Illa Fraser
La illa Fraser, des de 2023 oficialment[1] K'Gari en l'idioma gabi, és l'illa d'arena més gran del món en 1630 km². Va ser inscrita com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1992. Està baix l'administració tant de la ciutat de Maryborough com de la ciutat d'Hervey Bay City Council.
Història
[editar | editar còdic]El primer nom de l'illa va ser K'gari que significa Paraís en la llengua dels aborigen.
L'explorador britànic James Cook va descobrir l'illa el 29 de maig de 1770. La contorneó per la part este, suponent que es tractava només d'un promontori. Va donar noms a les zones de ribera que va ser explorant. Indian Head, és un penya-segat al noreste de l'illa. Li va donar este nom perque allí es varen reunir els aborigen a la seua arribada. Sandy Cape forma la punta de l'illa. Hui dia hi ha allí un far que avisa als barcos de que les aigües són perilloses.
En la nit del 22 de maig de 1836 el barco Stirling Castle va naufragar en la Gran Barrera de Coral, a uns centenars de quilómetros al nort de l'illa Fraser. A bordo anaven díhuit persones, entre elles el Capità James Fraser i la seua esposa Elizabeth.
Varen botar una barca de rescat per a la tripulació, i el capità i la seua esposa varen prendre un atre pot de rescat que va ser remolcat per la tripulació.
Segons les històries d'Elizabeth Fraser, els nàufrecs varen desembarcar prop de Waddy Point, a on varen ser en busca d'aigua dolça. Tots ells varen ser capturats per aborigen que supostament els varen mantindre en captivitat durant vàries semanes. Els aborigen també els varen obligar a treballar per a ells. El capità Fraser va caure malalt i era incapaç de treballar, va ser ferit per una llança i va sucumbir a les seues ferides huit o nou dies més vesprada. Pero segons un atre supervivent el capità va morir de mort natural. També es diu que els aborigen haurien rescatat a la tripulació.
Elizabeth Fraser va sobreviure i va ser, junt en atres supervivents, rescatada per una patrulla de recobre que va aplegar de Brisbane. Va poder retornar a Anglaterra en 1837, i gràcies al seu talent com a narradora, el seu relat es va vendre en totes les llibreries de Londres. Els sofriments del capità Fraser i la seua esposa Elizabeth es varen convertir en llegendaris i varen donar nom a l'illa. La seua història també va inspirar la novela del famós escritor australiano Patrick White: Un cinturó de fulls. No obstant, estes històries han trobat gran hostilitat entre els aborigen de tota Austràlia. Elizabeth Fraser va morir més vesprada en Melbourne, atropellada per una carrossa.
Els habitants de les afores varen començar a visitar l'illa en els anys 1870. Pero el turisme no es va desenrollar en l'illa Fraser fins a 1930 en l'organisació de la primera central comercial dels operadors turístics i l'organisació de les primeres visites. El turisme va ser creixent a lo llarc de el XX. En 1970, l'illa va aplegar a ser un destí important de la costa de Queensland. En 1992, l'illa va passar a formar part del parc nacional Gran Arenenca. Des de 1976, els boscs varen ser declarades propietat de l'Estat.
En els anys 1950, les autoritats australianas varen posar en marcha un pla per a transferir la població de Nauru, illa superpoblada i molt afectada per l'extracció de fosfats, en primer lloc a l'illa Fraser i després a l'illa Curtis.[2] Este proyecte no va prosperar i finalment va ser desestimat en 1964 a causa de la negativa d'Austràlia a l'independència dels habitants Nauru que tindrien que acontentar-se en una autonomia en la Commonwealth d'Austràlia.[2][3]
Hui en dia, el desenroll del turisme, conservant l'encant i la biodiversitat de l'illa s'ha convertit en el repte de les autoritats. En l'illa, els turistes són conscients de la fragilitat d'un ecosistema únic. El manteniment d'esta atracció depén de la seua conformitat en les normes bàsiques tals com la prohibició d'alimentar als dingos. La cohabitació d'hòmens i dingos està, en efecte, subjecta a una considerable controvèrsia. El 30 d'abril de 2001, un chiquet de nou anys d'edat, va ser atacat i mort per dingos en l'illa de Fraser. Es tractava del primer cas d'un atac fatal a un ser humà de més d'un any pels dingos en Austràlia. 31 dingos acostumats a freqüentar les zones turístiques varen ser sacrificats. Alguns varen parlar de sacrificar a tots, inclús encara que els dingos estan en la llista d'espècies en perill d'extinció. El mensage que es dona als turistes és el següent: si es vol que l'illa Fraser permaneixca oberta al públic, devem ser conscients de que nostra presència deu ser lo menys visibles i lo menys perjudicial possible.
Geografia
[editar | editar còdic]
L'illa Fraser està situada front a la costa este d'Austràlia prop de Maryborough, 200 km al nort de Brisbane en Queensland. L'illa és part del parc nacional Gran Arenenca.
Es pot aplegar a ella per transbordador, i solament els vehículs tot terreny són capaços de desplaçar-se per les pistes d'arena i les plages de l'illa. Hi ha multitut de càmping disponibles en vistes al oceà Pacífic i a les rutes migratòries de les ballenas. També hi ha en l'illa àrees protegides.
L'illa representa la mitat dels de llac dunares d'aigua dolça del món, en número de 40. Estos llac es formen quan la vegetació que creix en una depressió de la duna crea una reserva d'aigua de pluja. Existixen atres tipos de llac de l'illa. Lagos de tipo «presa» es formen quan una duna mòvil bloqueja el pas d'un curs d'aigua. Lagos de tipo «finestra» apareixen quan una depressió en les dunes fa sorgir les aigües subterrànees.
