Ingenieria de mines
La ingenieria de mines és la branca de l'ingenieria que s'ocupa de l'extracció dels recursos minerals.[1] Tenint en conte la major especialisació que cada volta requerix la societat. L'ingenieria de mines centra els seus esforços en activitats com:
- L'extracció per mig de tècniques i llabors mineres dels recursos minerals. El coneiximent i l'us en l'ingenieria d'explosius.
- Obtenció de llicències i eixecució de plans de llabors aixina com planificació.
- Ingenier d'operacions in situ en mina.
L'Ingenier de Mines té un víncul directe en indústries com podrien ser l'indústria energètica, o la geològica. Pero cada volta i a mida que la societat es desenrolla en els seus àmbits educatius van sorgint noves professions d'especialisació. D'esta forma l'Ingenier de Mines tendix a actuar més com un gestor dels factors d'extracció en les explotacions mineres.
L'Ingenier de Mines desenrolla un paper rellevant en l'Economia, ya que molts països que tenen un alt percentage PBI d'indústria extractiva minera com Chile, Canadà, Austràlia, Suràfrica o Perú.
En atres països l'aportació de l'Indústria Minera pot tindre una aportació inferior a el PBI:
- Països que importen recursos miners de regions en minerals de major calitat o més competitius.
- Països en una economia centrada més en els servicis o el turisme.
- Països en una economia tecnològica o industrial.
És el titulat que eixercita l'activitat professional de gestionar des de l'extracció els recursos naturals. La seua formació inclou coneiximents relatius a la geologia, materials, mig ambient i una llarga llista de disciplines a l'objecte de la conseguir una extracció de recursos minerals demandats per la població.
- Extracció de recursos minerals: explotació de mines subterrànees, mines a cel obert, etc.
Estes especialitats engloba explotacions mineres i pedreres, túnels i talussos, infraestructures d'ingenieria civil, sondejos, geofísica i geoquímica, explosius, fotogrametria i teledetección, hidrologia i mig ambient. En els últims anys s'ha experimentat un auge en roques ornamentals en l'àmbit professional.
La formació en geologia i en geotecnia és fonamental, havent des dels inicis notables investigadors i científics especialistes en este camp, com per eixemple Guillermo Schulz o Casiano de Prat
Un ingenier de mines té els coneiximents específics per a la seua especial aplicació, gestió i direcció, a l'aprofitament dels recursos naturals de la Terra, aplicació dels mateixos en la construcció dels materials necessaris per al desenroll de la societat actual i futura; aixina com la creació i maneig adequat de les fonts d'energia. Tot això mantenint l'equilibri en la naturalea, sent l'ingenier de mines un expert en la creació de riquea i desenroll sostingut, compatible en el restant d'activitats que la societat demanda.
Ingenieria de Mines en Amèrica Llatina
[editar | editar còdic]L'especialisació de l'indústria requerix en estos països un Ingenier de Mines que centre la seua atenció en l'extracció minera.
Ademés cal mencionar que és de les professions millors pagades en Llatinoamèrica.
En les explotacions mineres d'Amèrica Llatina algunes de les quals són de les més importants del món. les funcions de l'ingenier de mines queden realment marcades rebent respals de professionals com el Geólogo per a la prospecció, Ingenier Civil i/o Ingenier Geólogo per a l'obra subterrànea, l'Ingenier Electriciste per a les instalacions elèctriques, l'Ingenier Mecànic per a maquinària i instalacions de processament de minerals.
L'Ingenier de Mines en Amèrica Llatina és un ingenier més especialisat centrat en la planificació minera i gestió de l'explotació. A diferència del sistema educatiu espanyol que va rebre influències del francés, l'Ingenier de Mines d'Amèrica Llatina dispon d'una formació més pràctica i centrada en el camp de l'exploració, extracció i tractament de recursos miners.
El Real Seminari de Mineria de la Nova Espanya va ser la primera escola americana destinada a ensenyar la tècnica de mines, en sèu en la Ciutat de Mèxic, el seu orige va estar relacionat en les reformes borbòniques per a l'impuls de l'indústria minera i és considerat l'antecessor directe de totes les escoles d'ingenieria i ciències de Mèxic.
En el Perú, l'especialitat d'Ingenieria de Mines es troba entre les carreres en major proyecció al futur, açò per la tradició minera peruana que ve des de cultures prehispánicas, El primer centre d'estudis en esta especialitat va ser l'Universitat Nacional d'Ingenieria (Perú), fundada per Dò Eduardo de Habich en 1876 com a Escola Especial d'Ingeniers de Construcció Civils i Mines, contant en un gran prestigi llatinoamericà, en un examen d'admissió molt exigent, especialistes en treball superficial i treball subterràneu.
