Lleis de Gortina
Les lleis de Gortina són un còdic llegal arcaic, grec, el més extens que es coneix per ara. Procedix de Gortina, en el sur de Creta. Varen ser llaurades en pedra en el V. La forma és arcaica, semblada a les primeres lleis bíbliques. Està escrit en lletres grandioses sobre una série de tablillas de pedra que estan adossades a una paret. De l'inscripció original queden 600 llínees. El seu contingut les situa en el començ de la segona mitat de el V
Contingut i lloc a on es troben
[editar | editar còdic]No es tracta d'un verdader còdic llegal, sino més be lo que en llatí es cridaria una satura legum, o be una compilació de lleis disperses, actualisació de lleis antigues precedents i lleis noves referides a temes concrets. Les lleis inscrites pertanyen en la seua major part al dret de família, llevat algunes referides a matèries econòmiques. Parlen d'una clara divisió de classes:
- Ciutadans lliures
- Esclaus domèstics
- Siervo
- Esclaus
Els vínculs que lligaven a un i un atre grup i que garantisaven sense problemes el herència de la terra i assumien les tensions de canvis socials, eixos vínculs eren flexibles i complexos. Tot això està reflectit en estes taules de lleis.
Es conserven en el marge d'un canal pertanyent a lo que va anar un molí. En este lloc varen ser descobertes en el XIX. Segons les investigacions, abans varen estar en la base d'un teatre construït en el I, sobre un mur cóncau d'uns huit metros de llarc i cent setenta y cinco centímetros d'alt, que a la seua volta va deure alçar-se sobre les ruïnes de l'edifici d'un tribunal o consell. És provable que en el costat esquerre del mur existiren atres huit columnes, hui perdudes. Estan redactades en bustrofedon en una llínea de dreta a esquerra i la següent d'esquerra a dreta.
Investigacions arqueològiques
[editar | editar còdic]L'arqueòlec Federico Halbherr va realisar estudis i excavacions molt interessants en Creta, a raïl de les quals va escriure les Inscriptiones Creticæ que arreplegaven les inscripcions en llengua grega i llatina de l'illa de Creta, entre les quals estava la Gran Llei de Gortina. La seua alumna Margherita Guarducci, prestigiosa arqueòloga, va publicar l'obra del seu mestre, despuix de la qual cosa es va donar a conéixer al món este interessant descobriment i el seu posterior estudi.
Vore també
[editar | editar còdic]- Dreros, lloc arqueològic del noreste de Creta en el que va ser trobada una inscripció del sigle VII a. C. en l'eixemple més antic de llegislació grega que s'ha trobat.
- Epigrafia grega
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bile, M., «Els lois de Gortyne: nécessité d'unix approche pluridisciplinaire?», Hellènika Symmikta. Histoire, linguistique, épigraphie, II. Poikila Epigraphica (Études d' Archéologie classique 8). Ed. C. Brixhe, Nancy - París, A.D.R.A. - de Boccard, 1995.
- Brixhe, C., «La circulation dones Biens dans els Lois de Gortyne», Dones dialectes grecs aux Lois de Gortyne. Ed. C. Dobias-Lalou, Nancy - Paris, A.D.R.A. - de Boccard, 1999.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leyes de Gortina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.