Inceptisol
Els Inceptisoles, (del llatí inceptum (començ)), són una orde en la Taxonomia de sols. Són sols prou jóvens i poc desenrollats que estan escomençant a mostrar el desenroll dels horisons. Estan més desenrollats que els Entisoles pero seguixen presentant un perfil menys alvançat que la majoria de sols. Per a ser considerats d'este orde deuen tindre en el 50% o més de les capes situades entre la superfície del sol mineral, una profunditat de 50 cm i no contindre òxit de ferro, òxit d'alumini i matèria orgànica.
Tots els sols d'este orde complixen la condició de tindre un horisó sálico o un epipedón hístico o úmbrico. Es troben en tot tipo de climes exceptuant el arídico. El tipo de vegetació que ho colonisa sol ser variat. Els sols inceptisoles es troben repartits per tot el planeta sent més comuns en China i Sur d'Europa. En total ocupen el 9.81% de la superfície global, aplegant al 60% en la península ibèrica.[1] Poden presentar-se sobre una àmplia gama de materials litològics com areniscas, lutitas, calcàrees, etc.
Usos i aplicacions
[editar | editar còdic]Els inceptisoles són en la seua majoria sols usats per a l'aprofitament forestal, sobretot aquells que presenten pendents. També és comú trobar sobre ells praderies o terres de cultiu agrícola, com les usades en plantacions intensives de tabac en Navarra[2] o en cultius intensius de café en ales de Colòmbia.[3] En molta freqüència presenten reacció àcida i per a ser productius requerixen encalados i fertilisació. En regions humides poden ser utilisats per a la pastura de crío intensiva d'animals.
Factors formadors
[editar | editar còdic]Com en tots els tipos de sol, el temps seguix sent un factor indispensable en la formació dels inceptisoles. Encara que poden originar-se en casi qualsevol clima, aquells en temperatures més baixes i escasses precipitacions seran els més propensos. La pendent i vegetació també són factors determinants, ya que regulen la velocitat d'erosió de la capa superficial. La presència de material parental d'orige calcáreo facilita la seua aparició en aumentar la resistència front a la meteorización.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Universitat Politècnica de Valéncia. «Inceptisoles».
- ↑ Area d'Edafologia i Química Agrícola. de l'Universitat Pública de Navarra. «INCEPTISOLES DEDICADOS AL CULTIVO DE TABACO EN NAVARRA».
- ↑ Revista Cenicafé. «PROPIEDADES DE UN INCEPTISOL DERIVADO DE GRANITO I SUS IMPLICACIONES EN LA SUSCEPTIBILIDAD A DESLIZAMIENTOS».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inceptisol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.