.
Gramàtica
[editar | editar còdic]Les dos principals classes de paraules són el sustantiu i el verp constituïts entorn a una raïl que tenen variades flexiones. Hi ha un número reduït de prefixs i numerosos i variats sufixs. Els sustantius inalienables es presenten sempre en un prefix possessiu: pé-érú "el vostre cap", ái-érú "cap de jaguar. El to Baix Baix marca la categoria de substantiu inanimado i el to Mig Alt la d'animat. Hi ha un sistema de sufixos classificadors nominals. La presència massiva de l'incorporació nominal fa possible tindre una oració en una paraula: kú-ü-pátá el teu-fas-casa "fas la teua casa"; nai-chápà-ànè arbre-copa-terra " bosc tancat per cúpula arbòrea".[5]
El gènero (masculí femení o genèric) és una categoria central en ticuna, manifestada formes clíticas que conjuguen animositat, distància i temps caduc o vigent. Expressen solament les categories de "passat" i de "no passat" a diferència de lo que ocorre en llengües en les quals hi ha també marcadors per a temps futur o per a passat remot. Tipológicamente el tikuna pertanydria al grup en el que el temps nominal té alcanç proposicional.[16]
Els verps són formes estables que reben prefixos personals i alguns sufixos aspectuals.[5]
L'inventari de pronoms personals ve dau per:[17]
| Número | Persona | F. Indepen. | Objecte | Possessiu | Prefix 1 | Prefix 2 | Prefix 3 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Singular | 1.ª | ča5maʔ4 | čo35ʔ |
čo35ʔr |
ča3- | či3- | či35- |
| 2.ª | ku5maʔ4 | ku35ʔ |
ku35ʔr |
ku3- | ki3- | ki35- | |
| 3.ª | n |
n |
no15ʔr |
na2- | ni23- | ni25- | |
| Plural | 1.ª incl. | yi3ʔi4maʔ2 | t |
to35ʔr |
ta2- | tu23- | tu25- |
| 1.ª excl. | to3maʔ4 | to35ʔ |
to35ʔr |
ta3- | tu3- | tu35- | |
| 2.ª | pe3maʔ4 | pe35ʔ |
pe35ʔr |
pe3- | pi3- | pi35- | |
| 3.ª | n |
n |
no15ʔr |
na2- | ni23- | ni25- |
Les tres formes del prefix persona apareixen com a marques de subjecte en el verp, en els verps de primera, segona i tercera classe.
Dialectologia
[editar | editar còdic]A pesar de la mútua inteligibilitat de les parles ticuna de diferents regions, no deu prendre's com un fet l'homogeneïtat d'este idioma. Hi ha divergències, tant en el sistema fonològic (segments, tons), com gramaticalmente. María Emilia Montes planteja l'hipòtesis segons la qual hi ha una gran divisió entre parles ribereñas o orientals, cap al Brasil i parles de la capçalera o occidentals, cap al nort del Trapezi Amazónico (Amacayacu) i cap al Perú.[5]
El parla oriental tendix a alvançar cap a les capçaleres. S'ha debilitat la regla de nasalización per lo que ademés de sílabes orals i sílabes nassals apareixen sílabes nasa-orals, la qual cosa causa canvis, particularment en el cas de [ŋ] es convertix en fonema que pot estar seguit de vocal oral, una característica que era exclusiva les parles "brasileres" i ara s'estén. Alvança també la tongada de la seqüència fonològica /k+o/ davant les vocals anteriors /i/, /i/ i inclús /a/, per /f/. L'oposició entre sílabes llargues i sílabes curtes tendix a ser reemplazads per oposicions tonals, lo que pot conduir a una reorganisació en el sistema tonal.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Kaufman, Terrence (1994). «The native languages of South America», Christopher Moseley and R. I. Asher (ed.). Atles of the world's languages, Routledge, pp. 46−76.
- ↑ 2,0 2,1 (2009).Revista Brasileira de Linguística Antropològica.1(2)
- 247-268.doi:10.26512/rbla. v1i2.12369.
- ↑ 3,0 3,1 (2013).LIAMES.13
- 7-65.doi:10.20396/liames. v0i13.1531.
- ↑ Ahué Coello (2002). María Emilia Montes (ed.). Lliure guia del mestre. Materials de llengua i cultura ticuna, Universitat Nacional. ISBN 958-701-238-0.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 (2004).Departament de Llingüística, Universitat Nacional de Colòmbia.17(17)
- 145-178 (151-153).
- ↑ (2021).Language Documentation & Conservation.15
- 153–189.ISSN 1934-5275.
- ↑ Adelaar, Willem F. H. and Pieter C. Muysken (2004) The Languages of the Vages. New York: Cambridge University Press, p. 458. ISBN 978-0-521-36275-7
- ↑ Joseph Greenberg, 1987
- ↑ J. Greenberg i M. Ruhlen, 2007, p.
- ↑ Vore per eixemple Criticisme contra l'hipòtesis amerindia
- ↑ Jolkesky, Marcelo 2009, etnolinguistica. org/resumo:7 Macro-Daha: reconstrução d'um tronc llingüístic do noroest amazônico
- ↑ Montes, María Emilia (2000). «Fonologia del ticuna», María Stella González de Pére (ed.). Llengües indígenes de Colòmbia. una visió descriptiva, Institut Car i Cuervo, pp. 289-312. ISBN 958-611-083-4.
- ↑ Anderson, Lambert (1959) "Ticuna vowels with special regard to the system of five tonemes". Série llingüística especial 1: 76-119. Rio de Janeiro: Publicaçõés do Museu Nacional.
- ↑ Bertet, Denis (2018) "The Tingues Tonemes of Ticuna, an Amazonian Oddity". Amazónicas 7. Banys.
- ↑ Soares, Marília Facó (2000) O supra-segmental em Tikuna i a teoria fonològica. I: "Investigação d'aspectes dona sintaxe Tikuna". Campinas: UNICAMP. ISBN 978-8526805026
- ↑ (2019).Forma i Funció.32(2)
- 191-222.doi:10.15446/fyf. v32n2.80819.Consultat el 12 d'octubre de 2021.
- ↑ Anderson, 1962, p. xviii-xxi, 358-360.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Doris G. Anderson (1962): archive. org/web/20080530060110/http://www. sil. org/americas/peru/html/pubs/show_work. asp? id=3379 Conversational Tikuna, Yarinachocha Press, University of Oklahoma & SIL.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- archive. org/web/20080507193929/http://www. rosettaproject. org/archive/tca Entry for Ticuna at Rosetta Project
- language-museum. com/t/ticuna. htm Language Museum - Ticuna
- archive. org/web/20090301121517/http://www. unhchr. ch/udhr/lang/tca. htm The United Nations Universal Declaration of Human Rights, translated into Ticuna
- native-languages. org/ticuna_words. htm Tikuna short comparative list
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma ticuna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.