Innovacions en l'ortografia espanyola (2010)

El 6 de novembre de 2010, la Real Acadèmia Espanyola va comunicar que hi hauria canvis en l'ortografia de la llengua. Eixos canvis varen ser ratificats el 28 de novembre de 2010 en una reunió d'acadèmics en el marc de la Fira Internacional del Llibre en Guadalajara (Mèxic). Una volta aprovats els canvis, el 17 de decembre de 2010, en una sessió conjunta del ple de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (ASALE), es va presentar la nova edició de la Ortografia de la llengua espanyola, que va substituir a l'ortografia de 1999 anteriorment vigent.

Principals canvis ortogràfics

Els principals canvis ortogràfics de la llengua espanyola aprovats en 2010 són:

Exclusió dels dígrafs ch i ll de l'abecedari

S'exclouen definitivament del abecedari els signes ch i ll, ya que, en realitat, no són lletras, sino dígrafs, açò és, conjunts de dos lletres o grafemas que representen un sol fonema. Estos dígrafs no estan inclosos en els diccionaris des del X Congrés de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, celebrat en 1994, i ve aplicant-se des de llavors en totes les obres acadèmiques. Les paraules que comencen per estos dígrafs o que els contenen no es alfabetizan aparte, sino en els llocs que els corresponen dins de la c i de la l, respectivament.

L'eliminació dels dígrafs ch i ll de l'inventari de lletres de l'abecedari no supon, en modo algun, que desapareguen del sistema gràfic de l'espanyol. Estos signes dobles seguiran utilisant-se com fins ara en l'escritura de les paraules espanyoles: el dígraf ch en representació del fonema /tʃ/ (chic [/tʃíko/]) i el dígraf ll en representació del fonema /ʎ/ o, per a parlants yeístas, del fonema /ʝ/ (carrer [/kaʎi/, /kaʝi/]). La novetat consistix, simplement, en que deixen de contar-se entre les lletres de l'abecedari.

Noms recomanats de les lletres de l'alfabet

La nova ortografia no pretén interferir en la llibertat de cada parlant de seguir utilisant el nom al que estiga habituat.

Els canvis proposts en alguns noms de les lletres són:

Lletra	Nom recomanat	Atres noms admesos
b	be	be alta, be gran, be llarga
i	i	i llatina
r	erre	(es rebuja definitivament ere i no s'aconsella cap atre nom)
v	uve	veu baixa, veu chica, veu chiquita, veu curta, veu menuda
w	uve doble	doble uve, doble o, doble veu, o doble, veu doble
i	ye (pronunciat /je/ o be /ʝi/)	i grega
z	zeta	(es rebuja definitivament ceta, cedixca i zeda i no s'aconsella cap atre nom)

Eliminació de la tilde diacrítica

Eliminació de la tilde en l'adverbi sol

La paraula solament, tant quan és adverbi (equivalent a solament) com quan és adjectiu, no deu dur tilde segons les regles generals d'accentuació. Aixina i tot, les regles ortogràfiques anteriors prescrivien l'us de tilde diacrítica en l'adverbi sol per a distinguir-ho de l'adjectiu sol, quan en un mateix enunciat eren possibles abdós interpretacions i podien produir-se casos d'ambigüitat, com en els eixemples següents: Treballa només els dumenges (= treballa solament els dumenges), per a evitar la seua confusió en Treballa solament els dumenges (treballa sense companyia els dumenges). No obstant, eixa ocupació tradicional de la tilde en l'adverbi solament no complix el requisit fonamental que justifica l'us de la tilde diacrítica, que és el d'opondre paraules tòniques o accentuades a paraules átonas o inacentuadas formalment idèntiques, ya que solament és sempre paraula tònica en qualsevol de les seues funcions. Per això, a partir d'ara es podrà prescindir de la tilde en estes formes inclús en casos d'ambigüitat. La recomanació general és, puix, no tildar mai esta paraula.

