Idioma huasteco
El idioma huasteco o idioma tének és una llengua mayense parlada en el nort de la costa del golf de Mèxic, en els estats de Sant Luis Potosí, Veracruz i Tamaulipas. És l'única llengua viva de la branca de llengües huastecanas del mayense despuix de l'extinció del chicomuselteco, confirmada en la década de 1980. També és l'única que es troba fòra del gran àmbit territorial de les llengües mayas, és dir, el surest de Mèxic, Guatemala i El Salvador. Les hipòtesis per a explicar esta separació apunten a dos possibilitats: que abans de la separació llingüística, hi havia un corredor de llengua mayense que ocupava tota la costa del golf, o be, que fa uns tres mil anys, els parlants de l'antecessor del huasteco varen emigrar des de l'àrea nuclear maya cap al nort. En l'actualitat, el huasteco posseïx 173 233 parlants.
El nom de l'idioma huasteco en la pròpia llengua és tének, encara que generalment se li coneix com "huasteco". Est és en realitat el nom náhuatl que va passar despuix a l'espanyol.
Seguint l'estructura de les demés llengües mayenses, el huasteco o tének és una llengua ergativa, és dir, els subjectes de verps intransitius es marquen de la mateixa forma que els objectes dels verps transitius.
La primera descripció llingüística de l'idioma huasteco accessible als europeus va ser escrita per Andrés d'Olmos, qui també va escriure les primeres gramàtiques de náhuatl i totonaco.
Programació en l'idioma huasteco és transmesa per l'estació de ràdio XEANT-AM, basada en Tancanhuitz, Sant Luis Potosí dins del Sistema de Radiodifusoras Culturals Indígenes del INPI.
Fonologia
[editar | editar còdic]En les següents taules es presenten els fonemas del huasteco, acompanyats a l'esquerra pels seus equivalents símbols en l'ortografia maya.[1]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Vocals
[editar | editar còdic]| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i [i] í [iː] | o [o] ú [oː] | |
| Intermija | i [i] é [iː] | ä [ə] | o [o] o [oː] |
| Oberta | a [a] á [aː] |
Consonante
[editar | editar còdic]| Bilabial | Dental | Alveolar | Palatal | Velar | Llavi-velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusivas | Sordes | p [p] | t [t] | k [k] | kw [kʷ] | ʼ [ʔ] | ||
| Eyectives | tʼ [tʼ] | kʼ [kʼ] | kʼw [kʼʷ] | |||||
| Sonores | b [b] | |||||||
| Fricatives | dh [θ] | s [s] | x [ʃ] | j [h] | ||||
| Africades | Sordes | ts [t͡s] | ch [t͡ʃ] | |||||
| Eyectives | tsʼ [t͡sʼ] | chʼ [t͡ʃʼ] | ||||||
| Nassals | m [m] | n [n] | ||||||
| Líquides | l [l] | |||||||
| Vibrants | r [r] | |||||||
| Semivocalés | w [w] | i [j] | ||||||
Accent
[editar | editar còdic]L'accent a nivell de paraula normalment s'assigna a les sílabes en núcleu vocàlic complex, és dir, aquelles que posseïxen una vocal llarga. En cas que no hi haja vocals llargues en una paraula, l'accent recau en la primera sílaba a l'esquerra de la paraula.[2][3]
Numeració en huasteco
[editar | editar còdic]- 0 - p'opo, ou
- 1 - jún
- 2 - tsáb
- 3 - óx
- 4 - tse'
- 5 - bó'
- 6 - akak
- 7 - búk
- 8 - waxik
- 9 - belew
- 10 - laju
- 11 - laju jún
- 12 - laju tsáb
- 13 - laju óx
- 14 - laju tse'
- 15 - laju bó'
- 16 - laju akak
- 17 - laju búk
- 18 - laju waxik
- 19 - laju belew
- 20 - jún inik
- 30 - jún inik laju
- 40 - tsáb inik
- 50 - tsáb inik laju
- 60 - óx inik
- 70 - óx inik laju
- 80 - tsé' inik
- 100 - jun cent
- 120 - jún cent k'al jún inik
- 140 - jún cent k'al tsáb inik
- 160 - jún cent k'al óx inik
- 180 - jún cent k'al tsé' inik
- 200 - tsáb cent
- 300 - óx cent
Paraules essencials
[editar | editar còdic]- Salutació - nenek (de mà)
- Bon dia - tajk'anenek
- Bona vesprada - waklanenek
- Salutació (en general) - Jant'oj wa'ats
- Hasta la vista - tayej ku tsu'uxin
- Sí (està ben) - alwa its
- No - ibaj, yaba'
- ¿Quànt és? - ja'its tam
- ¿On està? - ju'taj tu k'wajat, ¿jonti k'wajat?
