Signe d'exclamació

Signe d'exclamació

Un signe d'exclamació o signe d'admiració (¡ !) és una senya escrita que denota sorpresa, sorpresa, alegria, súplica, mandat, desig, etc. S'escriu signe d'admiració d'obertura («¡») i signe d'admiració de tancament («!») per a indicar el principi i el final d'una exclamació respectivament.

Este signe té la funció de representar en l'escritura l'entonament exclamativa d'un enunciat. En la pronunciació, els enunciats tancats per signes d'exclamació tenen un to final descendent, pero en un moment previ d'ascens brusc, en paraules com a quines, quant, quí, quàn…

En espanyol i asturià, l'us del signe inicial «¡» és obligatori, mentres que en gallec i en català el seu us és opcional. En atres idiomes, com el francés solament s'usa el signe final, com en portugués, italià i rumà.

Usos llingüístics

• En interjeccions, en sintagma interjectivos i en oracions interjectivas. Les interjeccions poden ser de varis tipos:
  • Apelativas: ¡eh!, ¡pst!
  • Expressivas: ¡oh!, ¡ai!
  • Representativas: ¡paf!, ¡pum!
  • Onomatopeyas: ¡guau!, ¡tururú!

• En oracions exclamativas, parcials o totals.

• Per a indicar ironia o sorpresa (el signe d'admiració de tancament se sol posar entre paréntesis).

• En retòrica, la exclamació és, dins de les figures lliteràries, una de les figures de diàlec. Consistix en expressar de forma intensa una emoció o un sentiment; s'acompanya d'una determinada curva d'entonament, diferent de la curva enunciativa. És freqüent l'aparició en el seu interior de vocatius i apareix signada en els signes d'exclamació en la llengua escrita. Eixemple: -¡Oh sorpresa! ; ¡Ah, quanta mentira hi ha en eixos arguments!

Indicacions sobre l'escritura de l'exclamació

• En espanyol els signes d'exclamació deuen colocar-se de forma obligatòria al començ i al final de l'enunciat corresponent. Encara que en atres llengües únicament es coloca el signe de tancament, l'entonament de l'espanyol exigix que siga necessari també el signe d'obertura.

• El signe d'obertura de l'exclamació du el punt suprascrito (dalt), mentres que el de tancament ho du subscrit (avall). Tant colocar-los al revés, com obrir i tancar en el mateix signe és una falta d'ortografia.

• Els signes d'exclamació s'escriuen separats per un espai de les paraules que els precedixen i que van despuix d'ells, pero pegats a la primera i l'última paraula de l'enunciat que emmarquen. Si lo que va darrere és un signe de puntuació, no es deixa espai.

• Els signes d'obertura es deuen colocar just a on escomença l'exclamació, encara que no coincidixca en l'inici de l'enunciat. En alguns casos, l'enunciat emmarcat pels signes d'exclamació pot aparéixer intercalado en un enunciat major no exclamativo.

• Els vocatiu i les construccions o oracions depenents s'escriuen fòra de l'exclamació. No obstant, si el vocatiu o la seqüència subordinada apareixen al final i no al principi, estos queden coberts per l'entonament exclamativa i, per tant, s'inclouen dins dels signes d'exclamació.

• Quan s'escriuen seguides vàries exclamació, es poden considerar com a parts d'un únic enunciat o com a oracions independents.

En el primer cas, les frases exclamativas s'escriuen separades entre sí en un punt i menge o solament en menge, i en minúscula (llevat la primera, si li correspon mayúscula).

En el segon cas, cada exclamació s'iniciarà en mayúscula.

• Quan l'exclamació està composta per reduplicacions, normalment es coloca el signe d'obertura abans de la primera i el de tancament despuix de l'última.

• En els texts lliteraris o molt expressius està permés utilisar dos o tres signes d'exclamació al principi i al final de l'enunciat per a donar major émfasis a l'exclamació. No obstant, eixe procediment no es deu estendre a atres usos.

Enunciats que són al mateix temps interrogativos i exclamativos

Si l'oració és exclamativa i interrogativa al mateix temps, s'escomença en el signe d'admiració i es tanca en el d'interrogat, o viceversa.

