Anar al contingut

Entisol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Entisol profile.jpg
Perfil de sol Entisol.

En la classificació de la Soil Taxonomy, un Entisol es definix com els sols que no mostren cap desenroll definit de perfils. Un Entisol no té "horisons diagnòstics", i la majoria són bàsicament el seu material parental regolítico inalterado.

En Argentina, un perfil modal entisólico de la província de Santiago del Estero és del tipo perfil A-AC-C definit com Torriorthent típic (franc gros, mesclat, calcáreo, hipertérmico) [1]:

  1. A1: 0 a 12 cm, color 7.5 YR 3/4 (dark brown) en humit; 7.5 YR 5/3 (dullbrown) en sec; franc limoso; blocs subangulares i granular,moderat; consistència llaugerament dur a bla (sec), friable (humit); llaugerament plàstic, llaugerament adhesiu; no posseïx carbonat; abundants raïls; llímit clar i suau
  2. A2: 12 a 25 cm, color 7.5 YR 3.5/4 (dark brown) en humit; 7.5 YR 5/3 (dullbrown); franc limoso; blocs subangulares i granular,moderat; consistència llaugerament dur a bla (sec), friable(humit); llaugerament plàstic, llaugerament adhesiu; no conté carbonat; raïls abundants; llímit clar i suau
  3. AC1: 25 a 44 cm, color 7.5 YR 4/3 (brown) en humit; 7.5 YR 6/3.5 en sec;franc limoso; blocs subangulares i granular, dèbil; bla(sec), molt friable (humit); llaugerament plàstic, llaugerament adhesiu; conté carbonat (<0,5%); raïls abundants; llímit clar i suau
  4. AC2: 44 a 56 cm, color 7.5 YR 4/3.5 (brown) en humit; 7.5 YR 6/3 en sec; franc arenenc; blocs subangulares i granular, dèbil; bla (sec), molt friable (humit); no plàstic, llaugerament adhesiu; conté carbonat (2 a 10%) en concrecions puntuals; presència de raïls; llímit clar i ondulat
  5. C1: 56 a 70 cm, color 7.5 YR 4/3.5 (brown) en humit; 7.5 YR 6/3 en sec;franc arenenc; gra solt; no plàstic, llaugerament adhesiu; carbonat 2 a 10%; presència de crotovinas, llímit clar i suau
  6. C2: 70 a 100 cm, color 7.5 YR 4/3.5 (brown) en humit; 7.5 YR 6.5/3 en sec; franc arenenc; gra solt; no plàstic, llaugerament adhesiu; carbonat 2 a 10%; presència de crotovinas; nòduls irregulars (0,5 a 2 cm ø) de material obscur i en ret de pseudomicelia de carbonat en l'interior i exterior.

El perfil descrit dalt, en la classificació FAO, és un "Regosol éutrico", fase sòdica. En abdós classificacions s'expressa l'escassa evolució del sol respecte a la diferenciació en horisons i intensitat de les traces morfològiques.

En Austràlia, molts Entisoles es coneixen com Rudosols o Tenosols.

En la World Reference Base for Soil Resources (WRB) els suborden dels Entisoles formen grups de sols de referència individuals: Els Psamments estan correlacionados en els Arenosolés i els Fluvents en els Fluvisolés. Molts Orthents pertanyen als Regosolés o als Leptosolés. La major part dels Wassents i dels subgrups ácuicos d'atres suborden són Gleysolés.[1][2]

Causes de dilució o absència de desenroll

[editar | editar còdic]
  • Clima fret - pero no lo suficientment fret en hivern com para permafrost
  • Clima sec, àrida
  • Gruixa ínfima fins a la roca - i pot ser roca "no meteorizable" com quarsita o ferrita
  • Materials parentals tòxics - serpentinita, restants miners, argila sulfídicas

Suborden

[editar | editar còdic]
  • Aquents - permanentment o usualment sols humits formats en bancs fluvials, etc. Ací, la humitat general llimita el seu desenroll
  • Fluvents - sols aluvials a on el desenroll es veu impedit per deposiciones repetides de sediment en periòdiques inundacions. Li'ls troba en valls i en deltes fluvials, especialment els que carreguen molt sediment.
  • Orthents - "sol esquelètic" o prim. Li'ls troba en superfícies en recent erosió o en formes del paisage molt velles completament absents de mineralés meteorizables.
  • Psamments - Entisoles que tenen tots els horisons del perfil arenencs, a on el desenroll està impedit per l'impossibilitat de meteorizar l'arena. Pot haver-se format per moviment de médanos, o de dunas glaciarés.
  • Wassents - Entisoles sumergits en aigua, permanentment o en àrees de marees.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. IUSS Working Group WRB (2015). «World Reference Base for Soil Resources 2014, Update 2015». World Soil Resources Reports 106, FAO, Rome.
  2. IUSS Working Group WRB (2015). «Base referencial mundial del recurs solc 2014, Actualisació 2015». Informes sobre recursos mundials de sols 106, FAO, Roma.