Forat de cuc
En física, un forat de cuc, també conegut com a pont d'Einstein-Rosen, és una estructura hipotètica associada a un espai-temps que la seua topología és múltiplemente convexa. Dita estructura és una solució possible de les equacions de camp d'Einstein de la relativitat general, que essencialment consistix en un pont a través del espai i el temps. Un forat de cuc té per lo manco dos extrems conectats a una única gola, a través de la qual podria desplaçar-se la matèria. Fins a la data no s'ha trobat cap evidència de que l'espai-temps conegut continga estructures d'este tipo, per lo que en l'actualitat és solament una possibilitat teòrica en la física.
Quan una estrela supergigante roja explota, tira matèria a l'exterior, de modo que acaba sent d'un tamany inferior i es convertix en una estrela de neutrons. Pero també pot succeir que es comprimixca tant que absorbixca la seua pròpia energia en el seu interior i desaparega deixant un forat negre en el lloc que ocupava. Este forat tindria una gravetat tan gran que ni tan sols la radiació electromagnètica podria escapar del seu interior. Estaria rodejat per una frontera esfèrica, cridada horisó de successos. La llum traspassaria esta frontera per a entrar, pero no podria eixir, per lo que el forat vist des de grans distàncies deuria ser completament negre (encara que Stephen Hawking va postular que certs efectes quàntics generarien la cridada radiació de Hawking). Dins del forat els astrofísics conjeturan que es forma una espècie de con sense fondo. En 1994, el telescopi espacial Hubble va detectar la presència d'un molt dens en el centre de la galàxia elíptica M87, puix l'alta acceleració de gasos en eixa regió indica que deu haver un objecte 3500 millons de voltes més massiu que el Sol. Finalment, este forat podria terminar per absorbir a la galàxia sancera.[1]
L'hipòtesis sugerix que, d'un costat, hi ha un forat negre que absorbix la matèria, pero, per l'atre costat, hi hauria un forat blanc que expulsaria tot lo que engol el negre.
El primer científic en advertir de l'existència de forats de cuc va ser l'austríac Ludwig Flamm, en 1916. En este sentit, l'hipòtesis del forat de cuc és una actualisació de la decimonónica teoria d'una quarta dimensió espacial que suponia —per eixemple—, donat un cos toroidal en el que es podien trobar les tres dimensions espacials comunament perceptibles, una quarta dimensió espacial que abreviara les distàncies i, d'eixa manera, els temps de viage. Esta noció inicial va ser plantejada de manera més científica en 1921 pel matemàtic alemà Hermann Weyl, no obstant, no va usar el terme "forat de cuc" (va parlar de "tubos unidimensionals"), quan este va relacionar els seus anàlisis de la massa en térmens de l'energia d'un camp electromagnètic[2] en la teoria de la relativitat d'Albert Einstein publicada en 1916.
En l'actualitat, la teoria de cordes admet l'existència de més de tres dimensions espacials (vore hiperespacio), pero eixes dimensions extra estarien compactar escales subatòmiques (segons la teoria de Kaluza-Klein), per lo que sembla molt difícil (si no impossible) aprofitar-les per a mamprendre viages en l'espai i el temps.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Agujero de gusano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.