Illes Solander
Les illes Solander / Hautere són tres illots volcànics remanentes erosionats cap a l'entrada occidental del estret de Foveaux, just més allà de l'illa Sur de Nova Zelanda. Les illes es troben 40 km al sur de la costa de Fiordland.[1]
Les illes consistixen en roques d'andesita la punta de la qual és un estratovolcán sumergit de major tamany,[2] aproximadament equivalent en tamany al mont Taranaki.[3][4] Anteriorment es creïa que el volcà va entrar en erupció per última volta fa aproximadament 2 millons d'anys, pero en 2008, la datació radiométrica de mostres de roques de l'illa principal va descobrir que tenia entre 150 000 i 400 000 anys d'antiguetat.[5] En 2013 es va descobrir que l'illa Little Solander hi havia estat activa inclús més recentment, fa entre 20 000 i 50 000 anys.[6]
Administrativamente, les illes formen part del Districte Southland, lo que les convertix en l'únic grup d'illes exteriors deshabitades de Nova Zelanda que forma part d'una autoritat local.
Illes
[editar | editar còdic]L'illa Solander / Hautere (també coneguda en maorí com Et Niho a Kewa), l'illa principal, [7] cobrix al voltant de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., elevant-se abruptament fins a un pico de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. sobre el nivell de l'mar. Està arborat llevat en el seu extrem noreste, que és principalment una roca blanca i nueta. En el costat este hi ha una cova profunda, denominada Sealers Cave. L'illa Little Solander està uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. a l'oest. Alcança Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. d'elevació pero cobrix Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.. Té un aspecte estèril i està coberta de guano. Pierced Roc es troba a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. al sur de l'illa principal. S'eleva a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. d'altura i cobrix unes 0,2 hectàrees.
El nom maorí del cim de l'illa Solander és Pukekohu, i el costat del cim es coneix en maorí com Pukepari.[8] "Hautere" és el pare de Moko, un cap Ngātu Kurī, qui en particular va assessinar a un cap Kātu Māmoe cridat Tūtewaimate.[9] [10]
La cadena d'illes va ser avistar pel capità James Cook l'11 de març de 1770 i batejada aixina en honor al naturaliste suec Daniel Solander, un dels membres de la tripulació científica a bordo del barco de Cook, el Endeavour.[11]
Les illes són geogràficament prohibitivas d'accedir i les condicions climàtiques solen confondre l'aproximació dels barcos, dissuadint els intents d'habitar-les permanentment. Els caçadors de foques australians varen utilisar breument les illes a principis de el XIX, provablement vivint en menudes planicies entre els penya-segats de l'illa i la seua costa durant periodos d'uns quants mesos.[12] Ocasionalment, els nàufrecs terminaven en les illes i, en 1813, un barco que passava en destí a l'illa Stewart va trobar a cinc hòmens que necessitaven ser rescatats. Els hòmens, quatre europeus i un aborigen australià, varen estar abandonats allí entre 1808 i 1813, lo que representa el periodo continu més llarc d'habitació en les illes. Es creu que varen ser abandonats en terra en dos grups per a la caça de foques, pero la mar va impedir l'aproximació de qualsevol barco per a recuperar-los. En 1810, la caça de foques es va traslladar a l'illa Macquarie, més a l'oest, i varen anar pràcticament abandonades. Quan varen ser redescubiertas en 1813, és provable que hagueren acumulat moltes pells de foca seques.[12]
Geologia
[editar | editar còdic]Les illes són restants d'un volcà pleistocénico aïllat, extint, conformat per traquiandesita i andesita, el vulcanisme de la qual tenen afinitats geoquímicas en les adakitas modernes.[13][14] El domo andesítico de l'illa Little Solander va estar actiu entre fa 20 000 i 50 000 anys.[6] L'edat de l'illa principal és de 150 000 a 400 000 anys, respalada per senyes de polen. En un conjunt d'anàlisis, les erupció tenen una edat mija de 344 ± 10 ka i una atra edat mija de 247 ± 8 ka.[6][5] Les illes es troben en un banc en profunditats inferiors a 100 m, separada de la plataforma continental a lo llarc del estret de Foveaux per un canal de 4 km de llongitut i 200 m de profunditat. Per lo tant, les illes estan incloses en les illes exteriors de Nova Zelanda.
Les illes són l'únic terreny volcànic en Nova Zelanda relacionada recentment en la subducción de la placa indoaustraliana baix la placa del Pacífic[5] a lo llarc de la fossa de Puysegur, que s'estén cap al sur des del final de la falla alpina.[15] La taxa actual estimada d'subducción és del 35-36 mm per any.[13] La roca del basamento continental mesozoico de la conca de Solander està formada per diorita i gabro subordinat superposts per sediment del Oligoceno al Plioceno.[13] Es tracta d'una corfa continental isotópicamente distinta de la de les illes Solander, excloent la fusió parcial de la corfa inferior com a creadora del magma volcànic. S'ha sugerit que el material fos que va formar les illes prové d'una font peridotítica enriquida per l'adició d'un material fos derivat d'una llosa en posterior fraccionament en sistema obert, lo que va donar com resultat les adakitas andesíticas evolucionades.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2013).Journal of Geology.121(5)
- 475–487.doi:10.1086/671397.
- ↑ «Global Volcanism Program &#; Hautere». Smithsonian Institution &#; Global Volcanism Program. Consultat el 2024-09-10.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Solander Island – an extinct volcano» (en en). Science Learning Hub. Consultat el 19 de febrer de 2022.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 (2008).Journal of Volcanology and Geothermal Research.178(4)
- 701–707.ISSN 0377-0273.doi:10.1016/j.jvolgeores.2008.09.003.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 (2013).Journal of Geology.121(5)
- 475–487.doi:10.1086/671397.
- ↑ «[1]», The Southland Claves. Consultat el 2024-05-16.
- ↑ «», Otago Daily Claves.
- ↑ Beattie, J.H (1949). The Maoris and Fiordland: Māori myths, fascinating fables, legendary lore, typical traditions and native nomenclature, Dunedin, New Zealand: Otago Daily Claves, pp. 19.
- ↑ «», Otago Daily Claves.
- ↑ Llig. «Science on the Map: Plaus in New Zealand Named After Scientists». The Rutherford Journal. Consultat el 20 d'abril de 2019.
- ↑ 12,0 12,1 McNab, Robert (1905). Murihiku: A History of the South Island of New Zealand and the Islands Adjacent and Lying to the South, from 1642 to 1835, Cambridge University Press (republished 2011), pp. 208–211. ISBN 9781108039994.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 (2013).Journal of Petrology.54(4)
- 703–744.doi:10.1093/petrology/egs082.
- ↑ 14,0 14,1 (2014).Contributions to Mineralogy and Petrology.168(1048)doi:10.1007/s00410-014-1048-9.
- ↑ «Alpine Fault» (en en-nz). www.otago.ac.nz. Department of Geology, Otago University. Consultat el 2022-08-18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Islas Solander» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.