Les possibles ambigüitats poden resoldre's casi sempre pel propi context comunicatiu (llingüístic o extralingüístico), en funció del com solament sol ser admissible una de les dos opcions interpretatives. Els casos reals en els que es produïx una ambigüitat que el context comunicatiu no és capaç de rebujar són rars i rebuscados, i sempre poden evitar-se per atres mijos, com l'ocupació dels sinònims solament o únicament.

Eliminació de la tilde en els pronoms demostrativos

Els demostrativos este, eixe i aquell, en els seus femenins i plurals, funcionen com pronoms (Est és mec; Vullc aquella) o com determinants (aquells tipos, la chica eixa), no deuen dur tilde segons les regles generals d'accentuació, be per tractar-se de paraules planes terminades en vocal o en -s, be, en el cas de aquell, per ser aguda i acabar en consonante distinta de n o s. Aixina i tot, les regles ortogràfiques anteriors prescrivien l'us de tilde diacrítica en els pronoms demostrativos per a distinguir-los dels determinants demostrativos, quan en un mateix enunciat eren possibles abdós interpretacions i podien produir-se casos d'ambigüitat, com en els eixemples següents: ¿Per qué varen comprar aquells llibres usats? (aquells és el subjecte de l'oració), front a ¿Per qué varen comprar aquells llibres usats? (el subjecte d'esta oració no està expresse i aquells acompanya al substantiu llibres). No obstant, eixa ocupació tradicional de la tilde en els pronoms demostrativos no complix el requisit fonamental que justifica l'us de la tilde diacrítica, que és el d'opondre paraules tòniques o accentuades a paraules átonas o inacentuadas formalment idèntiques, ya que els demostrativos són sempre paraules tòniques en qualsevol de les seues funcions. Per això, a partir d'ara es podrà prescindir de la tilde en estes formes inclús en casos d'ambigüitat. La recomanació general és, puix, no tildar mai estes paraules.

Les possibles ambigüitats poden resoldre's casi sempre pel propi context comunicatiu (llingüístic o extralingüístico), en funció del com solament sol ser admissible una de les dos opcions interpretatives. Els casos reals en els que es produïx una ambigüitat que el context comunicatiu no és capaç de rebujar són rars i rebuscados, i sempre poden evitar-se per atres mijos, com l'ocupació d'una puntuació adequada, l'inclusió d'algun element que impedixca el doble sentit o un canvi en l'orde de paraules que force una única interpretació.

Supressió de la tilde en la o escrita entre sifres i entre signes

Fins ara es venia recomanant escriure en tilde la conjunció disyuntiva o quan apareixia entre dos sifres o entre dos signes (per eixemple + o -), a fi d'evitar que poguera confondre's en el zero. Este us de la tilde diacrítica no està justificat des del punt de vista prosódico, ya que la conjunció o és átona (es pronuncia sense accent) i tampoc es justifica des del punt de vista gràfic, ya que tant en l'escritura mecànica com en la manual els espais en blanc a abdós costats de la conjunció i la seua diferent forma i menor altura que el zero eviten suficientment que abdós signes puguen confondre's (1 o 2, front a 102). Per lo tant, a partir d'este moment, la conjunció o s'escriurà sempre sense tilde, com correspon a la seua condició de paraula monosílaba átona, en independència de que aparega entre paraules, sifres o signes.

Prefixos

Encara que tradicionalment els prefixos ya s'escrivien units a la paraula base per coherència en el sistema ortogràfic de la llengua espanyola i inclús la seua pròpia manera d'entendre la llingüística, la ASALE no oferia normes concretes i oficials per a la seua escritura, lo que va canviar en 2010 en la publicació de la Ortografia de la llengua espanyola, ya que recopila, expon i explica la norma culta al respecte i inclou algunes modificacions.

