Anar al contingut

Ilex perado

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ilex perado.jpg
Ilex perado (Ilex perado)

Ilex perado Aiton, conegut en castellà com naranjero salvage, és una espècie d'arbre perenne pertanyent a la família Aquifoliaceae. És originària de Macaronesia, estant representat per vàries subespecies.[1][2][3][4]

Es tracta d'un arbre component de la laurisilva atlàntica.

Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'un arbust o arbre menut molt ramificat. Fulls oblongo-elíptiques o suborbiculares, de 3-7 cm de llarc i 2-5 cm d'ample, sent els fulls de brots jóvens molt més grans. Mucronato d'àpiç; marge usualment sancer, o remotamente espinós en fulls jóvens. Fruts de talle curt i rugosos.[5]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És un endemisme dels archipèlecs macaronésicos de CanàriesEspanya―, Azores i MadeiraPortugal―.

En Canàries està present en les illes de La Palma, La Gomera i Tenerife, sent molt rar en la primera, escàs en la segona i solament relativament comuna en la vertent nort del massiç de Anaga en Tenerife.


En Azores es localisa en totes les illes de l'archipèlec, mentres que en Madeira solament es troba en l'illa homònima.[6][7]

Diversitat

[editar | editar còdic]

Existixen quatre subespecies acceptades:[3]

  • I. perado subsp. azorica, en Azores.
  • I. perado subsp. lopezlilloi, endèmic de l'illa de la Gomera, a on solament queden dos eixemplars naturals.[8]
  • I. perado subsp. perado, #present en Madeira.
  • I. perado subsp. platyphylla, en Canàries.

Alguns autors consideren una quinta subespecie, I. perado subsp. iberica (Lloes.) S.Andrews, no obstant li l'accepta com a sinònim de I. aquifolium.[9]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El tàxon va ser nominat originalment pel botànic suec Daniel Solander i publicat en Hortus Kewensis per l'escocés William Aiton en 1789.[10]

Etimologia
  • Ilex: nom genèric procedent del llatí i que era el que donaven els romans a la carrasca, que té un fullage similar al acebo europeu i ocasionalment es confon en ell.[11]
  • perado: epítet procedent del nom vernàcul portugués per a l'espècie, i que provablement estiga relacionat en pera, aludint o comparant els fulls en les del peral.[12]
Sinonímia

Presenta els següents sinònims:[2]

  • Ilex maderiensis Lam.
  • Ilex perado Sol.
  • Ilex perado var. iberica Lloes.

La subespecie azorica:[13]

La subsp. lopezlilloi:[14]

  • Ilex perado var. lopezlilloi (Kunkel) S.Andrews
  • Ilex platyphylla subsp. lopezlilloi G.Kunkel

La subsp. perado:[15]

La subsp. platyphylla:[16]

  • Ilex perado Webb & Berthel.
  • Ilex perado subsp. platyphylla (Webb & Berthel.) S.Andrews
  • Ilex perado var. platyphylla (Webb & Berthel.) Lloes.
  • Ilex platyphylla Webb & Berthel.

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

I. perado ha segut cultivada en Gran Bretanya el sigle xviii i s'ha introduït en atres llocs com en la península ibèrica o Amèrica del Sur.

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Està catalogada com espècie baix preocupació menor en la Llista Roja de la UICN degut a que l'espècie en el seu conjunt té una gran presència, encara que algunes subespecies han segut evaluades com amenaçades i les seues poblacions són menudes, fragmentades i en risc.


La subsp. lopezlilloi s'inclou com a espècie en perill d'extinció tant en el Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i del Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades, com en el Catàlec Canari d'Espècies Protegides.[17][18]

La subsp. platyphylla es troba protegida a nivell de la comunitat autònoma de Canàries en incloure's en l'Anex II de l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada.[19]

Aixina mateix, la majoria de les poblacions canàries es troben en àrees de la Ret Canària d'Espais Naturals Protegitsparc nacional de Garajonay, parc rural de Anaga―.

