Intercosmos 1
Intercosmos 1 va ser un satèlit artificial científic soviètic pertanyent al programa Intercosmos i a la classe de satèlits DS (el primer de tipo DS-U3-IK)[1] i llançat el 14 d'octubre de 1969[2][3][4] per mig d'una eixida Cosmos 2 des del cosmódromo de Kapustin Yar.[1]
Objectius
[editar | editar còdic]L'objectiu de Intercosmos 1 va ser estudiar la radiació solar en el ranc dels rajos X i ultravioleta i la seua interacció en les capes altes de la atmòsfera terrestre.[1][3][5]
Característiques
[editar | editar còdic]El satèlit tenia una massa de 400 kg[3] (encara que atres fonts indiquen 325 kg[1]) i va ser injectat inicialment en una òrbita en un perigeo de 260 km i un apogeu de 640 km, en una inclinament orbital de 48,4 graus i un periodo de 93,4 minuts.[1][2]
Intercosmos 1 reentró en l'atmòsfera el 2 de giner de 1970.[6]
Resultats científics
[editar | editar còdic]Intercosmos 1 va estudiar, entre uns atres, la polarisació dels rajos X procedents del Sol.[7]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Wade, Mark. «DS-U3-IK» (en anglés). Consultat el 21 de decembre de 2009.
- ↑ 2,0 2,1 [enllaç trencat]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 National Space Science Data Center. «Intercosmos 1» (en anglés). Consultat el 21 de decembre de 2009.
- ↑ (2 de novembre de 1969)
- ↑ Vedeshin, L. A.; Kroshkin, M. G.(12)
- ↑ REAL TIME SATELLITE TRACKING. «Intercosmos 1» (en anglés). Consultat el 29 de novembre de 2009.
- ↑ S. Mandelstam(16 de juliol de 1971).270(1202)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Intercosmos 1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.