Indicador d'actitut
Un Indicador d'Actitut (IA), també conegut com a horisó artificial, és un instrument de vol que mostra l'orientació de l'aeronau respecte a l'horisó. En ell es pot conéixer ràpidament l'àngul d'alabeo i cabotege. Gràcies a este instrument, és possible volar en condicions de visibilitat reduïda o nula.
Cal tindre en conte que l'horisó artificial no mostra si l'aeronau està ascendint o descendint (per a això es recorre al variómetro), únicament nos indica la seua posició sobre l'horisó.
Construcció i operació
[editar | editar còdic]Horisó artificial analògic
[editar | editar còdic]
L'horisó artificial està format per un giroscopi de rotació horisontal, que està montat sobre un sistema d'eixos que li permeten tres graus de llibertat, tot açò està en l'interior d'una caixa hermètica. Per al seu funcionament, el giroscopi ha de girar a gran velocitat, per mig d'una corrent d'aire o per mig d'un chicotet motor elèctric.
El giroscopi està unit a una esfera visible, dividida en dos hemisferis per la llínea de l'horisó (el superior de color blau, representant el cel, i l'inferior de color negre o marró, simulant la terra), els quals estan graduats en llínees horisontals cada 5° per damunt i per baix de la llínea de l'horisó. Per davant de l'esfera es coloca una representació d'avió en miniatura (en forma de W o d'omega invertida) que servix per a marcar sobre l'esfera els graus de cabotege de l'aeronau.
En la part frontal de la caixa existix una escala semicircular immòvil, marcada en llínees separades 10°, 20°, 30°, 60° i 90° a cada costat de la vertical de l'instrument. Una busca solidària en l'esfera mòvil marcarà sobre esta escala els graus de alabeo de l'aeronau.
Integració en atres sistemes de l'aeronau
[editar | editar còdic]Existixen horisons artificials analògics més evolucionats que combinen en el mateix instrumente informació procedent d'atres sistemes de l'aeronau, com poden ser les indicacions del sistema d'aterrisage instrumental o les indicacions del director de vol.
Horisó artificial digital
[editar | editar còdic]
Actualment, en l'alvanç de les noves tecnologies i a l'aparició de les cabines de cristal, ya no és necessari l'us d'instruments analògics, sino que es pot mostrar en una pantalla l'informació procedent dels sistemes de referència d'actitut i rumbo (AHRS) de l'aeronau, junt en atres senyes necessàries per al pilot, donant lloc a lo que es denomina pantalla principal de vol (PFD). Aixina i tot, molts avions moderns seguixen contant en un giroscopi mecànic o digital com a horisó artificial de reserva.
Ajust de l'horisó artificial
[editar | editar còdic]Quan l'avió es trobe recte i nivellat, el pilot, per mig del botó giratori d'ajust, deu colocar les ales de l'avió en miniatura alineades en l'horisó artificial. L'exactitut d'este ajust pot millorar-se tenint en conte la càrrega i el centrat de l'aeronau.
Història
[editar | editar còdic]El primer horisó artificial va ser inventat per Elmer Sperry i es va provar per primera volta en vol per Jimmy Doolittle en 1929.[1][2]
En un primer moment, els horisons artificials estaven llimitats en la cantitat de cabotege i alabeo que podien soportar, que era aproximadament de 60° en el cabotege i 100° en el alabeo;[3] si algun d'estos llímits era excedit es produïa un inclinament en l'instrument, per lo que es va instalar un mecanisme que bloquejava en giroscopi en una posició vertical durant qualsevol moviment que superara els llímits.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Consultat el 30 de setembre de 2014.
- ↑ The National Aviation Hall of Fame. «Elmer Sperry, Sr.» (en anglés). Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 30 de setembre de 2014.
- ↑ «L'Horisó Artificial». Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2013. Consultat el 29 de giner de 2013.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- «2.6. Indicador d'actitut», Nocions bàsiques de vol (PDFPDF).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Indicador de actitud» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.