El llac més popular és provablement el llac McKenzie que es troba prop de la ciutat de Eurong en el sur de l'illa. La plaja és d'un blanc lluent i l'aigua té una perfecta claritat. El llac Wabby també és molt popular, pero és més profunt, la temperatura de l'aigua és molt més fresca. El llac Allom, rodejat de melaleucas i juncs, està rodejat per la selva tropical, i també es poden vore allí tortugues d'aigua dolça.
El riu més important és el Eli Creek en la costa oriental de l'illa. Esta és una atra zona de bany molt popular i existix un camí pel bosc que s'introduïx en la selva tropical de l'illa.
L'illa té molts atres llocs naturals d'excepcional bellea. el llac Boomanjin i el llac Birrabeen són atres bells llac. També hi ha atres rius, com el Wanggolba Creek, l'aigua del qual és tan clara que podem vore perfectament el fondo d'arena blanca.
En octubre del 2006 l'aventurer belga Louis-Philippe Loncke va travessar sense reabastecimiento l'illa Fraser.[4]
Fauna i flora
[editar | editar còdic]
230 espècies d'aus i 25 espècies de mamífers viuen en l'illa. Els dingos són prou comunes. Estos estan entre els últims dingos de raça pura d'Austràlia i és per açò que, per a evitar el creuament dels goss, no estan permesos en l'illa. També es va demanar als turistes que no alimentaren als dingos per a mantindre el seu comportament salvage i que no s'acostumen a estar prop dels sers humans.
L'illa també alberga una flora única. La major part del territori està cobert de pastura, arbustos, d'eucaliptos i acacias. També hi ha palmes, immensos kauris i falagueres prehistòrics que formen la peculiaritat de la vegetació. El bosc tropical de l'illa és també l'únic en el món que creix sobre arena.
A causa del vent dominant del surest, es formen grans dunes d'arena en l'illa, movent-se a una velocitat d'un a dos metros per any i cobrint tot al seu pas. L'erosió eòlica arrastra
l'arena de les dunes fins a territoris prou lluntans, a voltes fins a l'estat de Nova Gales del Sur.
Primers habitants
[editar | editar còdic]Per als aborigen, l'arribada de colon europeus va ser un autèntic desastre. No es troba cap hui dia. Els primers habitants de l'Illa Fraser varen ser el poble Butchulla. Investigació arqueològiques han demostrat que varen viure allí des de feya més de 5000 anys, pero noves investigacions podrien fer remontar-se l'ocupació de l'illa a temps més antics encara. Hui en dia, les trampes per als peixos, els restants de fogatas, les chafades deixades en els troncs d'arbres o els residus (principalment de closques) són testimoni de la presència d'estos primers habitants.
A l'arribada dels europeus, este poble vivia sobretot en el continent pròxim, un chicotet grup de 400 a 600 persones vivia permanentment en l'illa. En hivern, els aborigen es reunien en l'illa Fraser per a celebrar i aprofitar-se de l'abundància d'aliments que proporcionava l'oceà en esta temporada. La població de l'illa aumentava a 2000 o 3000 persones. Els aborigen utilisen canoas, fabricades a partir d'una llarga peça de corfa, sagellada en cada extrem en cera d'abelles.
Les canoas eren també utilisats per a la peixca. Aborigen peixcaven en llances de fusta o recorrien a l'us de trampes per al peix en la marea baixa. Aixina, els aborigen, extreen de l'oceà una dieta variada: closcas, dugongos, tortugues anguiles, aus aquàtiques, ous,...
Els aborigen també caçaven en l'illa. No coneixien el metal, tallaven els seus gavinets en pedra. També tenien algunes astrals per a caçar animals en l'illa, incloent les zarigüeyas.
Els aborigen també menjaven creïlles selvades i atres raïls que collien les dònes. Les Grass Tree o xanthorrhoea, era la base de l'alimentació Butchulla. Utilisaven la part d'avall que els fulls que són similars a la del repollo. Els fulls es menjaven crues, cuites i torrades en frutes. Els aborigen coneixien perfectament la flora local. Els fruts de la pandanus, no comestibles, eren colocats en una bossa que els aborigen introduïen en aigua per a extraure les substàncies tòxiques. També utilisaven els fulls per a fer cistelles. En el bosc, conseguien també bayas, recolectaven el néctar de la banskia. Les dònes fabricaven la farina martafallant les raïls de les falagueres bungwall.
També es practicava el canibalisme, pero no s'assessinava a ningú deliberadament per a ser consumit. Eren hòmens que morien en combat o chiquets que varen morir en l'infància. Els ossos dels morts eren secats i colocats en una bossa en el buit d'un arbre cridat arbre funerari.
Els aborigen vivien en refugis el sostre dels quals estava fet de tires llargues de corfa d'uns dos a tres metros. En hivern, les pells de les zarigüeyas i un fòc encés en la barraca servien per a calfar-se.
Un home no podia casar-se en una dòna del mateix clan i els seus fills pertanyien al clan de la mare.
La disminució dels aborigen va començar abruptament en l'any 1860 en l'arribada dels madereros i les tripulacions de la marina mercant que varen dur en ells les malaltiaés, l'alcohol i l'opi. En 1904, l'illa tenia només 150 habitants que varen ser deportats a les reserves del continent.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Traditional name restored to world’s largest sand island» (en en). Ministerial Mija Statements. Consultat el 2023-07-04.
- ↑ 2,0 2,1 IA50.PDF Centre d'Estudis Independents
- ↑ [enllaç trencat].
- ↑ "Va travessar sense reabastecimiento l'illa Fraser"
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illa Fraser.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla Fraser» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.