Anar al contingut

Idioma kallawaya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El kallawaya és una llengua mixta parlada per un grup d'herbolarios-curanderos ambulants de Charazani, província de Bautista Saavedra, en el departament de la Pau, Bolívia. Segons la definició d'Oblitas Poblete (1968: 25), es tractaria del mateix quechua parlat en atres vocablos. Gran part d'estos vocablos tindrien el seu orige en l'antiga llengua puquina.

Des de la promulgació de la Constitució Política el 7 de febrer de 2009 el machajuyai-kallawaya és una de les 36 llengües indígenes oficials de Bolívia.[1]

Situació actual

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Bolívia La Pau Batista Saavedra

No està clar si el kallawaya es parla encara (Crevels i Muysken, 2009:15). Segons Muysken (2009:147), les últimes frases registrades daten de 1982 (Gifford & Lancaster s/f). L'autor fa referència als treballs de Bastien (1978: 20) qui, ya llavors, va observar que pocs herbolarios parlaven la llengua kallawaya, Girault (1984: 24 [1974]), qui comenta que a l'hora d'escriure, el grup dels curanderos ya s'estava desintegrant, i Ranaboldo (1986: 126), qui afirma: “actualment l'idioma kallawaya és parlat per poques persones, encara en algunes diferències dialectals entre la zona de Curva i la de Chajaya, mentres la majoria només coneix algunes paraules i els jóvens semblen haver perdut definitivament el seu domini.”

Aspectes històrics

[editar | editar còdic]

L'orige històric de la llengua i el poble kallawaya és en gran part desconegut. Segons Muysken (2009:149), la llengua mixta kallawaya provablement va emergir en cert moment durant el desplaçament llingüístic del puquina al quechua, pero no està molt clar quàn va anar exactament. Una primera possibilitat és que la llengua haja emergit durant l'imperi incaico, com ho sugerix el títul de l'obra d'Oblitas Poblete de 1968: L'idioma secret dels incas. Un grup cridat “kallawayas” va eixercitar un paper especial en la cort del inca, encara que no com curanderos, i una llengua secreta mixta de puquina i quechua hauria pogut eixercitar un paper en els ritos.
Varis factors contradiuen, no obstant, un orige primerenc. Primer, segons lo observat per Stark (1972), mentres que la contribució lexical del puquina és molt reduïda i varis atres idiomes també varen contribuir al lèxic kallawaya, la morfosintaxis del quechua és casi totalment intacta. Açò sugerix que el canvi llingüístic del puquina al quechua hauria estat en ple procés de realisar-se en l'àrea de Charazani quan el kallawaya va ser inventat. En segon lloc, el kallawaya ha desenrollat paraules originals per als elements de la cultura d'orige hispànic, inclús a on el quechua i el aimara usen préstams del castellà (Albó 1989). Açò sugerix que per lo manco els processos de formació del lèxic kallawaya seguien sent actius ben entrat el periodo colonial o inclús republicà. Tercer, encara que hi haja evidència abundant en les fonts colonials anteriors sobre medicina i costums en general, la primera referència als indis de Charazani que actuen com curanderos data de 1776.
Sobre la base d'esta informació i donat el fet de que per lo manco una miqueta de puquina dega haver segut recordat quan va emergir la llengua, Muysken (2009:150) sugerix un marc de temps per a la génesis de la llengua mixta aproximadament entre 1750 i 1920. Com senyala l'autor, sense el coneiximent adicional de l'història de la desaparició del puquina de l'àrea, és impossible ser més exacte en este punt.

Classificació

[editar | editar còdic]

Des d'una perspectiva purament estructural, el kallawaya es pot classificar com una varietat del quechua, particularment quechua meridional. Des de la perspectiva del lèxic i en part de la fonologia, el kallawaya és una llengua mixta fortament arraïlada en el puquina (Muysken, 2009:150).

Esbós gramatical

[editar | editar còdic]

Fonologia

[editar | editar còdic]

L'inventari consonàntic kallawaya és molt similar o idèntic a aquell del quechua bolivià. Els sons consonàntics a distinguir es presenten en el següent quadro (Muysken, 2009:153):

Quadro 1: Inventari consonàntic kallawaya
Labials Alveolars Palatals Velares Postvelares
Oclusivas/africades Simples p t č k q
Aspirades čʰ
Glotalizades p' t' č' k' q'
Fricatives s š h [x]
Nassals m n
Vibrant r
Laterals l
Semivocals w j


L'inventari vocàlic no és com el del quechua. De fet, es distinguixen cinc vocals, i ademés la llongitut vocàlica és distintiva (Muysken, 2009:153):

Quadro 2: Inventari vocàlic kallawaya
i o i: o:
i o i: o
a a:


Lèxic i classes de paraules

[editar | editar còdic]

Sobre el lèxic i les classes de paraules en kallawaya, es pot senyalar lo següent (Muysken, 2009:155-156):

  • La distinció més clara en kallawaya ocorre entre el sustantiu i el verp, ya que cada u té terminacions morfològiques distintes.
  • Aixina com en el quechua, els adjectius formen una subclasse de la categoria nominal, i els sustantius poden funcionar com modificadores.
  • La llengua presenta alguns adverbis, moltes voltes formats a partir de l'element deíctico khii ‘est’.
  • Hi ha un sistema de pronoms en kallawaya que s'assembla una miqueta al sistema quechua, encara que hi ha certes discrepencias al respecte entre les distintes fonts.
  • El kallawaya presenta varis elements que funcionen per a conectar frases:


Quadro 3: Conjuncions kallawayas
Oblitas Poblete (1968) Girault (1989) Glossa
piwan piwan 'i'
khiita khi’ita ‘pero’, ‘empero’
ratu 'ora'
o-chai-wan ‘no obstant’
jicuta, jinata 'aixina'
sekan 'si'


  • El kallawaya presenta, ademés, interjeccions, tals com chaillapi shanariy ‘alt’ (pare's allí no més), chui ‘hola’, entre unes atres.


