Industrialisació

Erro al crear miniatura:

Industrialisació

Erro al crear miniatura:

Vista del port de Barcelona en 1856, gravat d'Alfred Guesdon. Des del XIX, Barcelona és una de les ciutats més industrialisades d'Espanya.

Erro al crear miniatura:

Vista panoràmica de Mánchester.

La industrialisació consistix en la producció de bens i servicis a gran escala, per mig de l'utilisació de màquines accionades per noves fonts d'energia. Es coneix com a industrialisació al procés pel que un Estat o comunitat social pansa d'una economia basada en la agricultura a una atra fonamentada en el desenroll industrial i en el que est representa, en térmens econòmics, el sostingues fonamental del producte intern brut i, en térmens d'ocupació, oferix treball a la majoria de la població. Supon, ademés, una economia de lliures canvis. Les fàbriques, en grans mostres d'alvanços tecnològics, aumenten la productivitat (i aixina aumenten el capital); en realitat, ara són fàbriques, abans es desenrollaven en l'espai domèstic dels llauradors, com poden ser teixits, utensilis, ceràmica. Dit d'una manera més simple: «donar predomini a les indústries en l'economia d'un país» o «desenroll del sistema econòmic i tècnic necessari per a transformar les matèries primeres en productes adequats per al consum».

La Revolució Industrial va ser un periodo històric comprés entre la segona mitat del XVIII i principis del XIX, en el Regne Unit en primer lloc, i el restant d'Europa continental despuix, varen sofrir el major conjunt de transformacions socioeconòmiques, tecnològiques i culturals de la Història de la humanitat, des del Neolític. L'industrialisació va sorgir com a conseqüència directa de l'invenció de la màquina de vapor, pero també varen influir decisivament els canvis jurídics en la propietat, l'increment del comerç i la competitivitat entre països com Regne Unit, Alemània i França. Els motors de l'industrialisació varen ser la mineria, la metalúrgia i la química. El procés d'industrialisació no va ser homogéneu, és dir, no va ser tot en un sol pas, sino que primer va ocórrer en el Regne Unit en el XVIII; atres països com Estats Units, Japó, Alemània, França o Rússia es varen industrialisar en el XIX i actualment hi ha països d'Àfrica o Àsia que estan molt poc industrialisats. Es poden identificar vàries transicions en este procés:

• De la societat agrària a la societat industrial.
• De la societat rural a la societat urbana.
• De la manufactura a la maquinofactura.
• De l'us de la mà d'obra a l'us de capitals. Per extensió, es parla d'industrialisació per a referir-se a qualsevol model de societat molt desenrollada, si be des de la década dels 50 del XX les societats en major poder econòmic són aquelles que posseïxen uns alts nivells de desenroll tecnològic. L'industrialisació va canviar el paisage natural i l'urbà anteriorment existents, produint un nou panorama en l'ambient. El nou modo de producció, en els seus edificis fabriles, els seus mijos de comunicació, la necessitat massiva de mà d'obra etc., va a transformar no solament l'espai urbà, sino també zones situades en ple camp a on sorgiran chicotetes ciutats en l'única finalitat de la producció. Estos «espais industrials» impliquen una nova manera d'entendre l'arquitectura i el urbanisme. En la revolució industrial no solament apareixen nous edificis, sino que és la pròpia arquitectura la que es transforma, ya que té que adaptar-se als nous conceptes ideològics que es deriven d'aquella, als nous comportaments humans:

«El nou allumenat irromp en l'horari solar, els nous transports acurten distàncies i llocs abans inhòspits, les noves ciutats masificades per l'increment de la població provoquen noves necessitats públiques, nous servicis, noves comunicacions, noves nocions d'higiene i confort» (Aguilar, 1991, 93). L'arquitectura contemporànea té els seus orígens en els canvis provocats per la revolució industrial, com han posat de manifest els primers teòrics que es varen ocupar del tema, Pevsner, Benévolo, Giedion, Tafuri, Zevi, Franton, etc., i que resumix Inmaculada Aguilar (1991, 94):

- modifica les tècniques constructives i introduïx nous materials com el ferro i el vidre (més vesprada el formigó).

- modifica el concepte tradicional de ciutat: nous servicis, tipologies, sistemes de comunicació i un modern concepte sobre el valor del sol.

- estimula l'esperit científic i en ell'investigació experimental, que tenen com a conseqüència immediata la creació d'escoles especialisades. L'industrialisació és molt més que una transformació tecnològica: «la màquina no és únicament un dispositiu concret, un ingeni, és també una màquina social, una organisació racional de la producció» (Aguilar, 1991, 94). Es basa en la repetició, en la producció en série, lo que necessita la realisació prèvia d'un model abstracte. És dir, exigix que la producció siga pensada en anterioritat, la previsió, la precisió, el rigor i el control es convertixen en elements indispensables per al seu funcionament. Açò afecta d'igual modo a l'arquitectura que es convertix en un sector més de la producció industrial, introduint conceptes com els de repetició estàndar, série... que necessiten, aixina mateix, l'elaboració d'un model per al control del bon funcionament del seu procés de producció: el pla. Actualment, el procés d'industrialisació ha canviat. En els països en vies de desenroll com els BRICS (Brasil, Rússia, Índia, China i Suràfrica), la migració del camp a la ciutat no està acompanyada de l'industrialisació. Les institucions públiques no poden enfortir-se en els auments en la recaptació impositiva que esta comporta, lo que ha derivat en un aument de la conflictivitat social. L'industrialisació en estos països es produïx gràcies a la mà d'obra barata i a les economies d'escala que presenten (la deslocalisació d'empreses supon la pèrdua de llocs de treball en els països desenrollats, pero els crea en els que estan en vies de desenroll). En molts casos, l'industrialisació en estos països no apareix de forma natural, com va ocórrer en Regne Unit gràcies a l'aument del comerç i el desenroll de l'indústria pesada com la mineria, sino que apareix per l'impuls que les institucions nacionals o internacionals li donen a l'economia. Índia i Corea del Sur reben o ho han fet gràcies a ajudes importants tant del FMI, Banc Mundial com d'Estats Units per la seua importància geopolítica i com a resposta a l'industrialisació de China. Per un atre costat, China i Brasil s'han industrialisat gràcies a les polítiques que han adoptat els seus governs i a l'intervenció de l'estat en l'economia. Un dels aspectes més importants és que el desenroll del sector terciario ha precedit a l'industrialisació en estos països, no com en l'industrialisació d'Europa, a on primer es va desenrollar el sector primari. Açò es deu principalment a l'aument del turisme mundial, al creiximent del sector públic (com a oferente de servicis tals com a sanitat, defensa, etc.) i al desenroll del sector financer; este últim és el cas de China, que s'ha industrialisat gràcies al control del capital i de la cotisació de la seua moneda. Els primers sectors industrials en desenrollar-se són els que proveïxen de bens al sector de servicis, per l'impuls que se supon donen a l'economia, o aquells sectors que posseïxen ventages competitives en el mercat internacional, com són els intensius en mà d'obra. Estos sectors canalisen l'impuls cap al sector de productes intermijos i de bens d'equip.

Vore també

• Evolució tecnològica
• Fordisme
• Mit del progrés
• Monozukuri
• País desenrollat
• País recentment industrialisat
• Revolució Industrial
• Segona Revolució Industrial
• Sistema de producció
• Societat industrial
• Taylorisme
• Teoria d'Olduvai
• Temps moderns

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Industrialisació en el Viccionari.

Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..