També es podria acodir, en estos casos, a una obertura en el signe d'admiració i el d'interrogat junts, i a un tancament igual, que és lo més freqüent i lo que la RAE recomana. En estos casos, els signes de tancament deuen estar ordenats al revés que els de obertura: si s'obri primer en un signe d'exclamació, este es tanca últim, i viceversa.

Usos especials

Els signes d'exclamació es poden utilisar escrits entre paréntesis per a indicar ironia i sorpresa darrere d'una paraula.

Combinació en atres signes de puntuació

• Despuix dels signes d'exclamació no deu posar-se punt final. El punt subscrit del signe de tancament fa les funcions de punt ortogràfic en els casos en els que es colocaria si no apareguera l'exclamació. Aixina, l'oració subsegüent deu escriure's en mayúscula.

• Despuix de l'exclamació de tancament es poden colocar menge, punt i menge, dos punts i punts suspensivos.

Els punts suspensivos deuen anar abans de tancar l'exclamació si el sentit de la frase està incomplet i despuix si el sentit queda complet.

• Si coincidix el signe d'exclamació en el punt d'una abreviatura, es respecta este en el seu lloc i s'afig despuix el signe d'exclamació.

Atres usos

En molts casos, s'aplica com a segona condició, l'us d'este signe al final d'una paraula generant ansietat a una resposta. Colocant solament tres signes d'exclamació al final d'alguna cosa que es demana o se solicita esperant una pronta resposta.

Informàtica

Unicode

Estos 2 símbols es poden representar en els següents caràcters Unicode:

Sistemes d'informació

En algunes estructures de fichers, el signe d'exclamació significa un comodí en les busques d'archius, per la qual cosa està deshabilitado per a alguns sistemes operatius.

Ademés s'utilisa com a icon d'advertència i perill per a alertar a l'usuari que l'acció que realisarà pot tindre un final inesperat o indica un error en el sistema.

Programació

En programació s'utilisa per a dos fins:

• Ser negador de qualsevol resultat d'evaluació d'una expressió llògica.
• Ser la comparació llògica de distint, sempre i quan s'acompanye en un signe igual (!=).

Junt en el símbol # determina el shebang (i per tant la shell a utilisar) per a eixecutar un script en UNIX o derivats. Un eixemple seria #!/bin/bash al començ d'un script, que significaria que s'utilisaria la shell bash.

ASCII i ASCII estés

El valor ASCII per al signe d'exclamació (final) és 33, i el de obertura és 173 en l'ASCII estés.

Amprant-los en text pot accedir-se a ells per les combinacions simultànees de la tecla «Alt» i el valor ASCII corresponent, de la següent forma: Alt 33 i Alt 173 respectivament.

Matemàtiques

El signe d'exclamació junt a una variable, es denomina com factorial, expressat com $n!$, i es definix com la multiplicació dels números consecutius des d'1 fins a $n$. El $0!$ es definix com 1. Per eixemple: 4!=4·3·2·1=24.

Escacs

En l'escacs, el signe d'exclamació s'usa per a denotar dos tipos de jugades:

• Si s'anota en un signe d'exclamació, implica que és una bona jugada (!)
• Si s'anota en dos signes d'exclamació, implica que és una jugada excelent (!!)

Historietes

En les historietas el signe d'exclamació indica sorpresa davant qualsevol situació sospitosa o que s'haja revelat part d'un misteri. Ademés, s'usa per a resaltar els dits d'algun personage com: «¡Oh, cels! ¡¿Cóm és possible?! ¡Ha entrat un lladre!».

Vore també

• Signes d'interrogat
• Oració exclamativa
• Signe de puntuació
• Signes de puntuació inicials

Bibliografia

• GÓMEZ TORREGO, Leonardo. Ortografia d'us de l'espanyol actual, ISBN 978-84-675-1568-8.
• MARTÍNEZ DE SOUSA, José. Ortografia i ortotipografía de l'espanyol actual, ISBN 978-84-9704-353-3.
• Plantilla:Wikilengua