Inscripció de Shugborough

Encara és un misteri: les huit lletres 'OUOSVAVV', emmarcades per les lletres'DM'

La inscripció de Shugborough és una seqüència de lletres - O O O S V A V V, situades en mig de les lletres D M -, tallat en el Monument al Pastor de el XVIII en els terrenys de Shugborough Hall, en Staffordshire, Anglaterra, baix d'una image en espill de la pintura Els pastors d'Arcàdia, de Nicolas Poussin. Açò mai ha segut satisfactòriament explicat, i ha segut cridat un dels millors texts sifrats sense dessifrar del món. L'inscripció es va fer àmpliament coneguda despuix d'haver segut mencionada en el llibre de 1982 La Santa Sanc i el Sant Grial, de Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln.

El monument

Archiu:Shugborough arcadia.jpg

El relleu Shugborough, adaptada de la segona versió de Nicolas Poussin de Els pastors d'Arcàdia

Archiu:Shugborough shepherds monument.JPG

El Monument dels Pastors, adjunt en el seu arc rústic

El monument va ser construït en algun moment entre 1748 i 1763, per encàrrec de Thomas Anson. Va ser pagat pel seu germà, l'almirant George Anson, i decorat per l'escultor flamenc Peter Scheemakers. La còpia en relleu de la pintura de Poussin està continguda dins d'un arc rústic, i mostra a una dòna i tres pastors, dos dels quals apunten a una tomba. En la tomba es talla el text en llatí Et in Arcàdia ego ("yo també estic en Arcàdia" o "Yo estic, encara en Arcàdia"), alusivo a la presència inevitable de la mort inclús en l'idílica Arcàdia. La talla mostra una série de chicotetes alteracions respecte a la pintura original, aixina com un sarcòfec adicional que s'ha colocat sobre la tomba principal. Per damunt de l'escena de Poussin hi ha dos caps de pedra, una que mostra a un home calp que somriu, l'atra té una semblança en el deu grec Pa.

Per baix de la talla en relleu en el monument, un artesà desconegut va tallar les misterioses huit lletres, contingudes entre les lletres " D M '. En les tombes romanes, les lletres " DM " comunament representava Dis Manibus, que significa "dedicat a les ombres".

Teories

Es diu que Josiah Wedgwood, Charles Darwin i Charles Dickens varen intentar resoldre l'enigma, pero varen fracassar.

No hi ha solució; encara no s'ha propost, que es basa en una sòlida base criptoanalítica.

No obstant, en les últimes décades, els investigadors han propost vàries solucions possibles. Algunes d'estes són acrósticos, interpretant cada lletra com la lletra inicial d'una paraula.

• Una sugerència és que les huit lletres són una dedicatòria sifrada de George Anson a la seua difunta esposa. En 1951, Morchard Bishop va especular que les lletres podrien ser un acrònim de la frase llatina Optimae uxoris Optimae Sororis Viduus Amantissimus Vovit Virtutibus ("La millor de les esposes, la millor de les germanes, un viudo molt devot dedica (açò) a les seues virtuts").

• Steve Regimbal interpreta les lletres com a base per a una nova traducció al llatí de la frase "Vanitat de vanitats, diu el Predicador, tot és vanitat." (Eclesiastés 12:8), és dir, Orator Ut Omnia Sunt Vanitas Vanitas Ait Vanitatum. Ell ha especulat que la frase pot ser la font de l'inscripció anterior "OMNIA VANITAS", que pot haver segut tallada en una alcova en la finca d'un dels socis de Thomas Anson, George Lyttleton.

• L'ex llingüiste de la NSA Keith Massey interpreta les lletres com un acrònim de la frase llatina Or Ut Omnes Sequantur Viam Ad Veram Vitam (Oració per que tots seguixquen el Camí a la Verdadera Vida), en referència al versícul bíblic Juan, 14:6: Ego sum Via et Veritas et Vita (Yo soc el Camí, la Veritat i la Vida).