Quan la paraula base del prefix és una sola paraula, el prefix deurà soldarse a ella:

antiadherente

antirrobo

antitabaco

cuasiautomático

cuasidelito

exalcohólico

exjefe

exministre

exnovio

expresident

posmoderno

posventa

precontrato

prepagament

proamnistía

probritánico

provida

superaburrido

superbién

supermodelo

vicealcalde

vicesecretari

No importa si la paraula base du darrere un complement o adjectiu:

exjugador canalla

exnovio despechado

expresident brasiler.

El prefix no es deu unir en guion a la paraula base, ni es deu separar de la paraula base per mig d'un espai en blanc:

no «anti-màfia» ni «anti màfia» sino «antimafia»

no «anti-cancerígeno» ni «anti cancerígeno» sino «anticancerígeno».

Si una paraula està formada per varis prefixos que s'han soldat a la paraula base, estos deuen escriure's igualment soldats, sense guion intermig:

antiposmodernista

requetesuperguapo.

En canvi quan la paraula base comença per mayúscula (ya siga perque és una sigla o a un nom propi), el prefix deurà unir-se a ella per mig d'un guion:

anti-ALCA

mini-USB

pos-Gorbachov

pro-Castro.

En estos casos el guion servix per a evitar l'anomalia que supon que aparega una minúscula seguida d'una mayúscula en posició interior de paraula.

També és necessari amprar el guion quan la base és un número, en la finalitat de separar la seqüència de lletres de la de sifres:

sub-21

super-8.

Quan la base està constituïda per vàries paraules, el prefix deurà escriure's separat:

pro Benedicto XVI

anti pena capital

ex cap rapat (ya que les dos paraules formen un terme pluriverbal).

ex número un

ex primera dama

pero no «ex president brasiler» sino «expresident brasiler».

ex relaciones públiques

ex tinent d'alcalde

pre Segona Guerra Mundial

pro drets humans

pro Fidel Castro (pero pro-Fidel, pro-Castro o procastrista).

super en forma

vice primera ministra

Es recomana simplificar les vocals dobles que apareixen en aplicar un prefix sempre que no existixquen problemes d'identificació del terme o de confluència en un atre ya existent de diferent significat i se simplifique en la pronunciació cuidada en tots els nivells de la llengua oral:

antincendios

contrataque

prelegir

antitaliano

No obstant, no se simplifiquen les vocals quan no se simplifiquen en la pronunciació o quan puga produir-se una confusió en una atra paraula existent:

reenunciar (‘tornar a enunciar’) en lloc de renunciar (‘abandonar’).

semiilegal (‘casi illegal’), en lloc de semilegal (‘casi llegal’).

Tampoc se simplifiquen les vocals quan media una hache:

antihinduista

extrahábil

prehelénico

prohombre

semihíbrido

vicehechicero

En els prefixos co- i bio-, no se simplifica la doble vocal en cap cas, encara que en co- s'admet:

cooperar

cooficial

coopositor

biooceánico

Es preferix la forma pos- a post-, en una excepció: si la paraula a la que s'unix este prefix comença per s, es recomana post per a evitar dos eses seguides. Davant un nom compost s'escriu separat i davant un nom propi, sigla o sifra s'escriu en guion.

posguerra

posdata

posmodernitat

posoperatorio

posparto

postsocialisme

postsindical

pos Edat Mija

posguerra civil

pos-Picasso

pos-Renaixença

Les paraules ya assentades en el prefix sense- en el sentit de ‘carència’ s'escriuen unides. En les de nova formació es pot escriure unit o separat (pero no en guion). Si s'unix, davant b i p es convertix en sim-.

la sinrazón

el sinsabor

el sinvivir

el sinsentido

el sinsustancia

sinigual o sense igual

simpar o sense parell

sintecho o sense sostre

sintierra o sense terra

simpapeles o sense papers

Quan s'unix sub- a una paraula que escomença per b, es conserven abdós consonants, en excepció de subranquial i subrigadier.

subboreal

subbase

Es recomana simplificar sempre trans- com despuix de-, llevat quan s'aplica a paraules que escomencen per s.

