Incertitut
L'incertitut es referix a anomalies epistémicas que impliquen informació imperfecta o desconeguda. S'aplica a les prediccions d'events futurs, a les medicions físiques que ya s'han realisat o a lo desconegut. L'incertitut sorgix en entorns parcialment observables i / o estocàstics, aixina com per l'ignorança, l'indolencia o abdós.[1] Sorgix en qualsevol número de camps, incloent els segurs, filosofia, física, estadística, economia, finances, psicologia, sociologia, ingenieria, metrologia, meteorologia, ecologia i ciències de l'informació.
Conceptes
[editar | editar còdic]Encara que els térmens s'utilisen de diverses maneres entre el públic en general, molts especialistes en teoria de la decisió, estadística i atres camps quantitatius han definit l'incertitut, el risc i la seua medició com:
- Incertitut
- La falta de certea, un estat de coneiximent llimitat a on és impossible descriure exactament l'estat existent, un resultat futur o més d'un resultat possible.
- Mida d'incertitut
- Un conjunt de possibles estats o resultats a on s'assignen provabilitats a cada possible estat o resultat; açò també inclou l'aplicació d'una funció de densitat de provabilitat a variables contínues.[2]
- Incertitut de segon orde
- En estadística i economia, l'incertitut de segon orde es representa en les funcions de densitat de provabilitat sobre les provabilitats (de primer orde).[3][4]
- Les opinions en llògica subjectiva[5] comporten este tipo d'incertitut.
- Risc
- Un estat d'incertitut a on alguns resultats possibles tenen un efecte no desijat o una pèrdua significativa.
- Mida de risc
- Un conjunt d'incertituts medides a on alguns possibles resultats són pèrdues i les magnituts d'eixes pèrdues; açò també inclou funcions de pèrdua sobre variables contínues.[6][7]
Incertitut knightiana
[editar | editar còdic]- En economia, en 1921 Frank Knight va distinguir l'incertitut del risc, sent l'incertitut la falta de coneiximent que és incommensurable i impossible de calcular. Açò ara es coneix com incertitut knightiana:
- "L'incertitut deu prendre's en un sentit radicalment distint de la noció familiar de risc, de la qual mai s'ha separat adequadament ... El fet essencial és que 'risc' significa en alguns casos una cantitat susceptible de medició, mentres que en atres moments és alguna cosa clarament distint; i existixen diferències crucials i de llarc alcanç en els rumbos dels fenomens depenent de quin dels dos està realment present i operant ... Sembla que una incertitut mesurable, o 'risc' pròpiament dit, com usarem el terme, és tan diferent d'una incertitut incommensurable que no és en realitat una incertitut en absolut."
Atres taxonomia d'incertituts i decisions inclouen un sentit més ampli d'incertitut i cóm deu abordar-se des d'una perspectiva ètica.[8]
Per eixemple, si no se sap si plourà matí o no, llavors hi ha un estat d'incertitut. Si les provabilitats s'apliquen als possibles resultats utilisant pronòstics meteorològics o inclús solament una evaluació de provabilitat calibrada, l'incertitut s'ha quantificat. Supongam que es quantifica com un 90% de provabilitat de temps solejat. Si hi ha un event a l'aire lliure important i costós planejat per a matí, llavors existix un risc ya que hi ha un 10% de provabilitat de pluja, i la pluja seria indesijable. Ademés, si es tracta d'un event comercial i es perdrien 100.000 euros si plou, llavors el risc s'ha quantificat (una provabilitat del 10% de perdre 100.000 euros). Estes situacions es poden fer encara més realistes quantificant la pluja llaugera vs. pluja forta, el cost dels retarts front a la cancelació total, etc.
Alguns poden representar el risc en este eixemple com la "pèrdua d'oportunitat esperada" (EOL) o la possibilitat de que la pèrdua es multiplique pel monte de la pèrdua (10% × 100.000 = 10.000 €). Això és útil si l'organisador de l'event és "neutral al risc", la qual cosa no és la majoria de les persones. La majoria estaria disposta a pagar una prima per a evitar la pèrdua. Una companyia de segurs, per eixemple, calcularia una EOL com a mínim per a qualsevol cobertura de segur, després agregaria a eixos atres costs operatius i guanys. Degut a que moltes persones estan dispostes a comprar un segur per moltes raons, clarament la EOL per sí sola no és el valor percebut d'evitar el risc.
Vore també
[editar | editar còdic]- Certea
- Teoria de Dempster-Shafer
- Teoria de conjunts difusos
- Teoria de jocs
- Entropía d'informació
- Anàlisis morfològic (resolució de problemes)
- Propagació d'incertitut
- Aleatoriedad
- El gat de Schrödinger
- Consens científic
- Mecànica estadística
- Llògica subjectiva
- Volatilitat, incertitut, complexitat i ambigüitat.
- Anàlisis de sensibilitat (estadística)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Peter Norvig. «Introduction to Artificial Intelligence». Udacity. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2022. Consultat el 15 de giner de 2020.
- ↑ Kabir, H. D., Khosravi, A., Hosen, M. A., & Nahavandi, S. (2018). Neural Network-based Uncertainty Quantification: A Survey of Methodologies and Applications. IEEE Access. Vol. 6, Pages 36218 - 36234, doi:10.1109/ACCESS.2018.2836917
- ↑ (1982).Synthese.53(3)
- 361–386.doi:10.1007/BF00486156.
- ↑ David Sundgren and Alexander Karlsson. Uncertainty levels of second-order probability. Polibits, 48:5–11, 2013.
- ↑ Audun Jøsang. Subjective Logic: A Formalism for Reasoning Under Uncertainty. Springer, Heidelberg, 2016.
- ↑ Jean-Jacques Laffont (1980). Essays in the Economics of Uncertainty, Harvard University Press. Chapter-preview links.
- ↑ Robert G. Chambers and John Quiggin (2000). Uncertainty, Production, Choice, and Agency: The State-Contingent Approach. Cambridge. Description and preview. ISBN 0-521-62244-1
- ↑ (2007).EMBO Rep..8(10)
- 892–6.doi:10.1038/sj.embor.7401072.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Incertidumbre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.