Interferometría de polarisació dual
La interferometría de polarisació dual (DPI) és una tècnica analítica que prova les capes moleculars adsorbidas a la superfície d'una guia d'ones utilisant l'ona evanescente d'un raig làser. S'utilisa per a medir el canvi conformacional en proteïnes o atres biomoléculas, segons funcionen (lo que es coneix com relació d'activitat de conformació).
Instrumentació
[editar | editar còdic]La DPI[1] enfoca la llum làser en dos guies d'ones. Una d'estes funcions com a guia d'ones de "detecció" que té una superfície exposta, mentres que la segona funciona per a mantindre un fes de referència. Es forma un patró d'interferència bidimensional en el camp lluntà combinant la llum que passa a través de les dos guies d'ones. La tècnica DPI trencada la polarisació del làser per a excitar alternativament dos modos de polarisació de les guies d'ones. La medició del interferograma per a abdós polarisació permet calcular tant l'índex de refracció com la gruixa de la capa adsorbida. La polarisació es pot canviar ràpidament, lo que permet medicions en temps real de les reaccions químiques que tenen lloc en la superfície d'un chip en un sistema de fluix continu. Estes mides es poden utilisar per a inferir informació conformacional sobre les interaccions moleculars que tenen lloc, a mida que canvien el tamany de la molècula (a partir de la gruixa de la capa) i la densitat de plecs (a partir de el RI). La DPI s'usa típicament per a caracterisar interaccions bioquímiques quantificant qualsevol canvi conformacional al mateix temps que es medixen les velocitats de reacció, les afinitats i la termodinàmica.
La tècnica és quantitativa i en temps real (10 Hz) en una resolució dimensional de 0.01 nm.[2]
Aplicacions
[editar | editar còdic]Una nova aplicació per a l'interferometría de polarisació dual va sorgir en 2008, a on l'intensitat de la llum que passa a través de la guia d'ones s'extinguix en presència de creiximent de cristals. Açò ha permés controlar les etapes més primerenques de la nucleaació de cristals de proteïnes.[3] Les versions posteriors dels interferómetros de polarisació dual també tenen la capacitat de quantificar l'orde i l'interrupció en películes primes birrefringentes.[4] Açò s'ha utilisat, per eixemple, per a estudiar la formació de bicapas lipídicas i la seua interacció en proteïnes de membrana.[5][6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2003).Biosensors and Bioelectronics.19(4)
- 383–90.doi:10.1016/S0956-5663(03)00203-3.
- ↑ Swann, MJ; Freeman, {{{nom2}}}; Cross, {{{nom3}}} (2007). «Dual Polarization Interferometry: A Real-Clave Optical Technique for Measuring (Bio)Molecular Orientation, Structure and Function at the Solid/Liquid Interface», Marks, R.S. (ed.). Handbook of Biosensors and Biochips, Wiley. ISBN 978-0-470-01905-4.
- ↑ (2008).Journal of Applied Crystallography.41(3)doi:10.1107/S0021889808005098.
- ↑ (2008).Analytical Chemistry.80(10)
- 3666–76.doi:10.1021/ac800027s.
- ↑ (2009).Biochimica et Biophysica Acta.1788(10)
- 2245–51.doi:10.1016/j.bbamem.2009.08.005.
- ↑ (2010).Biochimica et Biophysica Acta.1798(10)
- 1977–86.doi:10.1016/j.bbamem.2010.06.023.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Interferometría de polarización dual» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.