Arcàdia (poesia)
Arcàdia (del grec: Ἀρκαδία) era una regió de l'antiga Grècia. En el temps, s'ha convertit en el nom d'un país imaginari, creat i descrit per diversos poetes i artistes, sobretot del Renaixença i el Romanticisme. En este lloc imaginat regna la felicitat, la senzillea i la pau en un ambient idílic habitat per una població de pastorés que viu en comunió en la naturalea, com en la llegenda del bon salvage. En este sentit posseïx casi les mateixes connotacions que el concepte d'Utopia o el de l'Edat d'or.
El tema és part dels mits de la Grècia antiga i era mencionat en els contes populars i en els discursos d'alguns sabio com a eixemple de vida.
Entre els artistes occidentals que varen tocar el tema d'Arcàdia en les seues obres es troben Jacopo Sannazaro, Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Antonio Machado, sir Philip Sidney, Nicolas Poussin i Friedrich Schiller.[1]
Arcàdia en l'antiguetat
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Segons la mitologia grega, Arcàdia en el Peloponeso era un territori propietat de Pa, una foresta verge llar del deu del bosc i la seua cort de dríadas, nimfas i atres esperits de la naturalea. Era una versió del paraís, encara que solament en el sentit de ser la morada de les entitats sobrenaturals, no la morada per als mortals que han fallit.
Dos noms duen el nom d'Arcàdia en la mitologia grega. La primera va ser la consorte de Níctimo i mare de Filonomea.[2] La segona va ser una de les Danaides.[3]
La mitologia grega va inspirar al poeta romà Virgilio a escriure els seus Églogas, una série de poemes ambientats en Arcàdia.
cal destacar que l'Arcàdia que varen descriure els autors grecs va ser tot lo contrari. Era el regne de Pa, deu de la naturalea i patró dels pastors, els seus habitants gojaven de fama pels seus dots musicals, el seu ruda virtut i la seua rústica hospitalitat, pero també per la seua grandíssima ignorança i pel seu baix nivell de vida. No obstant, Polibio va aplegar a descriure-la com una regió pobra, yerma, rocosa, freda, privada de tots aquells plaers que amenisen l'existència. Per això els poetes grecs varen ubicar les seues poesies bucólicas en l'illa de Sicília en lloc d'Arcàdia.
Arcàdia a partir de la Renaixença
[editar | editar còdic]Despuix de l'obra de Virgilio, la lliteratura va oblidar durant molts sigles la seua concepció d'Arcàdia com a paisage espiritual simbòlic, fins que es va reprendre en el Renaixença, principalment a partir de la novela de Jacopo de Sannazaro titulada precisament Arcàdia, publicada en 1504. Esta obra va ser l'inici d'un periodo d'uns tres sigles en els que la menció d'Arcàdia com a símbol va ser abundant en la lliteratura. Despuix va haver un atre periodo d'oblit que va durar més d'un sigle fins que va resorgir a partir d'un ensaig de Bruno Snell, en 1945, titulat Arcàdia: el descobriment d'un paisage espiritual.[4][5]
En la Renaixença, Arcàdia passa a ser el símbol de la senzillea pastoril i escritors com Garcilaso de la Vega tracten freqüentment el tema, assimilant-ho al propi paraís. A diferència de la Utopia de Tomás More, que és un artefacte del home, Arcàdia és presentada com el resultat espontàneu d'un modo de vida natural, no corrompido encara per la civilisació.
En el rococó va ser l'escenari habitual del gènero de les fêtes galants, escenes cortesanas ambientades en paisages bucólicos, un gènero iniciat per Jean-Antoine Watteau.
L'antiga Arcàdia no solament va inspirar als poetes. En el XX, en 1994, el músic anglés Thomas Adès va compondre un quartet de cordes titulat "Arcadiana", en sèt moviments. L'obra va buscar representar paisages i instants idílics, paradisíacos.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Schopenhauer. Eudemonología, p. 29.
- ↑ Plutarco: Vides paraleles, 36
- ↑ Higino: Faules, 170
- ↑ Schmidt, Ernst A. (2014): Arcàdia: Occident i l'antiguetat, pp.2,3, en revista Auster n.º 19.
- ↑ — (1990). Bucólicas. Geórgicas. Apèndix virgiliano, Madrit: Editorial Gredos, p. 127.
- ↑ «Arcadiana: Thomas Adès» (en espanyol). Consultat el 23 de decembre de 2024.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arcadia (poesía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.