Idioma janti
La llengua janti o ostiaco (nom tradicional que li donaven els russos) pertany a la família de llengües urálicas, el seu parent més propenc és el mansi o vogul.
És la llengua dels janti o ostiacos, que viuen en el nort de Siberia, en les regions de la conca dels afluents del riu Obi i del Irtish i en el curs mig i baix del Obi.
Segons les senyes del cens del 2002, el número de jantis alcança les 28 700 persones, la majoria de les quals (25 900) viuen en el Districte autònom de Janti-Mansi (llevat en les regions occidentals, habitades pels mansi) i de Yamalia-Nenetsia, el restant habiten la zona nort-oriental de la regió de Tomsk. Durant el transcurs del XX la població janti ha permaneixcut més o menys estable, pero ha variat negativament el coneiximent de la seua llengua, i aixina, si en 1959, el 77% d'ells tenien el janti com la seua llengua materna (per a un total de 19 410), en 1970 el percentage havia baixat al 68,9% (per a una població total de 21 138), i en 1989 encara més, a un 60,5%. Junt a esta tendència ha creixcut de manera imparable el número de jantis que dominen el rus (i que ho tenen com llengua materna o segona llengua): d'un 70,3% en 1959 a un 89,4% en 1989.
Dialectes
En ser la població janti tan chicoteta i estendre's per un territori immens, la fragmentació dialectal és acusada. Se solen considerar dos grups de dialectes, els occidentals (pròpiament jantis), a la seua volta dividits en septentrionals i meridionals, i els dialectes orientals (o també cridats kantyk, segons la denominació endógena dels propis janti orientals). Entre els primers es troben per eixemple els dialectes Obdorian, Obi, Irtysh, entre els orientals per eixemple el de Surgut o el de Vaj-Vasiugán Els dialectes territorialmente adjacents són similars entre sí, pero els punts més alluntats del continu dialectal presenten diferències importants tant en fonètica com en morfologia i lèxic, lo que impedix que siguen mútuament comprensibles. Açò ha dut a que en realitat no existixca una llengua lliterària unificada sino vàries.
Escritura
Els primers intents de crear una variant escrita per a la llengua janti varen sorgir en 1868, quan es va traduir a un dels dialectes janti l'Evangeli de Sant Mateo. En els anys trenta es varen realisar intents per adaptar un alfabet llatí, pero en 1937 es va passar al cirílico. En l'actualitat quatre dels dialectes tenen la seua pròpia norma escrita diferenciada.
El janti s'estudia en les escoles primàries locals. Existix també un periòdic.
L'alfabet actual usat per als quatre dialectes és el següent:
| А а | Ӓ ӓ | Б б | В в | Г г | Д д | Е е | Ё ё |
| Ә ә | Ӛ ӛ | Ж ж | З з | И и | Й й | К к | Ӄ ӄ |
| Л л | Л’ л’ | М м | Н н | Ӈ ӈ | О о | Ӧ ӧ | Ө ө |
| Ӫ ӫ | П п | Р р | С с | Т т | У у | Ӱ ӱ | Ф ф |
| Х х | Ц ц | Ч ч | Ч’ ч’ | Ш ш | Щ щ | Ъ ъ | Ы ы |
| Ь ь | Э э | Ю ю | Я я |
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma janti» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.