Iglésia de Sant Joaquín i Santa Bàrbara
0033-1.jpg){kind=link}
La iglésia de Sant Joaquín i Santa Bàrbara és el temple parroquial de Riera Cerezo, llogaret de Castielfabib, en el Racó d'Ademuz província de Valéncia, Comunitat valenciana, Espanya.
L'edifici es troba en el «barri d'Enmedio», pròpiament de l'Iglésia, i està catalogat com Be de Rellevància Local en identificador número 46.09.092-003.[1]
Història
[editar | editar còdic]Referint-se a l'iglésia de Castielfabib, l'estadiste Pascual Madoz (1847) diu que «té per anexa la vicaría del llogaret de Riera Cerezo, l'iglésia de la qual es troba dedicada á Sant Joaquín i Sta. Bàrbara».[2]-[3]
Mediat el XIX, el bisbe de Segorbe Dumenge Canubio i Alberto (1847-1864) en la seua «Memòria» de 1863 classifica a l'iglésia de Riera Cerezo com a «Rural», dotant-la de 750 reals.[4]-[3]
En la «Relació» al limina del bisbe Aguilar i Serrat (1885), la parròquia de Riera Cerezo es califica de «Ruralis», 1ª classe, en 67 cases, situant-la en el número d'orde 58 -entre Mas del Olmo (57) i Negrón (59)-: el total de parròquies de la diòcesis de Segorbe en aquells anys finals d'el XIX era de 64.[5]-[3]
En la «Guia de l'Iglésia en la Diòcesis de Valéncia» (1963), pot vore's que el cens de població és de 150 habitants de fet i de 200 de dret. Respecte a l'immoble: El temple té cult semanal, carint de Santíssim. Sense retaule en l'altar major, carix també de quadros i atres objectes artístics o mobles de valor. La torre posseïx una campana, en rellonge de sol. Durant la guerra civil espanyola va sofrir desperfectes, «sent parcialment reconstruït en una menuda ajuda de l'Estat». El cementeri és municipal i es troba a un centenar de metros de l'iglésia.[3]
Respecte a l'Archiu parroquial: durant la revolució va ser destruït, la partida de Batisme més antiga que es conserva data de 1919, la de Confirmació de 1945, la de Matrimoni i Defunció de 1939, estant completa la série de llibres parroquials des d'eixe any.[3]
Existixen diversos testimonis referents al saqueig del temple parroquial de Riera Cerezo durant la revolució i Guerra Civil (1936-1939) -Magdalena Marque Estanys (Riera Cerezo, 1921)- referix:
En esta iglésia va deure ser batejat el chiquet Tomás Díaz Díaz, naixcut en el lloc de Riera Cerezo el 7 de març de 1913, que va professar en l'Orde dels «Germans Menors Capuchinos» (OFMCap) en el nom de fra Buenaventura de Riera Cerezo, assessinat al començ de la revolució en La Sagrera (Barcelona), el dia 26 d'agost de 1936, quan tenia 23 anys. Beatificado en la Catedral de Barcelona.[7]
Descripció
[editar | editar còdic]L'edifici té planta allargada, en disposició nort (capçalera), sur (peus), en la porta principal i única del temple en la frontera meridional. La cobertura és a vàries aigües, en teixixca àrap disposta en canal i acarona. La torre-campanar és quadrangular i es troba als peus, costat de l'epístola (dreta): posseïx dos cossos de torre, coberta per un tejadillo piramidal que aboca a quatre aigües. Segons testimonis, a principis d'el XX el temple va sofrir un recrecimiento per l'esquerra (evangelio), ampliant-se considerablement per eixe costat, incloent en l'ampliació el cos saledizo de la capçalera, corresponent al desfogue de la sacristia.[8]
L'interior del temple està molt deteriorat, en evidents mostres d'humitat, posseïx una nau central, en cúpula de canó i lunetos sobre les capelles laterals de gust neoclàssic, que lluïxen arcs de mig punt. El pis està enlosado, en rajoles formant dibuix geomètric. En el centre del presbiteri es troba l'altar exent, en un atre d'obra adossat el mur d'el testero, sobre el que lluïxen restants d'un retaule de pinzell, ya que el dorat que posseïa va ser destruït al començ de la Guerra Civil (1936-1939). Des del presbiteri s'accedix directament a la sacristia, recint de sostre més baix que el del temple, anex pel costat del evangelio.[8]
A la torre s'accedix per una escalerita situada a la dreta, baix el cor, que està als peus del temple, sobre l'entrada; el seu pis és d'algeps cru i carix de baranda. El campanar té l'accés angost, en els escalons molt deteriorats; el pis de campanes té quatre vans, pero solament posseïx una campana que respon al nom de «Santa Bàrbara», fosa per «Arcs i Menezo» en 1859: el seu diàmetro de boca és de 80 cm i pesa 296 kg.[8]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Detall del retaule de pinzell en l'altar major de l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
-
Detall de quadro en relleu en la representació de la Sagrada Família en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
-
Detall del soport del cor en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
-
Detall de l'armadura del pis del cor en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
-
Detall de luneto en una capella de l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
-
Detall de crucifix de taula en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
-
Detall de bancs de fusta i pis de rajoles hidràuliques en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
-
Detall d'altar en retaule neoclàssic en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
-
Image de santa Rita en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
-
Detall d'altar adossat i retaule neoclàssic en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
-
Vista del presbiteri i retaule de l'altar major en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
-
Detall de capelles del costat de l'epístola en púlpit en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
-
Detall de capelles del costat de l'epístola en púlpit en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia), des del cor.
