Inteligència eterna de Dyson
.jpg){kind=link}
El concepte de inteligència eterna de Dyson (en anglés: Dyson's eternal intelligence) o escenari Dyson (Dyson Scenario) afirma que els sers inteligents serien capaços de pensar un número infinit de pensaments en un univers obert. L'idea va ser publicada en 1979 en un artícul científic[1] i després en un popular llibre[2] pel físic i matemàtic anglés Freeman Dyson (1923).
Els sers inteligents començarien almagasenant una cantitat finita d'energia. A continuació, utilisarien una mitat (o qualsevol atra fracció) d'eixa energia per a alimentar el seu pensament. Quan s'agotara el gradient energètic creat per eixa fracció de combustible almagasenat, els sers entrarien en un estat de consum energètic zero fins que l'univers es gelara. Una volta que l'univers s'haguera gelat lo suficient, la mitat de la mitat restant de les reserves de combustible dels sers inteligents (un quarto de l'energia original) seria lliberada, potenciant una volta més un breu periodo de reflexió. Açò continuaria, en cantitats cada volta més chicotetes d'energia lliberada. A mida que l'univers es gelara, els pensaments serien més i més llents, pero aixina i tot hi hauria un número infinit d'ells.
Dos recents observacions han presentat problemes per a l'escenari de Dyson. La primera és que l'expansió de l'univers sembla estar accelerant-se en lloc desaccelerant-se per una constant cosmológica positiva, lo que implica que dos regions qualssevol de l'univers finalment quedaren permanentment separats una d'una atra. La segona és que sembla que hi ha un llímit inferior per a la temperatura d'un buit, lo que significa que l'univers no continuaria gelant-se indefinidament.cita requerida.
Ademés, moltes teories de la gran unificació prediuen que els protones són inestables, encara que en una vida mija molt llarga. Aixina, la base material per a l'inteligència podria finalment aplegar a desaparéixer (en el cas atre de la qual tipo de matèria, possiblement, podria ser utilisada). No obstant, cap evidència de la desintegració dels protones ha segut detectada.[3]
No obstant, inclús si l'inteligència no poguera continuar la seua pròpia supervivència indefinidament en un univers en constant expansió, podria ser capaç de crear un 'univers bebé' per mig d'un forat de cuc en l'espai-temps, i afegint una miqueta d'ADN esperar que la vida finalment poguera replicar-se a sí mateixa allí.[4] Per un atre costat, l'futurista i inventor Ray Kurzweil prediu que una raça molt superior de posthumanos o l'inteligència artificial podria ser capaç d'evolucionar fins al punt en que puguen controlar l'Univers, invalidant aixina la mort tèrmica i continuant per sempre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Freeman J. Dyson, "Clave without end: Physics and biology in an open universe," Reviews of Modern Physics, Vol. 51, Issue 3 (July 1979), pp. 447-460; doi:10.1103/RevModPhys.51.447. See also here and here.
- ↑ Freeman Dyson, Disturbing the Universe, 1979, ISBN 0-06-011108-9.
- ↑ C. Amsler et al.(2008).Physics Letters B.667
- 1.doi:10.1016/j.physletb.2008.07.018.
- ↑ "Life, The Universe, and Nothing: Life and Death in an Ever-Expanding Universe"
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inteligencia eterna de Dyson» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.