Inscripció de Dreros

La inscripció de Dreros és la llei inscrita més antiga que es conserva de l'Antiga Grècia. Va ser descoberta en Dreros, un antic assentament en el nort de l'illa de Creta, en 1936, i publicat per primera volta pels arqueòlecs i historiadors francesos Pierre Demargne i Henri van Effenterre en 1937. Ells varen ser els encarregats de realisar una primera llectura sobre l'inscripció, publicant esta junt a un calc de la mateixa. Més alvance, varis historiadors com L.H. Jeffery, M. Guarducci, C.D.Buck o Meiggs Lewis publicarien les seues pròpies interpretacions de la mateixa.

Història

En 1936, tretze pedres inscrites en lletres arcaiques varen ser descobertes en una cisterna helenística en Dreros. Estes pedres aparentment provenien del mur este del temple d'Apolo Delfinio i componien huit inscripcions o fragments d'inscripcions.

Esta exhibició de les lleis en públic, a sovint en santuaris, és una característica freqüent de les lleis arcaiques en Creta. L'inscripció de Dreros és la més llarga de les huit lleis conegudes.

Esta llei de Dreros està inscrita en un bloc d'esquisto gris i medix 1,74 m X 0,25 m X 0,35 m. El bloc està inscrit en lletres grans i irregulars (de 0,02 a 0,05 m d'altura). L. H. Jeffery ha descrit les lletres com a 'altes, primes i desordenades', i senyala que s'assemblen a les lletres de la Dedicació de Nikandra en l'escultura trobada en Delos. Conté quatre llínees completes de text i, entre la primera i la segona llínea, hi ha una paraula inscrita en lletres més menudes. Les primeres tres llínees completes estan escrites en forma de bustrofedón, és dir, alternant entre dreta-esquerra i esquerra-dreta. La quarta llínea comença una nova clàusula i novament comença des de la dreta. És el primer eixemple conegut d'este sistema d'escritura de paràgrafs en un text grec.

L'inscripció traduïda expressa el següent text:

¡Siga el deu propici! Va semblar be a la ciutat lo següent: una volta que haja eixercit el cosmado, que ell mateixa no eixercixca el cosmado (de nou) per espai de dèu anys. I si (dins d'eixe determini) eixercira el cosmado, en tots els casos en els que dictara sentència, ell mateixa deurà (pagar) una multa doble, i serà privat de per vida dels seus drets cívics, i lo que haja realisat com kosmos serà nul. Els que presten jurament: el kosmos, els damioi, i els Vint de la ciutat.

Epigrafia Grega

Text

El text data de la segona mitat de el VII, la llei grega més antiga que ha aplegat fins a nosatres. La llei comença en una invocació a un deu. Establix que qualsevol persona que ocupe el càrrec de kosmos (una magistratura que incloïa la resolució pacífica de conflictes) no pot tornar a ocupar-ho durant dèu anys en acabant de que finalise el seu mandat, i si ho fera, siga com anara la sentència que pronuncie, deurà ser multat pagant el doble, carirà de validea tot lo que haguera realisat com a tal i serà privat dels drets cívics. La clàusula final de la llei enumera als jurats, kosmos, daimoi (supervisors financers) i els "vint de la polis" (consell de la polis).

Esta informació sugerix que l'objectiu darrere d'esta llei era evitar que el kosmos no poguera aplegar a instaurar una tirania a través del poder que ostentava en el seu càrrec, alguna cosa que va succeir en diferents ciutats-estat de la Grècia Arcaica durant esta época. Este tipo de pràctiques també evidencia l'interés per la democràcia de les poblacions gregues, aixina com el fet de que la polis es basava en una comunitat política que compartia el poder entre els seus ciutadans, ya que va ser firmada pels diferents organismes polítics mencionats.

Existix un debat entre els diferents historiadors que han estudiat esta inscripció, puix va ser trobada en un lloc sagrat com és el Temple d'Apolo Delfinio, lo que podria indicar que no solament és una llei comuna per a evitar una tirania, sino també una oració als deus en la que els membres polítics de la polis de Dreros es comprometeren en ella. A pesar d'açò, existix un consens general que entén esta inscripció com la primera llei inscrita en pedra de l'Época Arcaica.

La restricció en el temps per a ocupar el càrrec de kosmos té el seu paralel en una inscripció de Gortina, en el sur de Creta, encara que allí la restricció per a ocupar el càrrec era sol d'una volta cada tres anys.

Vore també

• Epigrafia grega

Bibliografia

• Cortés Copete, J.M. (1999). https://d1wqtxts1xzle7.cloudfront.net/51184141/Garcia-Dils_1999b-lliure.pdf?1483550700=&response-content-disposition=inline%3B+filename%3D002_Garcia_Dils_1999b_Sergio_Garcia_Dil.pdf&Expires=1736621165&Signature=K2H40vFU4vDQWHbdxyNjqn4LxliZ7DUqFvi9Q986eXJYe-sspTSJNGipZaY35ZpbTbBFybMH8TiiC89q4-ZVcAtXPC6EC79hMBTaqwbKHLsun-rGzQcEcv02zZX3a78I7t0YDRXVSEYXqF-4bfmamZe1A9paqrSpeqNpAP9dppkZRNEnsIrT9TxaxeZDtyaiuUUfF2G9cYYapmvswkuxsUdrTaGeaTAp3uRgWcqqtWPilX7xccdmZblqBpn6ODBmm3BVRv3sb8YKxyfwtRXcNYNrNcHNZmgDfMhQ5kg2iRDdIxtUWpPGEN0qXZfLkynu8CBVctfgiQUWUPt9DNgg__&Key-Pair-Aneu=APKAJLOHF5GGSLRBV4ZA
• Demarne, Pierre (1937). https://www.persee.fr/doc/bch_0007-4217_1937_num_61_1_2734
• (1943).The Classical Quarterly.37(1/2)doi:10.1017/S0009838800026203.
• Jeffery, L. H. (1961). The Local Scripts of Archaic Greece: A Study of the Origin of the Greek Alphabet and its Development from the Eighth to the Fifth Centuries B.C., Oxford: Oxford University Press.
• (1956).Hesperia: The Journal of the American School of Classical Studies at Athens.25(1)doi:10.2307/147106.
• Meiggs, Russell (1969). https://archive.org/details/selectionofgreek0000meig/mode/2up
• (2009) Greece in the Making: 1200–479 BC, 2 edició, Londres.
• Rhodes, Peter John (2016). L'antiga Grècia. Una història essencial, Barcelona: Crítica. ISBN 978-8498929669.

• (1995).Bulletin of the Institute of Classical Studies.40doi:10.1111/j.2041-5370.1995.tb00464.x.
• (1937).Bulletin de correspondance hellénique.61
• (1997).American Journal of Archaeology.101(4)doi:10.2307/506828.
• Whitley, James. https://journals.openedition.org/gaia/4620?lang=en
• Martínez Fernández, Ángel (1997). https://www.ull.es/revistas/index.php/fortvnatae/article/view/3101