Ingapirca
Ingapirca [1][2] (del kichwa: inga, "inca" i pirka "paret") són les ruïnes incas millor preservades en Equador (província del Cañar). Antigament va ser conegut com Hatun Cañar, que significa "el lloc gran dels Cañaris". El lloc va ser inicialment un assentament de la cultura Cañari, encara que posteriorment va ser ocupat pels Incas, els qui varen construir la majoria d'estructures que sobreviuen fins a hui en dia. Li'l coneix principalment pel gran temple del sol de Ingapirca, el qual és una construcció única en tot l'imperi incaico, ya que és de planta oval.[3] No es coneixen construccions d'esta forma en cap atre lloc incaico.cita requerida
El complex segurament va tindre una funció religiosa, ya que este va ser construït sobre una pacarina. És dir, un aflorament rocós que podria haver segut el lloc d'orige mitològic dels Cañaris.[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]No es coneix el nom original del complex. No obstant, existixen referències de el XVI que es referixen a la zona en el nom de Hatun Cañar, que significa "el lloc gran dels cañaris".[4] En l'any 1582 Fra Gaspar de Gallecs, retor d'Azogues, escriu lo següent:cita requerida
La paraula "Ingapirca" s'ha utilisat per a referir-se al monument per lo manco des dels 1700s. Esta ve de la llengua quichua, i significa "murs del Inca". Referenciar als murs o muralles és una manera comuna de denominar llocs incaicos de nom desconegut.[4] Atres eixemples de llocs incaicos que han segut nomenats seguint el mateix principi són Els Paredones en Perú o Paredones de Molleturo i Paredones de Culebrillas en Equador.
Història
[editar | editar còdic]Ingapirca És una construcció autènticament incásica-cañari, feta a principis de el XVI de nostra era, poc temps abans de l'arribada dels espanyols a eixa zona. Es presumix va poder ser un observatori del sol i la lluna.
_p468_PALACIODELOSINCASENCANAR.jpg){kind=link}
No se sap a ciència certa quins varen ser els fins per als que va ser construït este edifici d'orige Inca-Cañari. L'únic criteri en que coincidixen varis historiadors i arqueòlecs és que va ser construït baix les órdens directes del que fora inca Huayna Cápac, durant les campanyes d'expansió territorial i conquista de pobles que el inca Túpac Yupanqui, el seu pare i antecessor com a emperador del Tahuantinsuyo, iniciara anys arrere cap als territoris que hui comprenen el sur de l'Equador.
Segons pareix va jugar un gran paper dins de les estratègies militars incas, com a lloc d'alvançada i aprovisionament de les tropes cap al nort de l'Equador, pero el seu més important objectiu era, el de ser un lloc d'adoració i veneració al sol, el màxim deu inca, constituint-se aixina en una Coricancha, dedicada al ritual Inca.
Les ruïnes de Ingapirca varen ser excavades i restaurades per una Missió Arqueològica d'Espanya entre els anys 1974 i 1975. Eixes investigacions varen donar orige a vàries publicacions dels arqueòlecs José Alcina, Miguel Rivera i Antonio Fresc.