Morfologia

[editar | editar còdic]

Sobre la morfologia nominal en kallawaya, es pot senyalar lo següent (Muysken, 2009:157-161):

  • Mentres que en el quechua bolivià el sufix plural castellà -s és molt comuna (de fet casi categòric en els sustantius que terminen en una vocal), no ocorre lo mateix en kallawaya, com s'aprecia en (1):


(1a) q’ari-s, warmi-s, alkalde-tah ri-n-ku (quechua)
home-PL dòna-PL alcalde-ENF anar-3-PL


(1b) laja-kuna, atasi-kuna, alkalde-tah isna-n-ku (kallawaya)
home-PL dòna-PL alcalde-ENF anar-3-PL
‘Els hòmens, les dònes i l'alcalde varen ser.’ (Stark, 1972:216)


  • El kallawaya presenta un sistema de casos que és en gran part idèntic al sistema quechua, llevat algunes diferències significatives: prop de dèu afijos s'unixen al sustantiu al final de la frase nominal.
  • Sobre la expressión de la possessió, el kallawaya presenta algunes traces especials. Per eixemple, la possessió predicativa s'expressa en un verp especial, jacha- ‘tindre’, mentres que en quechua s'utilisa el verp ka- ‘ser’. Es mantenen, no obstant, els sufixos de persona en l'element posseït, com seria el cas en la construcció quechua.


Sobre la morfologia verbal, Muysken (2009:161-162) senyala que esta s'assembla molt a aquella del quechua. Es pot observar que la major part dels sufixos verbals freqüents del quechua es troben també en el kallawaya, encara que existixen també sufixos que fins ara no han segut analisats: -kha- o -xa-, i -xi-.

Sintaxis

[editar | editar còdic]

Sobre la sintaxis del kallawaya, es pot mencionar lo següent (Muysken, 2009: 162-163):

  • L'orde de les paraules en kallawaya s'assembla a aquell del quechua, ya que es tracta, en gran mida, d'una llengua típica en el núcleu al final. En eixe sentit, els adjectius generalment precedixen als sustantius, com s'aprecia en (2). No obstant, es troben contraeixemples en este aspecte en les senyes d'algunes fonts.


(2) kkatu usi ‘casa gran’
llalle lajma ‘cavall bo’
chujkuni laja ‘home flac’
ulla rekka ‘gat negre’ (Girault 1989: 147)


  • En totes les senyes analisades per Muysken, els posesores nominals precedixen als elements posseïts, com es mostra en (3):


(3) Pedruchu-(pa)j atasi-n
Pedro-GEN dòna-3
‘la dòna de Pedro’


  • En kallawaya, les estratègies de subordinació són distintes a aquelles del quechua. Com es va mencionar abans, el kallawaya presenta vàries conjuncions. Aixina que, mentres que en quechua la relació condicional es marca en un sufix verbal tal com -spa (subjecte idèntic) o -pti (subjecte diferent), en kallawaya s'utilisa un subordinador lexical, sekan ‘si’, com es mostra en (4):


(4) atasi llalle sekan acha-ku-na jatta-nki llalle-lla
dòna bo si ser-RFL-NML voler-2 bo-d'EL
‘Tria una bona dòna si vols viure feliç.’


Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Albó, Xavier (1989). Introducció. En: Girault (1989) Kallawaya: l'idioma secret dels Incas: Diccionari, 13-18.
  • Bastien, Joseph W. (1978). Mountain of the Condor. Metaphor and Ritual in an Andean Ayllu. St. Paul, Minn.: West Publishing Company.
  • Crevels, Mily i Muysken, Pieter (2009). Llengües de Bolívia: presentació i antecedents. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom I Àmbit andino, 13-26. La Pau: Plural editors.
  • Gifford, Douglas J. i Elizabeth Lancaster (s/f). Tradition and Change among the Grass Roots of Callawaya Indigenous Medicine [Working Paper 18]. Centre for Latin American Lingusitic Studies. University of St. Andrews.
  • Girault, Louis (1984). Kallawaya, guérisseurs itinérants dones Vages. Recherches sur els pratiques médicinals et magiques [Collection Mémoires 107]. París: Éditions de l’ORSTOM.
  • Girault, Louis (1989). Kallawaya: l'idioma secret dels Incas: Diccionari. La Pau: Unicef, Panamerican Health Organisation (OPS) i World Health Organisation (OMS).
  • Muysken, Pieter (2009). Kallawaya. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom I Àmbit andino, 147-167. La Pau: Plural editors.
  • Oblitas Poblete, Enrique (1968). L'idioma secret dels incas (vocabulari castellà-callahuaya). La Pau: Editorial “Els Amics del Llibre”.
  • Ranaboldo, Claudia (1986). Els llauradors herbolarios kallawayas. La Pau: SEMTA.
  • Stark, Louisa R. (1972). Machaj-Juyay: secret language of the Callahuayas. Papers in Andean Linguistics 1, 199-218.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]