-
Vista del presbiteri i altar major en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia), des del cor.
-
Detall de les escals de pujada al cor i porta d'accés a la torre en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
-
Detall de capelles del costat de l'epístola en púlpit en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
-
Detall de capelles del costat de l'epístola en púlpit en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
-
Vista parcial de l'alvertent oriental de la teulada de l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia), des de la torre, en la Molga del Royo al fondo.
-
Detall de la "Santa Bàrbara" (1859), en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
-
Detall de l'armadura de la coberta de la torre en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
-
Detall de la "Santa Bàrbara" (1859) en l'iglésia parroquial de Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Generalitat Valenciana: Servici de Patrimoni Arquitectònic i Migambiental
- ↑ Madoz, 1847, pp. 166-167.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Sánchez Garzón, 2013-I.
- ↑ Aguilar, 1890, pp. 783-784.
- ↑ Presó Ortí, 1998, pp. 1.738-1.739.
- ↑ Sánchez Garzón, 2011, p. 320.
- ↑ Sánchez Garzón, 2016.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Sánchez Garzón, 2013-II.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Aguilar i Serrat, F de A. (1890/1975). Notícies de Segorbe i del seu bisbat per un sacerdot de la diòcesis, Segorbe/Valéncia, tom II, paràgraf 652. ISBN 84-500-7257-3 (tom II)
- Presó Ortí, Mª Milacres (1989). Relacions sobre l'estat de les diòcesis valencianes, Edita Generalitat Valenciana, Valéncia, tom III [Segorbe]. ISBN 84-7579-868-3
- Eslava Blasco, R.: Castielfabib i el seu patrimoni històric-artístic. Edició de l'Ajuntament de Castielfabib. 286 Pp. ISBN 978-84-606-4689-1. Castielfabib, 2014.
- Madoz, Pascual (1847). Diccionari Geogràfic-Estadístic-Històric d'Espanya i de les seues possessions d'ultramar, Madrit, tom VI.
- Sánchez Garzón, Alfredo (2011). «L'espoli de les iglésies i ermites de Castielfabib durant la revolució en detall dels danys», Del paisage, ànima del Racó d'Ademuz (IV): Sobre la Causa General (1940-46), Alfredo Sánchez Garzón, pp. 317-327. ISBN 978-84-931563-7-4.
- «L'iglésia de Sant Joaquín i Sánta Bàrbara en Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia), I» (en espanyol). Des del Racó d'Ademuz. Consultat el 12 de decembre de 2018.
- «L'iglésia de Sant Joaquín i Sánta Bàrbara en Riera Cerezo, Castielfabib (Valéncia), i II» (en espanyol). Des del Racó d'Ademuz. Consultat el 12 de decembre de 2018.
- «Fra Buenaventura de Riera Cerezo, capuchino de Castielfabib canonizado» (en espanyol). Des del Racó d'Ademuz. Consultat el 12 de decembre de 2018.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Joaquín i Santa Bàrbara.- Pàgina web del Croniste Oficial de la Mancomunidad de Municipis Racó d'Ademuz
- Plantilla:Desdeelrincondeademuz. com
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Joaquín y Santa Bárbara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.