Anar al contingut

Idioma yaqui

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El idioma yaqui (autoglotónimo: Jiak nokiErro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut) pertany al sistema llingüístic cahíta, de la família uto-azteca. Cahíta és un terme que denomina a una agrupació llingüística o racial. L'idioma maig és mútuament inteligible en el yaqui i l'extint tehueco.

Actualment, els yaquis conformen una comunitat que se situa cap al sur de la capital de l'estat de Sonora, Mèxic, en els voltants de la serra del Bacatete o en yaqui: Bakateebe (de baaka ‘carrizo’ i teebe ‘llarc’, ‘carrizo llarc’).

Nom de la llengua

[editar | editar còdic]

Des de 2015, partir de la normalisació de l'escritura i institucionalización de la llengua yaqui en la publicació del document, Jiak noki ji'otei yoojio (Norma d'Escritura de la Llengua Yaqui) per part del Institut Nacional de Llengües Indígenes, el nom d'este idioma serà oficialment conegut com Jiak noki que significa ‘parla yaqui’, dit terme prové de la raïl jiia ‘dir, sonar’ i nooki ‘parla’.[1]

Històricament han existit diferents maneres de referir-se a l'ètnia yaqui. Aixina es troba junta a la forma de plural hiakim, la forma de singular hiaki - i en l'influència de l'ortografia castellà podem vore jiaqui. Yaqui és una grafia relativament moderna, ya que la forma etimològica és hiaqui. Segons pareix els indígenes varen prendre el seu nom de hia, que significa veu i aixina mateix crit o cridar, i baqui, que és riu, connotando 'els d'el riu que parlen a crits'.

Ells a sí mateixos es diuen yoreme autónimo que significa precisament 'gent', en contraposició als que no són yaquis o yori que significa '[béstia] feroç'. És curiós observar el sentit d'estes paraules en la composició de les quals entren yori o yoreme:

  • Yori: Aioiore, acatar, tindre respecte; ioretiutuame, afrentador; iorevebia, assot, tralla; ioresuame, matador de gent.
  • Yoreme: ioremraua, humanitat; ioremte, engendrar; ioremtua, adquirir trellat.

Com es veu la connotació de yori, blanc, conquistador, criollo, es referix a lo que és extern o diferent. Encara el mateix aioiore, acatar, tindre respecte, es referix a un acatamiento impost, exigit i tirànic.

Classificació

[editar | editar còdic]

D'acort en l'Ethnologue la classificació de la llengua yaqui és la següent:

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

els parlants de la llengua Jiak noki (yaqui) es troben assentats en els municipis sonorenses de Bácum, Cajeme, Empalme, Guaymas i Sant Ignacio Ric Mort.[2] També s'han donat importants processos migratoris cap a atres parts del territori nacional mexicà, predominantment cap a la ciutat de Tijuana en Baixa Califòrnia, i la Ciutat de Mèxic, que són hui, part del territori de la llengua yaqui.[3]

Els yaquis constituïxen un dels numerosos grups cahitas documentats de Mèxic, tots ells parlaven llengües relativament propenca i en un alt grau d'inteligibilitat mútua.

Dialectes

[editar | editar còdic]

L'idioma yaqui i l'idioma maig podrien considerar-se dos variants de la mateixa llengua, ya que tenen fins a un 90 % d'inteligibilitat mútua.[4] De fet, la distinció entre les llengües yaqui i maig és més d'orde polític o ètnic que llingüístic, i en algunes ocasions li les considera com una mateixa llengua, cridada llengua cahita. A este grup (cahita) va pertànyer la llengua ópata, extinta des de mediats d'el XX.

Estatus oficial

[editar | editar còdic]

Esta llengua junt en totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol varen ser reconegudes com "llengües nacionals" per la Llei General de Drets Llingüístics dels Pobles Indígenes promulgada i publicada en l'any 2003.[5]

Fonologia

[editar | editar còdic]

L'idioma yaqui és una miqueta difícil de pronunciar correctament per als hispans: els sons finals de paraules són sorts (no produïxen vibració de les cordes vocals), l'us de l'oclusiva glotal, i hi ha us de tons entre els habladores vells de la llengua. Les següents taules mostren els fonema de la llengua yaqui:[6]

Anterior Central Posterior
Tancada i, iː o, oː
Mija i, iː o, oː
Oberta a, aː

La llengua yaqui conta en un grup consonàntic: [k‿t] <kt>.