- Gràcies - k'aknamalits tam, jalbinchi yán
- No entenc - yab o exbayal
- Yo parle huasteco - naná' in káw tének; naná' in t'ilom tének
- Benvinguts - alwa kix ulits; alwa' ultaláb
- ¿Quàn llavors? - jayki' tam
- Ya tinc fam - in k'a'ilits
- Ya em vaig - ne'tsits tam, ne'tsits na'
- ¿Cóm et dius? - ¿janta' bij?
- Home - inik
- Dòna - Uxum
- Chuparosa - chunun
- Flor - wits
- Anem-nos - wanáts; wanajits
- Hui - Xo'
- Matí - kalám
- Ahir - tu we'el : Diners
- tak'ín
Pronoms personals
[editar | editar còdic]- Yo - naná
- Tu - xaxá
- Vosté - tatá
- Ell, ella - jajá
- Nosatres - wawá
- Vostés - tatá’chik
- Ells, -as - jajá’chik
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Edmonson, 1995, p. 379.
- ↑ Larsen y Pike, 1949, p. 274.
- ↑ Meléndez Guadarrama, 2017, pp. 36-37.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ariel de Vides, A. 2003. “Etnicidad i cosmologia: La construcció cultural de la diferència entre els teenek (huaxtecos) de Veracruz”, en: UNAM, Estudis de Cultura Maya. Vol. 23.
- Campbell, L. and T. Kaufman. 1985. “Maya linguistics: Where llaure we now?,” in Annual Review of Anthropology. Vol. 14, pp. 187-98
- Dahlin, B. et al. 1987. “Linguistic divergence and the collapse of Preclassic civilization in southern Mesoamerica”. American Antiquity. Vol. 52, No. 2, pp. 367-82.
- (en anglés), Edmonson, Barbara, How to Become Bewitched, Bothered and Bewildered: the Huastec Versive, International Journal of American Linguistics, 61:4, pp. 378-395, 1995.
- INAH. 1988. Atles cultural de Mèxic: Llingüística. Mèxic: Institut Nacional d'Antropologia i Història.
- INALI. 2018. "Junkudh tsalap abal ki dhucha' an Tének káwintaláb. Norma d'escritura de la llengua Tének (huasteco)".
- Kaufman, T. 1976. “Archaeological and linguistic correlations in Mayaland and associated areas of Mesoamerica”. En: World Archaeology. Vol. 8, pp. 101-18
- Language.25(3)doi:10.2307/410088.
- Malstrom, V. 1985. “The origins of civilization in Mesoamerica: A geographic perspective”, in L. Pulsipher, ed. Yearbook of the Conference of Latin Americanist Geographers. Vol. 11, pp. 23-29.
- [enllaç trencat]
- Ochoa, L. 2003. “La costa del Golf i l'àrea maya: Relacions imaginables o imaginades?”. En: UNAM, Estudis de Cultura Maya. Vol. 23.
- Robertson, J. 1993. “The origins and development of Huastec pronouns.” International Journal of American Linguistics. Vol. 59, No. 3, pp. 294-314
- Stresser-Pean, G. 1989. “Els indis huastecos”. En: Ochoa, L. (ed.): Huastecos i Totonacas. Mèxic: CONACULTA.
- Vadillo López, C. and C. Riviera Ayala. 2003. “El tràfic maratimo, vehícul de relacions culturals entre la regió maya chontal d'Estany de Térmens i la regió huaxteca del nort de Veracruz, sigles XVI-XIX”. En: UNAM, Estudis de Cultura Maya. Vol. 23.
- Wilkerson, J. 1972. Ethnogenesis of the Huastecs and Totonacs. PhD dissertation, Department of Anthropology and Archaeology, Tulane University, New Orleans.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Carlos de Tàpia Zenteno. (1767) archive. org/web/20140103013835/http://www. memoriachilena. cl/archivos2/pdfs/mc0014769. pdf Notícia de la llengua huasteca,[...] en cathecisme i doctrina christiana.
- archive. org/web/20191022105116/http://www. inpi. gob. mx/ecosgobmx/xeant. php XEANT La Veu de les Huastecas. Sistema de Radiodifusoras Culturals Indígenes, SRCI.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma huasteco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.