Descripció
[editar | editar còdic]
Les distintes estructures de les ruïnes de Ingapirca es poden dividir en 3 conjunts arquitectònics o grups d'edificacions, estos són El Castell en els seus temples adjacents, el sector de la Condamine, i el sector de Pilaloma. Ademés d'estos 3 conjunts principals, el complex està rodejat d'atres estructures més menudes.[5]
El Castell
[editar | editar còdic]El cridat Castell o Temple del Sol és l'edifici central del complex i la seua construcció és la més icònica del lloc. Es tracta d'una plataforma que s'eleva 4 metros per damunt del restant del complex. Esta és de forma oval i medix 37.1 metros de llarc i 12.35 d'ample. En el cim de la plataforma hi ha una edificació quadrada dividida en dos habitacions, les quals no tenen conexió entre sí. Una de les habitacions apunta cap al alba i l'atra cap a la vespradeta.[4] La seua orientació alineada en el recorregut del sol és la raó per la que es pensa que el castell va ser un temple dedicat a dit astre.[5]
Les parets del castell varen ser recobertes en blocs de pedra andesita verda. Dins de la tradició de mampostería inca, estos blocs pertanyen del estil almohadillado.[4] Desafortunadament, les filtracions d'aigua de pluja estan causant l'erosió de les pedres que recobrixen al temple.[6]
Al sur d'este edifici hi ha una série de sis habitacions anexes, les quals estan separades del temple per un passadiç allargat. Tres de les habitacions són de planta quadrada, i les atres tres són de planta rectangular i estan alineades entre sí, encara que separades per patis interiors. Les parets d'una d'estes habitacions circulares encara estan en peu, mostrant l'utilisació de blocs almohadillados i l'existència de hornacines, un atre element típic de l'arquitectura incaica.[5]
La Condamine
[editar | editar còdic]Este sector va ser nomenat en honor al científic francés Charres de la Condamine. Consistix en un edifici compost per vàries habitacions rectangulars, separades per un passadiç central. La mampostería d'estes edificacions és més senzilla que la del Castell, ya que es correspon en l'estil de pirca. És possible que el complex es tracte d'un acllahuasi, és dir, la residència de les dònes que s'encarregaven de les llabors del temple. Este edifici va ser construït sobre lo que sembla ser un cementeri cañari, de la fase Cashaloma, ya que baix el mateix es varen trobar 29 enterrament, la majoria de dònes. Adicionalment es va trobar gran cantitat de ceràmica cañari i vàries caps claves, les quals semblen ser elements propis de l'arquitectura cañari, a pesar de que no es coneix la seua ubicació original.[5]
Pilaloma
[editar | editar còdic]
Este conjunt arquitectònic també se situa en la part alta d'un chicotet tossal. Està compost per una kancha i vàries colcas circulares (almagasens de gra). La kancha està formada per 8 habitacions al rededor d'un pario central, les quals conten en un sol d'argila cremada fins a tindre una textura de rajola. Dins d'estes habitacions es varen trobar utensilis per a la preparació d'aliments, com pedres de moldre o vasijas grans per a almagasenar líquits, ademés de caps claves. La ceràmica que es va trobar novament és típica de la fase Cashaloma, de la cultura cañari. [5]
Com a peça central del pario de la kancha es troba un monolit de pedra, el qual marcava l'ubicació d'una tomba Cañari. Allí es trobava enterrada una dòna en abundants vasijas com a ofrenes i junt a atres 10 dònes, se sospita que estes eren les seues servidores, les quals varen ser sacrificades en el seu honor.[5] El personage principal del sepeli és conegut com "la sacerdot".[4]
Vore també
[editar | editar còdic]- Arquitectura incaica
- Inca-Caranqui
- Tomebamba
- Parc arqueològic de Pumapungo
- Tambo Blanco de Sant Lucas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ingapirca.com» (en és). Ingapirca.com. Consultat el 2026-06-02.
- ↑ «Complex Arqueològic Ingapirca – Institut Nacional de Patrimoni Cultural» (en és). Consultat el 2026-06-02.
- ↑ 3,0 3,1 Morris, Craig; Von Hagen, Adriana (2011). The Incas: Lords of the Four Quarters, Thames & Hudson, p. 182. ISBN 978-0-500-02121-7.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Eídos.(11)doi:10.29019/eidos.v0i11.414.Consultat el 28-01-2025.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Revista espanyola d'antropologia americana.8
- 127-146.ISSN 0556-6533.Consultat el 01-05-2025.
- ↑ Romero-Bastidas, Martha; Espinoza, Fernando; Vásquez Mora, Carlos & Díaz Benalcázar, Rita. «Estat de conservació del complex arqueològic de Ingapirca». PAQU. Institut Nacional del Patrimoni Cultural. Consultat el 2025-01-29.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Miguel Rivera Dorat: Arqueologia de Ingapirca, Equador, Quaderns d'Història i Arqueologia, any XXIV, n.º 41, pp. 83-98, Guayaquil 1975.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Portal web oficial : Complex de Ingapirca
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ingapirca.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ingapirca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.