El to

[editar | editar còdic]

La llengua yaqui es caracterisa per tindre tons en les seues paraules. Dins d'esta llengua en perir podem trobar 4 tons distints, estos són:

to llauger (a) p. eix.: takaa: ser humà
to alt (á) p. eix.: tá'a: conéixer
to ascendent (aá) p. eix.: taá'a: sol
to descendent (aà) p. eix.: wáate: recordar

Algunes paraules que es direferencían pel seu to:

(1a) wáate: recordar
(1b) waáte: uns atres
(2a) yóoko: tigre
(2b) yoóko: cel
(3a) joá: llevar
(3b) joóa: fer

Escritura

[editar | editar còdic]
Lletres de l'alfabet yaqui
A B Bw Ch D I F G J I K KP L M N O P R S T O V W I '
a b bw ch d i f g j i k kt l m n o p r s t o v w i '
Valors fonètics
a bβ bʷ t͡ʃ d i f ɡ h i k k͜t l m n o p r s t o β w j ʔ
  • Les vocals llargues s'escriuen en doble vocal <aa, ee, ii, oo, uu>.
  • Les consonante <d>, <f> i <g> només s'ampren en préstams de l'espanyol.
  • Els escritors yaquis mexicans preferixen amprar només la consonante <b> per a la [b] i [β].
  • Els yaquis d'Estats Units d'Amèrica solen amprar <h> per al sò [h], mentres que en Mèxic s'ampra <j>.

Atres característiques

[editar | editar còdic]

En la llengua yaqui hi ha diferències en el parla de l'home i de la dòna, és dir, hi ha paraules d'us exclusiu per a les dònes i unes atres per als hòmens. P. eix.:

(1a) ¿jáisa jíuwa? '¿qué fas?, ¿qué tal?'
(1b) -kaáchini '¡res!'
(1c) -kaá móntiwa '¡res!'

Podem vore llavors que en (1a) la pregunta va ser feta per un home o dòna; en (1b) la resposta és d'una dòna; en (1c) la resposta és d'un home, ací es veu clar algunes diferències en el parla de l'home i de la dòna.

)

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «inali. gob. mx/Micrositios/normas/pdf/Norma_Yaqui. pdf NORMA D'ESCRITURA DE LA LLENGUA JIAK NOKI (YAQUI): 1.- NOM DE LA LLENGUA».
  2. ↑ «inali. gob. mx/Micrositios/normas/regiones_yaqui. html Regions en a on es parla Jiak Noki (yaqui): Assentaments històrics».
  3. ↑ «inali. gob. mx/Micrositios/normas/regiones_yaqui. html Regions en a on es parla Jiak Noki (yaqui): Migració».
  4. ↑ ethnologue. com/show_language. asp? code=mfy Ethnologue report for language code: yaq (27 de decembre 2010).
  5. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada HCU
  6. ↑ Estrada Fernández (2004). google. com. mx/books? hl=es&lr=&id=6C5GTo3dbT8C&oi=fnd&pg=PA9&dq=idioma+yaqui&ots=WQhotHeZMI&sig=SuhhHRJ1gZv9gXmdwknhaj-zmzA#v=onepage&q=idioma%20yaqui&f=false Diccionari yaqui-espanyol i texts: Obra de preservació llingüística, Sonora, Mèxic: Universitat de Sonora/Plaça i Valdés Editors. ISBN 970-722-318-9.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Lionnet, Andres S. J.: Els elements de la llengua cahita (yaqui-maig). Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Mèxic, 1977.
  • Hagberg, Larry i José Luis Moctezuma Zamarrón: "Investigacions sobre la llengua maig." En: José Luis Moctezuma Zamarrón and Jane H. Hill (eds): Alvanços i balanços de llengües yutoaztecas; homenage a Wick R. Miller. p. 195-206. Série Llingüística. Mèxic: Institut Nacional d'Antropologia i Història. 2001.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:Incubator


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_yaqui&oldid=1084669»