Idioma piceno septentrional

El piceno septentrional o piceno de Novilara és una llengua morta, parlada en l'est d'Itàlia, que es coneix gràcies a una série d'inscripcions que daten de l'I mileni a. C., la majoria trobada en el Piceno, la regió al nort del riu Esino. Està escrit en alfabet etrusc.

A pesar del seu nom, no està relacionada en el piceno meridional parlat més al sur. Si ben els seus texts són fàcilment transcribibles, no ha segut possible traduir-ho fins ara; per esta raó és una llengua no classificada i en general es considera no indoeuropea. En contrast en el piceno meridional, que ha segut identificat com una llengua itálica.

Aspectes històrics, socials i culturals

Distribució

El piceno septentrional va ser un idioma parlat en Itàlia en l'I mileni a. C. del com hi ha testimonis dels sigles V-VI a. C. (estela de Novilara). Va ser parlat per les poblacions habitants de la costa adriática al nort del riu Esino, entre les regions actuals de Les Marques i Romaña.

Erro al crear miniatura:

Localisació de la regió de Picenum.

Testimonis escrits

L'inscripció coneguda del piceno septentrional és l'estela de Novilara (ara en el Museu Preistorico Pigorini de Roma), d'el VI aproximadament:

mimnis erut gaarestades rotnem uvlin parell tenus polem isairon tet sut trat nesi kruvis tenag trut ipiem rotnes lutuis thalu isperion vul tes rotem teu aiten tasur soter merpon kalatne nis vilatos paten arn uis balestenag ands et sut i akut treten teletau nem polem tisu sotris eus

El monument, trobat en un cementeri de l'Edat del Bronze, és molt interessant, tant per la seua factura escultòrica (en vàries escenes de caça o pastoriles en la seua part posterior) com per la seua inscripció. S'ha barallat que poguera ser l'estela funerària d'un viager mort, gravada pels seus companyers de viage. Pero tampoc és segur el seu caràcter funerari.

Les inscripcions considerades en piceno septentrional es referixen a un corpus de quatre objectes cridats inscripcions de Novilara, encara que d'ells només un es va trobar en certea en Novilara (prop de Pesaro), mentres que els atres varen ser adquirits a través de donacions privades. Els fragments es varen comparar llingüísticament en el piceno del sur, millor atestat, pero es varen donar importants conflictes i contradiccions, per lo que seguix sent impossible dessifrar-ho pel moment.

Descripció llingüística

Erro al crear miniatura:

L'estela de Novilara, el principal testimoni escrit del piceno septentrional.

Classificació

L'evidència disponible fa del piceno septentrional una llengua no classificada ya que no ha segut possible provar un parentesc definitiu en cap atra llengua coneguda. Ya que no sembla fàcilment relacionable en atres llengües indoeuropeas es considera presumiblement que es tracta d'una llengua no-indoeuropea o una llengua aïllada, pero eixes conclusions són provisionals. En este sentit s'han sugerit correspondències lèxiques, en l'etrusc, pero sembla prematura assegurar l'existència d'un parentesc en esta llengua. De fet, de les quatre texts fragmentarios disponibles l'únic en característiques fono-morfològiques similars en l'alfabet etrusc és el de l'estela de Novilara.

De les atres tres mostres arreplegades per particulars, segons una investigació de la professora Rossella Martini, una d'elles es presenta en un alfabet de caràcters grecs arcaics. També han sorgit problemes d'interpretació en analisar estos tres fragments respecte a l'estela de Novilara, ya que només els tres fragments aludits mostren incongruències entre la seua datació i els caràcters paleogràfics que presenten. Ademés, durant el Congrés Internacional Etrusc va sorgir l'hipòtesis de que els tres fragments, distints a l'estela de Novilara i obtinguts per mig de donacions privades, siguen en realitat falses, i per lo tant poc fiables.

Característiques

L'anàlisis dels fragments per part de varis estudiosos ha demostrat un conflicte entre uns i uns atres, llevat alguna acceptable correspondència morfològica entre paraules individuals, que no obstant, no conseguixen donar una visió general de l'estructura dels texts. S'ha sugerit en vàries ocasions la possibilitat de la presència d'alguns helenismes dins dels fragments (soter <σωτήρ, 'salvador'; isperion <έσπέριον, 'occident') , pero no són precises dites correspondències.

Bibliografia

• AA. VV. (1999). De Luca (ed.). org/details/picenipopolodeur0000unse Piceni popolo d'Europa, Roma. ISBN 88-8016-332-9.

Enllaços externs

• ^{[enllaç trencat]}
• about. com/od/language/p/novilarastele. htm At about. com about. com/od/language/p/novilarastele. htm archivat en Wayback Machine.
• archive. org/web/20100816153415/http://www. cadnet. marche. it/novilara/index. html Foto de l'estela de Novilara