Relació conformació-activitat
La relació conformació-activitat és la relació entre l'activitat biològica i l'estructura química o canvis conformacionales d'una biomolécula. Esta terminologia emfatisa l'importància dels canvis conformacionales dinàmics per a la funció biològica, més que l'importància de l'estructura tridimensional estàtica usada en l'anàlisis de les relacions estructura-activitat.[1]
Els canvis conformacionales solen tindre lloc durant l'associació intermolecular, com l'interacció proteïna-proteïna o l'unió proteïna-lligant. Un companyer d'unió canvia la conformació d'una biomolécula (per eixemple, una proteïna) per a habilitar o inhabilitar la seua activitat bioquímica.
Els métodos per a l'anàlisis de la relació d'activitat de conformació varien des de in silico[2] o usant métodos experimentals com cristalografia de rajos X i RMN a on la conformació abans i despuix de l'activitat es pot comparar estáticamente o usant métodos dinàmics com resonància de plasmón superficial multiparamétrico, Interferometría de polarisació dual o dicroísmo circular a on es pot quantificar la cinètica i el grau de canvi conformacional.
Tècniques experimentals
[editar | editar còdic]Estàtic
[editar | editar còdic]Les tècniques experimentals estàtiques inclouen cristalografia de rajos X i RMN.
Dinàmica
[editar | editar còdic]Les tècniques experimentals dinàmiques inclouen resonància de plasmón de superfície multiparamétrica, interferometría de polarisació dual i dicroísmo circular.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Relación conformación-actividad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.