Noms comuns

[editar | editar còdic]

En les illes Canàries rep el nom comú de naranjero o taronger salvage, per la semblança dels fulls en les del taronger comú i pel seu hàbit selvat.[20]

En Madeira i Azores es coneix en portugués com perado.[21][22]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Ilex perado Aiton». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 20 de maig de 2022.
  2. 2,0 2,1 «Ilex perado Sol. ex Aiton». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 20 de maig de 2022.
  3. 3,0 3,1 «Ilex perado Aiton» (en anglés). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Consultat el 20 de maig de 2022.
  4. «Ilex perado Acebiño». Arbolapp Canàries. Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Consultat el 20 de maig de 2022.
  5. (1977).«The Ilex - Complex in the Canary lslands and Madeira».Quaderns de botànica canària.Jardí d'Aclimatació de Plantes Pla de la Pedra.Santa Lucía de Tirajana:(28)
    17-30.Consultat el 20 de maig de 2022.
  6. Jardim, Roberto. «As plantes vasculars (Pteridophyta i Spermatophyta) dos arquipélagos dona Madeira i dones Selvagens», [1] (en portugués), Funchal; Angra do Heroísmo: Direcção Regional do Ambiente dona Madeira; Universidade dos Açores, pp. 157-207. ISBN 978-989-95790-0-2.
  7. Silva (2005). «Llesta dones plantes vasculars (Pteridophyta i Spermatophyta)», (en portugués), Azores: Direcção Regional do Ambiente and Universidade dos Açores. ISBN 972-8612-22-2.
  8. «Ilex perado subsp.lopezlilloi (G. Kunkel) A. Hansen & Sunding».Atles i Llibre Rojo de la Flora Vascular Amenaçada d'Espanya.
  9. «Ilex perado subsp. iberica (Lloes.) S.Andrews» (en anglés). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Consultat el 20 de maig de 2022.
  10. «Ilex perado Aiton, Hort. Kew. [W. Aiton 1: 169 (1789)]» (en anglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 20 de maig de 2022.
  11. Abbe, Elfriede (1965). [2] (en anglés), Nova York: Cornell University Press, pp. 88, 217.
  12. Kunkel, Günther (1986). [3], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
  13. «Ilex perado subsp. azorica (Lloes.) Tutin». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 20 de maig de 2022.
  14. «Ilex perado subsp. lopezlilloi (Kunkel) O.I.Erikss., A.Hansen & Sunding». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 20 de maig de 2022.
  15. «Ilex perado subsp. perado». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 20 de maig de 2022.
  16. «Ilex perado subsp. platyphylla (Webb & Berthel.) Tutin». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 20 de maig de 2022.
  17. «Real Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenroll del Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i del Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades». Bolletí Oficial de l'Estat. Ministeri de Mig ambient, i Mig Rural i Marí. Consultat el 23 de maig de 2022.
  18. «Llei 4/2010, de 4 de juny, del Catàlec Canari d'Espècies Protegides». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 23 de maig de 2022.
  19. «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 23 de maig de 2022.
  20. (2015) «naranjero, narajero, narangero», [4], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris. ISBN 978-84-88366-95-5. «2. salvage, salvage o selvage. loc. sust. Arbre de la família de les Aquifoliáceas, propi de la laurisilva, de fulls grans, ovales, en vores espinoses i peciol curt, flors blanques agrupades i fruts rojos i amarcs (Ilex platyphylla).»
  21. «Informaçõés sobre a planta: Ilex perado Aiton ssp. perado» (en portugués). Projecto Biopolis. Construindo uma bio-região europeia. CQM (Centre de Química dona Madeira). Consultat el 20 de maig de 2022.
  22. «perado» (en portugués). Dicionário infopédia dona Língua Portuguesa. Porte Editora. Consultat el 20 de maig de 2022.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • [enllaç trencat]
  • Arechavaleta Hernández (2010). [5], Illes Canàries: Govern de Canàries. ISBN 978-84-89729-21-6.
  • Bramwell, David (2001). , 4ª edició, Madrit: Roda. ISBN 978-84-7207-128-5.
  • Kunkel, Günther (1991). , Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-80-9.
  • Machado Carrillo (2005). [6], Illes Canàries: Acadèmia Canària de la Llengua. ISBN 978-8-4960-5926-9.