Interrobang

Archiu:Interrobang.svg

Archiu:Gnaborretni.png

Versió del Interrobang posat al revés com signe inicial

El interrobang (Plantilla:AFI-en; Unicode: ⸘‽) o exclarrogativo és un signe de puntuació anglés no estàndar. El seu us està poc estés i es va crear en l'objectiu de combinar la funció del signe d'interrogat en el d'exclamació (conegut en la gerga anglesa de l'imprenta com bang). El caràcter tipogràfic és la superposició d'abdós signes. És freqüent l'us d'abdós signes consecutivament per a esta mateixa funció; i. g., «¿¡Cóm has pogut fer alguna cosa aixina!?», «⸘Cóm has pogut fer alguna cosa aixina‽»

Use

Una oració terminada en interrobang:

1. formula una pregunta de manera emocionada
2. expressa emoció o incredulitat en forma de pregunta
3. fa una pregunta retòrica.

Eixemples:

• ⸘Quànt t'han costat les sabates‽
• ⸘Vas a eixir en ella‽
• ⸘Va fer qué‽

Història

Varis signes de puntuació

Molts escritors, sobretot en texts informals, han usat múltiples signes d'interrogat per a expressar sorpresa i pregunta en la mateixa frase.

Encara que és freqüent que el signe d'interrogat s'escriga primer (per a destacar la pregunta) no existix una regla universal al respecte. Este orde té la ventaja d'eliminar ambigüitats en els idiomes sense caràcters d'obertura. En àmbit matemàtic el signe ! significa factorial, en lo que la frase "What is 5!?" («¿¡Qué és 5!?») podria interpretar-se com «¿Qué és 5!?», una pregunta sobre el valor de cinc factorial.

És també habitual en una situació informal l'utilisar varis signes d'interrogat i exclamació per a un major émfasis:

¡¿¡¿¡¿Va fer qué?!?!?!

De la mateixa manera que múltiples signes d'interrogat i exclamació este us es considera massa pobre per a un text formal.

L'invenció del interrobang

El nortamericà Martin K. Speckter va inventar el interrobang en 1962. Com a cap d'una agència publicitària, Speckter va pensar que un sol signe de puntuació quedaria millor en els anuncis en preguntes retòriques. Va propondre el concepte d'un únic signe de puntuació en un artícul en la revista TYPEtalks. Speckter va demanar als llectors noms possibles per al nou caràcter. Entre els proposts es trobaven rhet, exclarotive i exclamaquest, pero ell va elegir interrobang. Va elegir el nom en referència als signes que ho varen inspirar: interrogatio en Llatí "pregunta retòrica" o "interrogatori" i bang el nom que es dona en anglés en la gerga de l'imprenta al signe d'exclamació.

En 1966, Richard Isbell de l'American Type Founders va publicar la font Americana i va incloure el interrobang com un dels caràcters. En 1968 existia una tecla interrobang en algunes màquines d'escriure Remington. En els 80 era possible comprar tecles i tipos interrobang per a màquines Smith-Corona. El interrobang va estar de moda durant els 60, la paraula 'interrobang' inclús apareixia en alguns diccionaris i el signe apareixia en artículs de revistes i periòdics.

Pero el interrobang no va passar de ser una moda passagera. No s'ha convertit en un signe de puntuació estàndar. Encara que la majoria de les tipografies no inclouen el interrobang este no ha desaparegut: Microsoft proporciona varis tipos de interrobang en la seua font Wingdings 2 (en les tecles }/] i /') inclosa en Microsoft Office. Es va acceptar en Unicode i està present en vàries fonts com Lluïda Sans Unicode, Arial Unicode MS, i Calibri, la font per defecte en l'Office 2007.

L'equivalent francés és el «point exclarrogatif», que expressa una idea similar - la fusió entre «point d'interrogation» (?) i «point d'exclamation» (!).

Vore també

• Signe d'interrogat
• Signe d'exclamació