• Margaret, comtesa de Lichfield, ha afirmat que l'inscripció era un mensage d'amor, en referència a les llínees Out Your Own Sweet Val, Alicia, Vanishes Vanity. Twixt Deity and Man Thou, Shepherdess, The Way, pero no s'ha trobat cap font per a eixes paraules.

• A. J. Morton observa que algunes de les lletres coincidixen en els noms dels residents de Shugborough a inicis de el XIX, i creu que l'inscripció indica les paraules Orgreave Unit en Overley i Shugborough, vescomte Anson Venables Vernon (Orgreave United with Overley and Shugborough, Viscount Anson Venables Vernon).

Els intents de dessifrat sense acrósticos inclouen:

• Un llibre de Dave Ramsden publicat en 2014, que menciona com a evidència manuscrits del Registre de Staffordshire, els quals demostren que els coneguts de Anson entenien al monument com un funerari, dedicat a una figura femenina sincrética coneguda com la "Pastora". Per lo tant, les lletres D. M. signifiquen Dis Manibus, mentres que l'inscripció de 8 lletres és una clau que oculta el nom de la figura commemorada. La solució oferix un detallat esforç de dessifrat, que concorda que es va amprar una clau polialfabética per a sifrar el nom "Magdalena".

• una obra de Peter Oberg a on les lletres representen números, que la seua sumixca dona com a resultat 2.810, la distància en milles des de Shugborough al cridat "Pou dels diners" en l'illa Oak, Nova Escòcia, Canadà.

• una sugerència que es basa en pronunciar "UOS" com "Iosef", interpretat com una referència al profeta bíblic José.

• una proposta és que "VV" deu llegir-se com "DIEZ", en referència als números romans, i llavors les 10 lletres es lligen com un anagrama de "DEVOTO MASÓN".

• Un método desenrollat per l'investigador peruà Juan Reis La Rosa, publicat per Ancient Origins en 2025, planteja que el còdic pot dessifrar-se utilisant un tauler d'escacs com a ferramenta clau. Este tauler reproduïx la disposició dels noms dels apòstols en L'Últim Sopar de Leonardo dona Vinci, i sobre ell se superponen atres “claus”, com la frase Et in Arcàdia ego o l'acrònim O.U.O.S.V.A.V.V., lo que permet obtindre mensages en llengua castellana que aludixen a María Magdalena, a un coneiximent amagat i al Grial. A diferència d'atres propostes, este enfocament sosté que les lletres tenen un orde i estructura visual, semàntica i simbòlica codificada, i que la solució va ser concebuda com una denúncia sifrada contra la narrativa oficial religiosa imposta per Roma en l'Edat Mija. Entre els mensages trobats destaquen: «Veuen en vela a Gènova, a la Sala del Tesor; ahí està la sal, la del got de goig, la de Ferixc Gamos, la de tres roses». En esta solució es destaquen coincidències en llocs històrics, com Gènova, a on precisament es troba el Museu del Tesor. L'autor denomina este sistema “El pany de Leonardo”, un método de dessifrat que conjuga art, mística i simbolisme històric, els resultats del qual han segut recentment publicats.

A pesar de les múltiples teories, el personal de Shugborough Hall continua escèptic respecte a totes les solucions propostes. Un portaveu de la propietat (ara a càrrec de la Fundació Nacional per a Llocs d'Interés Històric o Bellea Natural) va afirmar en 2014 que, "cada semana tenim a cinc o sis persones que creuen haver resolt la clau, per lo que ara estem una miqueta cansats d'ells".

No obstant, noves propostes han seguit emergint, com la plantejada en 2025 per l'investigador peruà Juan Reis La Rosa, qui sosté que el còdic pot dessifrar-se per mig d'un tauler d'escacs alineat en els noms dels apòstols en L'Últim Sopar de Leonardo dona Vinci. Segons esta teoria, els mensages obtinguts estan redactats en llengua castellana i aludixen al Grial i a María Magdalena.