transcendental

transportar

traslúcido

trasoceánico

trasparente

traspapelar

traspàs

transexual

transiberiano

Mayúscules i minúscules

Els càrrecs s'escriuen en minúscula inicial, vagen o no acompanyats del nom de la persona que els té.

el rei Juan Carlos I

el papa Pío IX

el ministre

el president

el director general

el juge

el magistrat

Els tractaments s'escriuen en minúscula inicial. Les seues abreviatures, no obstant, se seguixen escrivint en mayúscula.

don	D.
germà	Hno.
senyor	Sr.
la seua santitat	S. S.
la seua excelència	S. E.
monsenyor	Mons.
ilustre	Ilmo.
excelentísimo	Excmo.

Els artículs en topònims s'escriuen en mayúscula quan formen part del nom propi, pero en les comarcas s'escriuen en minúscula. En el primer cas l'artícul no es contrau, mentres que en el segon sí.

El Caire

El Salvador

El Haya

la Taca

l'Alcarria

el Bierzo

l'Algarve

d'El Caire

del Salvador

del Bierzo

de l'Algarve

Les costes s'escriuen en mayúscula, inclús en el genèric.

Costa Blava

Costa Brava

Quan el nom específic d'una península és un adjectiu que aludix a un topònim s'escriu, com a cas particular, en minúscula.

península ibèrica

península aràbiga

península itálica

pero

península Valenta

En els premis, s'escriuen en mayúscula totes les paraules significatives. La categoria s'escriu en mayúscula en els grans premis internacionals i en minúscula en el restant. Quan s'aludix a l'objecte que representa el premi o a la persona premiada, s'escriu en minúscules.

el Premi Nobel de Física

l'Óscar a la millor direcció

entrevisten al premi nobel de lliteratura

el director va posar en el seu óscar

Els punts cardinals s'escriuen en minúscula, llevat quan són part d'un nom propi (no són noms propis els punts i llínees imaginàries).

rumbo al nort

hemisferi sur

el surest de la ciutat

el pol nort geogràfic

Amèrica del Nort

Corea del Sur

Europa de l'Est

És admissible l'us combinat de mayúscules i minúscules en les sigles.

ARNm

PCEr

JpD

UNMdP

DGTel

Els acrònims (sigles que es lligen com a paraules corrents, no deletreadas) es poden escriure íntegrament en minúscules, si corresponen a noms comuns, o en minúscules en mayúscula inicial, si corresponen a noms propis. En estos casos, s'accentuen conforme a les normes generals.

uci

ovni

radar

mòdem

euríbor

Mercosur

Unesco

Unicef

Atres regles

• L'eliminació de les tildes en les paraules que es consideren monosílabes per la presència d'un diptongo ortogràfic. Esta regla s'aplica solament en l'escritura, no en la pronunciació (mentres que en la major part d'Espanya són pronunciades com a paraules bisílabas, hi ha zones de Hispanoamèrica en que es pronuncien com a monosílabes). Açò ocorre, per eixemple, en les paraules guion, truhan, ion... sent incorrectes les formes guió, truhán, ió...
• La lletra q en préstams i topònims majors s'adapta a l'ortografia espanyola:

Iraq → és millor Iraq

Qatar → Tastar

quòrum → cuórum

quark → cuark

Nota: La q solament apareixerà en les cadenes que i qui o en extranjerismes i latinismes, que, en canvi, s'escriuran en cursiva i sense tilde (el quorum, el statu quo).

• Les abreviatures que es lligen a sovint deletreadas es poden escriure com a sigles:

S. L. o SL

S. A. o SA

Controvèrsia

Les innovacions ortogràfiques introduïdes no han estat exentes de polèmiques com són, entre unes atres, les suscitades per l'uniformizaació recomanada del nom de les lletres de l'alfabet, pel fet de que en les noves normes hi haja paraules escrites que deixen dubtes sobre la seua dicció o per la nova forma d'us del prefixe «ex-».