Inteligència sanitària

Inteligència sanitària és la selecció i presentació d'informació als agents i professionals clau de manera que duga a accions que milloren la salut dels pacients i de la societat.

Objectius

L'objectiu dels sistemes d'informació en salut deu ser "brindar informació oportuna i confiable als funcionaris, personal de salut i població, que els permeta prendre decisions informades".

La combinació d'informació, coneiximent i experiència per a seleccionar cursos d'acció (juí, criteri, aptitut) genera inteligència quan és específica per a cada context i accionable com per a aspirar a impactar sobre el comportament del receptor.

Nivells

l'inteligència sanitària (health intelligence) s'usa per a la busca de la millor resposta als problemes de salut. Per a això es consideraran els tres nivells de gestió:

• el macro (internacional i nacional)
• el meso (regió i àrea)
• el micro (en la consulta del mege i de l'enfermera).

Lo important és considerar primer si el problema de salut té solució exclusiva des del sistema sanitari, o si és tributari d'atres competències i sistemes. En tot cas, és clau considerar les accions necessàries que duguen a canvis en la prestació de servicis de manera que es millore la salut de la població i dels pacients.

Macro: internacional i nacional

La inteligència sanitària seria l'atribut que facilitaria als polítics (i gestors i clínics) la presa de decisions valorant de forma “raonable” en un context d'interessos i sensibilitats distintes la “evidència” científica, els fets provats (açò és, la millor selecció en fonament científic).

Per tant, és un concepte relatiu, específic de cada context, lligat a la competència del capital humà de cada país; aixina com dinàmic, perque depén del grau en que els distints actors siguen capaços de donar sentit a dita “evidència” en la seua pròpia perspectiva ètica i política, analisant l'informació disponible sobre gestió de servicis i desenroll de polítiques sanitàries i fent-la “accionable” (convertible en accions).

El concepte busca millorar en un pla macro la rendició de contes del sistema sanitari, entés com la totalitat dels recursos i institucions en el mandat de promoure i mantindre la salut en el marc polític i institucional de cada país.

L'inteligència sanitària busca conseguir la combinació d'informació, coneiximent basat en l'experiència i actitut que facilita la selecció del curs d'acció òptim en cada context i situació. El seu objectiu és ajudar a dur a bon terme, per mig de la consideració de la millor ciència, l'adaptació del sistema sanitari a les modificacions de la realitat social per a millorar la salut de les poblacionés i els individus.

La presa de decisions polítiques han de sustentar-se en un millor coneiximent de la realitat i en opcions d'intervenció més efectives.

Meso: regional o d'àrea

l'inteligència és una organisació de les senyes que permet reformular les preguntes i informar la conseqüent presa de decisions. La comparació és una estratègia útil de millora o, a lo manco, de guany de coneiximent. Lo que a sovint es considera impossible en un determinat centre resulta factible en uns atres. Saber-ho, accedir a eixa informació, pot supondre una refutació més contundentemente d'eixa impossibilitat que moltes discussions estèrils. Dispondre de millor inteligència no garantisa una millor gestió. L'inteligència és condició necessària pero no suficient. Més allà de les receptes genèriques de bon govern, la especificidad d'una millor gestió en el nostre mig passa per articular la veu dels professionals per mig de formes d'inteligència capaces d'una interlocució des dels productes d'eixa inteligència colectiva. Es necessita molt més i millor anàlisis de les nostres pràctiques organisatives i les necessitats de la població a la que servim, una dinàmica més inteligent dels nostres instruments de professionalisme i un millor maneig del nostre diàlec en la població i dels canals que ho vehiculen. També necessitem contribuir a que el sistema sanitari desenrolle ferramentes a on tal inteligència puga operar.

Impulsar l'innovació en el sector sanitari resulta hui una obligació necessària per a donar resposta als dos grans desafius: millorar la calitat de l'assistència i reduir els costs operacionals. L'Inteligència Sanitària, obligatòriament es nutrix d'un sistema d'informació sòlit, eficaç i eficient. Deu donar una correcta interpretació al curs actual dels fets i, segons la seua tendència, previndre acontenyiments futurs. Deu tindre la capacitat d'anticipar-se a les amenaces i reconéixer les oportunitats que s'aveïnen o que ya estan presents en forma inicial. Deu incloure les senyes de la resposta social als problemes de salut, incloent informació dels sistemes administratius i de soport. Deu considerar, en suma, la complexitat del processe salut-malaltia, incorporant els elements informatius que permeten un coneiximent adequat dels determinants de la situació de salut. La preocupació del dia a dia del gestor/polític intermig està llunt del necessari plantejament a mig/llarc determini. Li falta en molts casos coneiximent, pero en la majoria adolix de: continuïtat en el temps, perfil professional, autoritat, independència, i evaluació del seu proyecte. Es necessita un estudi més detallat i rigorós de les prioritats a nivell local. Mentres se'ls ha donat una major responsabilitat als gestors intermijos en l'establiment de prioritats, estos carixen del poder necessari i del coneiximent per a que es conseguixquen les solucions a llarc determini als problemes en l'atenció de la salut. L'economia pot ser un actiu valiós per a l'establiment de prioritats i ya s'ha filtrat en la gerga utilisada pels gestors, pero encara deu realisar-se el bot a l'adopció d'estos conceptes en la pràctica.

Micro: en la consulta del mege i de l'enfermer

En totes les accions portades a terme pel mege i l'enfermer en la seua pràctica clínica diària s'amaguen multitut d'aspectes susceptibles de ser analisats i evaluats per a vore si actuen d'acort en lo que una pràctica clínica inteligent aconsellaria. Colocar al pacient i la seua salut en el centre de les motivacions professionals deu contribuir al desenroll d'una pràctica independent, científica i humana.

Els alvanços tecnològics en lo relacionat en les tecnologies de l'informació fan que cada volta es tinga accés a una major cantitat de senyes que deuen interpretar i analisar per a que repercutixquen positivament en l'eixercite de la medicina, sent conscient en tot moment de que els alvanços tecnològics no suponen una millora en la calitat de l'assistència ni de l'informació rebuda, sino que deuen ser escrutats en tot moment en un escepticisme saludable.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Medicina|20px|Vore el portal sobre Medicina]] Portal:Medicina. Contingut relacionat en Medicina.
• Administració sanitària
• Atenció primària de salut
• Política sanitària
• Resultat sanitari
• Seminaris d'Innovació en Atenció Primària
• Sistema sanitari

Bibliografia

• Durán A. Els Servicis Sanitaris i els Plans de Salut. Revisions en Salut Pública. 1995; 4: 171-90.
• Hernández Fruts MP. Inteligència sanitària militar. Posada al dia en urgències, emergències i catàstrofe. 2007; 7(4):8. ISSN 1576-0316
• Campillo Artero C. Integració de l'informació per a les intervencions sanitàries: de les senyes a l'informació; de l'informació a l'acció. Informe SESPAS 2008. Gasseta Sanitària. 2008; 22(supl 1):14-8.
• ^{[enllaç trencat]}
• Duren A. ¿Poden els sistemes sanitaris funcionar en més i millor inteligència? Seminaris d'Innovació en Atenció Primària; Madrit, 2010 abril 16.
• Figueres J. Evidència per a la presa de decisions inteligent; reflexions des de l'Observatori Europeu de Polítiques i Sistemes Sanitaris. Seminaris d'Innovació en Atenció Primària; Madrit, 2010 abril 16.
• Gérvas J, Pérez Fernández M. Poder per a l'atenció primària de salut. Quadern de Polítiques Salut. 2010; 4: 2-4.