Idioma fiyiano
El idioma fiyiano (autoglotónimo: Na vosa vaka-Viti) és una llengua austronesia de la família malayo-polinesia parlada per uns 350,000–450,000 fiyianos d'orige ètnic com a idioma natiu. La Constitució de 2013 va establir al fiyiano com a idioma oficial de Fiji, junt en l'anglés i l'hindi fiyiano, i es discutix sobre el seu establiment com "idioma nacional". El fiyiano és una llengua VÓS.[1]
El fiyiano estàndar es basa en el parla de Bau, el qual és una llengua fiyiana oriental. Una forma pidginissada és utilisada per molts indofiyianos i chinencs d'orige ètnic en les illes, mentres que l'indostánico pidgin és usat per molts indofiyianos d'orige ètnic rurals.
Aspectes històrics, socials i culturals
[editar | editar còdic]Història de la llengua
[editar | editar còdic]El fiyiano va ser introduït pels primers colonizadores fa 3500 anys. Durant molt temps, va anar l'únic idioma que es parlava en Fiji.
En 1835, misionero metodistas d'Austràlia varen treballar en Fiji i varen desenrollar una versió escrita de l'idioma. Per a 1840, ya havien inventat un sistema d'escritura i havien publicat varis llibres en diferents dialectes de l'idioma.
Des de l'independència de Fiji en 1970, el fiyiano ha segut utilisat en la ràdio, en la televisió, en llibres i periòdics i en les escoles.
Debat sobre l'idioma nacional
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Debat sobre l'idioma nacional en Fiji.
En maig i juny de 2005, una série d'isleños fiyianos prominents varen demanar que es promoguera l'estatus de l'idioma fiyiano. No era un idioma oficial en el país abans de l'adopció de la Constitució de 1997, la qual ho va fer cooficial en l'anglés i l'hindi fiyiano; no obstant, encara no és una assignatura obligatòria en les escoles. L'actualPlantilla:Quàn Ministre d'Educació, Ro Teimumu Kepa, ha respalat les crides de la mateixa manera que el Cap del Gran Consell de Caps, Ratu Ovini Bokini. Apelacions similars per part del Director del Institut de Llengua i Cultura de Fiji, Misiwini Qereqeretabua i per part d'Apolonia Tamata, una professora d'educació superior en llingüística en l'Universitat del Pacífic Sur de Suva, han dit que el reconeiximent de l'idioma fiyiano és essencial per a l'identitat bàsica de la nació i actua com a factor unificador en la societat multicultural de Fiji.
El líder del Partit Laborista de Fiji, Mahendra Chaudhry, també va respalar la petició de que el fiyiano es convertixca en idioma nacional i en una assignatura obligatòria si s'otorga el mateix estatus al hindi fiyiano, una posició a la que va fer eco Krishna Vilas del Comité Nacional de Reconciliació.
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Fonologia i escritura
[editar | editar còdic]Fonologia
[editar | editar còdic]Els fonema consonàntics del fiyiano es mostren en la següent taula:
| Labial | Coronal | Palatal | Velar | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Nassal | m | n | ŋ | ||
| Oclusiva | sorda | (p) | t | k | |
| prenasalizada | ᵐb | ⁿd | ᵑɡ | ||
| Fricativa | sorda | (f) | s | (x) | |
| sonora | β | ð | |||
| Vibrant múltiple | simple | r | |||
| prenasalizada | ᶯɖʳ | ||||
| Aproximante | w | l | j | (h) | |
La consonante escrita com ⟨dr⟩ ha segut descrita com una vibrant múltiple prenasalizada [nr] o com una fricativa vibrant múltiple [ndr], no obstant; rara volta es pronuncia en una vibració múltiple; la característica principal que la distinguix d'una ⟨d⟩ és que és postalveolar, [ɳɖ], en lloc de dental/alveolar.[2]
Els sons, [p] i [f], ocorren únicament en préstams d'atres idiomes. Els sons, [x] i [h], només ocorren en parlants de certes regions del país.
Note's la diferència en el punt d'articulació entre els parells de fricatives sonores i sordes: [β] bilabial vs. [f] labiodental i [ð] dental vs. [s] alveolar.
Els fonema vocàlics són:
| Anterior | Central | Posterior | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| curta | llarga | curta | llarga | curta | llarga | |
| Tancada | i | iː | o | oː | ||
| Mija | i | iː | o | oː | ||
| Oberta | a | aː | ||||
| Segon component | |||
|---|---|---|---|
| /i/ | /o/ | ||
| Primer component | /i/ | ei̯ | eu̯ |
| /o/ | oi̯ | ou̯ | |
| /a/ | ai̯ | au̯ | |
Ademés del diptongo creixent, i̯o.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma fiyiano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.