L'Ingenier Civil de Mines de l'Universitat de Atacama, es troba entre els Caps de tandes més valorades per l'indústria en tota Amèrica Llatina. Les raons d'això són una formació específica i centrada en les necessitats de l'empresari miner l'alt víncul que hi ha entre l'empresa i l'universitat disponent de convenis de formació i d'integració. Les empreses mineres solen reclutar a recent egresados d'esta universitat i els proporcionen formació específica creant un professional integral, versàtil i d'àmplia proyecció internacional tant en Amèrica Llatina com en atres països de parla hispana. Per un atre costat, l'Ingenier Civil de Mines de l'Universitat de Chile prové de l'Escola d'Ingenieria més antiga del país, en una sòlida formació en investigació, desenroll de proyectes i maneig organizacional, conseguint que els seus egresados siguen reconeguts a nivell internacional en països com Canadà, Austràlia, Anglaterra, China, entre uns atres; convertint-se en referents i permetent desenrollar i innovar d'acort a les verdaderes necessitats de l'indústria nacional i internacional.
- Explotació
Està a càrrec del disseny, l'operació i gestió de faenes mineres tant en les etapes de prospecció, exploració com a explotació de la mina; investigant, adaptant, i desenrollant tecnologies que permeten millorar cada una de dites etapes.
Com per eixemple, una d'estes operacions és la "perforació" de la roca per a que puga ser extreta, després ve la "tronadura" a on en explosius es quebra el material per a després ser carregat en una flota de camions que ho transporten fòra de la mina. Ací deu proveir tecnologies de perforació, realisar anàlisis de tronaduras i estudi del transport.
Posteriorment este material és dut a el "chancador" que és el que s'encarrega de reduir el tamany de les pedres que contenen el mineral. Deu cerciorar-se que el material que d'ací ixca cap a les següents etapes del procés, complixca en determinades característiques de llei (percentage de mineral en ell), humitat, etc.
Espanya
[editar | editar còdic]La formació de l'Ingenier de Mines en Espanya comença en ensenyances generalistes que serviran de base per a les disciplines posteriors de la carrera. Actualment consta de quatre itineraris fonamentals a elegir:
- Explotació de Mines: extracció de recursos minerals.
- Mineralurgia i Metalúrgia: procés i tractament en planta. Fàbriques sidero-metalúrgiques.
- Combustibles i Energia: tot lo relatiu a la generació i distribució d'energia.
- Geologia: prospecció i investigació de jaciments.
Les titulacions universitàries anteriors al cridat Procés de Bolonya relatives a l'ingenieria de mines eren:
- Ingenier de mines (5-6 anys).
- Ingenier tècnic de mines (3 anys).
En l'actualitat i despuix de l'implantació del Espai Europeu d'Educació Superior, per a l'eixercici de les professions d'Ingenier de Mines i Ingenier Tècnic de Mines cal haver cursat prèviament estudis universitaris habilitantes:
- Ingenier tècnic de mines: Grau de 240 ECTS
- Ingenier de mines: Grau de 240 ECTS + Màster de 90-120 ECTS
l'Acadèmia de Mines de Almadén va ser la primera escola d'ingenieria en Espanya i la quarta del món, despuix de les de Freiberg (Sajonia) en 1767, Schemnitz (Hongria) en 1770 i l'Institut Especial de Mines de Sant Petersburgo (Rússia) en 1772. Va ser creada durant el regnant de Carlos III, per la Real Orde de 14 de juliol de 1777, sent el seu primer director l'alemà Enrique Cristóbal Störr.[2] l'Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit sorgix a partir del trasllat de part dels estudis impartits en la de Almadén en 1835, quedant l'Acadèmia de Mines de Almadén com a Escola Pràctica de Mineria, segons la Real Orde de 3 d'abril de 1835(2). Esta última és en l'actualitat la Escola d'Ingenieria Minera i Industrial de Almadén.
Existixen atres escoles en Espanya que impartixen els estudis superiors, tals com l'Escola d'Ingenieria de Mines, Energia i Materials d'Oviedo i l'Escola d'Ingenieries de Mines i Energia de Vigo, que varen començar a impartir-los en 1959 i 1992, respectivament. Ya en el XXI, la Escola Superior i Tècnica d'Ingeniers de Mines de León va començar a impartir les ensenyances de segon cicle d'Ingenier de Mines, aixina com la Escola Politècnica Superior d'Ingenieria de Manresa.
Els títuls de Grau són impartits també en distintes escoles politècniques que impartien Ingenieria Tècnica de Mines ans que el Procés de Bolonya entrara en vigor, a saber: Escola Politècnica Superior de Linares, que va començar a formar Ingeniers de Mines en l'any 1892,[3] en aquell moment coneguda com a Escola de Capataços de Mines, Escola Politècnica Superior d'Àvila, Escola Politècnica Superior de Belmez, Escola Tècnica Superior d'Ingenieria de Camins, Canals i Ports i Ingenieria de Mines de Cartagena, Escola Tècnica Superior d'Ingenieria d'Huelva [1] archivat en Wayback Machine., Escola Politècnica de Mieres i Escola Politècnica d'Ingenieria de Mines i Energia de Torrelavega.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ingenieria de Mines: ¿Qué és?, camp laboral i més» (en és). Carreres Universitàries. Consultat el 2022-07-19.
- ↑ http://www.uclm.es/cr/eup-almaden/la_escola/pdf/memòria0910.pdf
- ↑ http://www10.ujaen.es/node/9967/download/historia.pdf
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ingeniería de minas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.