Hiperespacio

El hiperespacio és una forma d'espai que té quatre o més dimensions. El terme apareix tant en geometria, com en la descripció informal de certes teories físiques.

Hiperespacio en geometria

La noció de hiperespacio pot concebre's com una generalisació dels conceptes d'espai euclídeo de dimensió menor o igual que tres. D'un modo alguna cosa somero es ejemplifica que un ent ("no curve") en:

• 0 dimensions: correspon al punt
• 1 dimensió: a una recta.
• 2 dimensions: a un pla
• 3 dimensions: Un espai (de 3D, que és l'espai que podem percebre).
• 4 o més dimensions: un (o més) hiperespacio/s.

Naturalment les generalisacions curves dels conceptes anteriors poden vore's com varietats immerses en un espai euclídeo de dimensió superior. Una circumferència que és una llínea curva (espai unidimensional) pot concebre's com una figura de l'espai euclídeo bidimensional. Un hiperboloide que és una superfície curva pot considerar-se dins d'un espai euclídeo tridimensional, etc.

Hiperespacio en física

La noció de hiperespacio ha segut i és utilisada per a especulacions sobre desplaçaments superlumínicos; Stephen Hawking ejemplifica d'un modo senzill cóm es pot supondre un hiperespacio d'un modo topològic: suponga's que l'univers de 3D espacials fora com un bou (la figura és usada per Hawking solament en fins ilustrativos i es referix a un toroide, certa forma tridimensional), un viage a velocitat c (com la velocitat de la llum) seguint l'espai (i el temps correlativo al mateix) dins del bou per a recórrer-ho en un bucle o circuit seria més prolongat que si es prenguera com a drecera un hiperespacio; en l'ilustració que dona Hawking tal hiperespacio és representat com un trayecte (per eixemple una recta) que ix del bou i conecta un atre punt del mateix bou en menys espai recorregut (i per això menys temps, més veloçment)

En tal cas no s'hauria superat realment la velocitat c sino que s'hauria fet una drecera entre punts del espai-temps usualment molt distants. Este eixemple de hiperespacio és molt semblant a lo que se supon ocorre en un (actualment hipotètic) forat de cuc.

Sobre Michio Kaku, est observa la funció beta d'Euler i considera que si s'afig una quinta dimensió a les quatre conegudes (tres espacials i una temporal) és possible plantejar la teoria de la gran unificació, en la qual, per eixemple les equacions corresponents a la llum i a la gravetat, quedarien unides en una teoria de tipo Kaluza-Klein. Segons la teoria M té 11 dimensions, segons la teoria de cordes, té 10 dimensions, i segons la teoria de supercuerdas té 11 dimensions.