Anar al contingut

Dreros

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dreros
Mapa de Creta en l'ubicació d'algunes de les principals ciutats en els periodos clàssic i helenístico a on figura Dreros, en la zona septentrional de l'illa, entre Quersoneso i Olunte.

Dreros va ser una ciutat del noreste de l'illa grega de Creta, i que va existir des del periodo geomètric (sigles IX i VIII) fins a l'época bizantina. Actualment és un lloc arqueològic en la prefectura de Lasithi, ubicat a l'est de Malia, al noreste de Neápolis i al noroest d'Ágios Nikolaos, la capital de la prefectura.[1] L'assentament s'estén sobre dos menuts picos –este i oest– del tossal de Sant Antonio (una extensió sur del mont Kadiston), i la depressió entre abdós.[1][2]

En Dreros es va excavar un dels temples grecs més primerencs que es coneixen, de el VIII a. C, consagrat a Apolo Delfinio. En els seus restants es varen trobar tres estatuillas de cult d'Apolo, Artemisa i Leto (ca. fins de el VIII o ca. 650 a. C.), i realisades en fusta recoberta en làmines de bronze usant la tècnica del sphyrelaton. En una cisterna helenística adjacent al temple va ser trobada una inscripció de el VII, que representa l'eixemple més antic de llegislació grega que s'ha trobat.

Història

[editar | editar còdic]

És molt poc lo que es coneix sobre el història de Dreros.[2] En el lloc va existir prèviament un assentament subminoico, al que pertanyia una necròpolis ubicada en el costat nort del tossal. La ciutat de Dreros va ser fundada per colon dorios[2] en el periodo geomètric (sigles IX i VIII), i va viure la seua época de major prosperitat en els sigles VIII a el VI[1] Ya en el periodo helenístico, durant els sigles III i II la ciutat va mantindre estretes relacions en Cnosos, primer com la seua aliada en la lluita contra Licto[2][3] i després passant a dependre d'ella. Dreros va perdre importància en el II, encara que va continuar existint fins a l'época bizantina.[1]

En 1917 Stephanos Xanthoudides va portar a terme les primeres excavacions arqueològiques en el lloc. l'Escola Francesa d'Atenes va començar a excavar en Dreros en 1932, en Pierre Demargne a càrrec dels treballs; els mateixos serien represos en 1936. En 1935 el temple d'Apolo va ser excavat per l'arqueòlec grec Spyridon Marinatos,[1][4] qui va trobar les estatuillas de cult d'Apolo, Artemisa i Leto.[5]

Descripció del lloc

[editar | editar còdic]
Restants de murs del lloc arqueològic de Dreros.

El centre de Dreros i el seu àgora arcaica es troben en la zona plana, en la depressió entre els dos menuts picos (a l'est i a l'oest) del tossal de Sant Antonio, sobre els quals estan ubicades sengles acrópolis.[1][2] S'han trobat rastres de les muralles de la ciutat.[1]

Temple d'Apolo Delfinio

[editar | editar còdic]

En el cantó suroest de l'àgora, ya en l'ala del tossal, es troben els restants del temple d'Apolo Delfinio. Construït en el VIII[2] (cap al 750 a. C.[1]), és un dels temples grecs més primerencs que es coneixen.[1] L'edifici consistia en una naos (espai interior que alberga l'estàtua de cult) en una eschara rectangular en el centre (una llar ritual o altar baix, a ras de el sol), posseint ademés dos columnes.[2] Esta disposició indica que els sacrificis es portaven a terme en l'interior del temple, característica que es repetix en atres temples cretenses d'arquitectura similar, com els trobats en Priniàs i Gortina.[5] Un pla i reconstrucció del temple de Dreros apareixen publicats en el llibre Geometric Greece (1977) de John Nicolas Coldstream.[6]

En 1935 el temple d'Apolo va ser excavat per l'arqueòlec grec Spyridon Marinatos,[1][4] qui va trobar la caixa en que es guardaven les banyes dels animals sacrificats, aixina com les estatuillas de cult de la tríade apolínea: Apolo, Artemisa i Leto.[4][5]

Estatuillas d'Apolo, Artemisa i Leto

[editar | editar còdic]
Les estatuillas de la tríade apolínea trobades en Dreros. Museu Arqueològic de Heraclión.

Les estatuillas de cult de la tríade apolínea (Apolo, Artemisa i Leto) varen ser trobades en les excavacions del temple d'Apolo portades a terme en 1935 per l'arqueòlec grec Spyridon Marinatos.[1][4][5] Varen ser realisades en l'estil orientalizante enjorn de finals de el VIII[7] (o be cap al 650 a. C.[1]), usant la tècnica del sphyrelaton: martillando làmines de bronze sobre un núcleu de fusta que els donava forma.[1][2][4] La figura d'Apolo té 80 cm, i posseïx uns pectorals molt marcats. Les de Artemisa i Leto, de 40 cm[7] (o be 40 i 45 cm[4]), posseïxen cossos i vestits d'estil geomètric que anticipen ya l'estil dedálico.[7] Actualment es troben expostes en el Museu Arqueològic d'Heraclión.[8] Fotos de l'estatuilla d'Apolo apareixen publicades en el llibre Greek sculpture (1991) de John Boardman.[9]

Inscripció arcaica: llei de Dreros

[editar | editar còdic]

A l'est del temple d'Apolo hi ha una cisterna helenística dels sigles III i II En el seu interior es varen trobar blocs en una inscripció arcaica de el VII[2] (cap al 650 a. C.),[10] que va poder originalment estar adossada als murs del temple.[2] Esta inscripció representa l'eixemple més antic de llegislació grega que s'ha trobat.[1][10] El text conservat llimitava la duració en el càrrec de la principal magistratura civil de la ciutat.[10][11]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Perseus Digital Library. Site Catalog Name: Dreros (en anglés). – Lloc consultat el 19 d'agost de 2009.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Troso, Cristina (2004): «Dreros», en Maggi, Stefano i Troso, Cristina: Guies d'art i viages: Els tesors de Grècia. – Libsa, Madrit, 2006, p. 579. ISBN 84-662-1336-8
  3. ↑ AA. VV. (1988): «Creta minoica» en Móns del passat. The Times: Atles d'arqueologia. – Plaça & Janés, Barcelona, 1992, p. 141. ISBN 84-01-60492-3
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 González Serrano, Pilar (2000): Història Universal de l'Art. Volum 2: Grècia i Roma. – Espasa Calpe, Madrit, 2000, p. 33. ISBN 84-239-6156-7
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Johnston, Alan: Grècia emergent. Volum I. – Foli, Barcelona, 1996, p. 42. ISBN 84-413-0246-4
  6. ↑ Pla i reconstrucció del temple d'Apolo en Dreros. – Lloc consultat el 19 d'agost de 2009. – Imàgens preses de:
    Coldstream, John Nicolas (1977): Geometric Greece – Methuen, Londres, 1977, p. 405.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Boardman, John (2006): «Sources and Models» en Palagia, Olga (ed.): Greek sculpture. Function, Materials, and Techniques in the Archaic and Classical Periods. – Cambridge University Press, 2006, pp. 2-3. ISBN 0-521-77267-2
  8. ↑ Troso, Cristina (2004): «Heraklion», en Maggi, Stefano i Troso, Cristina: Guies d'art i viages: Els tesors de Grècia. – Libsa, Madrit, 2006, p. 565.
  9. ↑ Estatuilla d'Apolo de Dreros. – Lloc consultat el 19 d'agost de 2009. – Imàgens preses de:
    Boardman, John (1991): Greek sculpture, 1991, p. 252.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Lane Fox, Robin (2005): El món clàssic. L'epopeya de Grècia i Roma. – Crítica, Barcelona, 2007, p. 100. ISBN 978-84-8432-898-8
  11. ↑ Two Early Greek Laws [1] archivat en Wayback Machine.. Text de l'inscripció traduït a l'anglés. – Lloc consultat el 18 d'agost de 2009. – Text pres de:
    Fornara, Charles William, editor i traductor (1983): Translated Documents of Greece and Rome, I: Archaic Claves to the End of the Peloponnesian War, Cambridge University Press, 1998. ISBN 978-0-521-29946-6


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dreros&oldid=857703»