Inti Raymi
Inti Raymi, Indi Raymi[1][2] o Punchao Raymi[3][4] (en ortografia quechua contemporànea: Inti Raymi,[5] P'unchaw Raymi[6] ’festa del sol‘) és una celebració andina, especialment dels pobles quechuas, d'orige incaico i preincaico, que es realisa al voltant del solstici de hivern austral en el més de juny en diversos llocs dels països andinos (Perú, Equador, Bolívia, Argentina, Chile, entre uns atres).[7] Com a festa prehispánica, és considerada una de les més importants i millor documentades celebracions dels Vages prehispànics i del calendari incaico, en el que hauria estat vinculada al cult solar (en l'época incaica, d'Inti). Modernamente, es realisen vàries festes comunals, fires, recreació teatralizadas i cerimònies commemoratives, a sovint com a atractiu turístic,[8] com la representació que es realisa en Sacsayhuamán, en el Cuzco, cada 24 de juny.
Durant l'época dels incas, el Wawa Inti Raymi hauria segut instituït pel inca Pachacútec en la década de 1430, com a part de la seua reorganisació polític-administrativa.cita requerida El raymi del solstici de hivern austral (21 de juny) era un dels dos majors festivals celebrats en honor al sol en el Cusco, Perú.[9] L'atre festival hauria segut el Cápac Inti Raymi (festa del gran sol) celebrat pels incas en el solstici d'estiu austral (21 de decembre). Segons relata l'escritor Inca Garcilaso de la Vega (1539-1616), el Wawa Inti Raymi significava que el deu Sol renaixia per a donar inici a un nou cicle anual, el «temps circular inca» (degut a que no concebien el temps com a llineal sino com un círcul cronològic)cita requerida aixina com l'orige mític del Inca, qui va ser enviat pel Sol (com a deu ordenador de les accions de les poblacions de l'antic món). La seua celebració durava 15 dies, en els quals hi havia danses, cerimònies i sacrificis. L'últim Wawa Inti Raymi en la presència del Inca va ser realisat a partir del 21 de juny de 1535.
En 1572, el virrey Francisco Álvarez de Toledo (1515-1584) va prohibir esta festa (junt en les demés celebracions) per considerar-l'una cerimònia pagana i contrària a la fe catòlica. Es va seguir realisant de manera clandestina, com a protesta a la "extirpació de idolatrías".[10]
En 1944, per iniciativa de l'intelectual Humberto Vidal Unda,[11] l'intelectual i artiste cuzqueño Faustino Espinoza Navarro va compondre una reconstrucció històrica del Wawa Inti Raymi per a atraure el fluix turístic al Cusco i com a part de la semana d'esta ciutat, la qual inclou el Corpus Christi. Es va optar per canviar la data original (solstici del 21 de juny) pel 24 del mateix més, ya que en el govern del president A. Leguía s'havia decretat esta data com el «Dia de l'Indi». Ademés, el 24 de juny és la festivitat de Sant Joan, la qual cosa representava un dia no faener i per tant facilitava la presència del públic. La reconstrucció es basa en la crònica de Garcilaso de la Vega i solament es referix a la cerimònia polític-religiosa. Des d'eixa data en avant (1944), la cerimònia torna a ser un event públic i de gran atractiu turístic.
Encara que hui coneixem a esta celebració en el seu nom quechua de Inti Raymi, en realitat es tracta d'una festivitat comuna a molts pobles prehispànics dels Vages, i que segurament precedix en molt a la formació del Imperi incaico.
El Inti Raymi encara se celebra com a rito sincrético en moltes comunitats andinas. En el carreró ínter-andino septentrional del Equador el conjunt de festivitats relacionades comprén tot el més de juny i part de juliol, tenint cada ciutat els seus propis ritos i costums, i aplegant a paralisar-se la vida quotidiana com a efecte de les celebracions, que prenen les avingudes nit i dia.
Història
[editar | editar còdic]Archiu:Inti Raymi, fiesta milenaria.webm
En l'época dels incas, esta cerimònia es realisava en la plaça Huacaypata (hui plaça Major del Cusco),[12] en l'assistència de la totalitat de la població de l'urbs, aproximadament unes cent mil persones. Els curacas (que visitaven al Cusco pel Inti Raymi), perque no eren de la sanc real, es posaven en una atra plaça apegada la principal que criden Cusipata, (mentres els orejones, nobles incas de sanc real, estaven en la plaça Huacaypata, i solament eren invitats per breus espais de temps a alguns curacas per a beure la chicha). En el solstici de hivern succeïx el dia més curt i la nit més llarga de l'any.
Durant l'época incaica, eixe fet revestia fonamental importància, puix era el punt de partida del nou any, que s'associava en els orígens de la pròpia ètnia inca. El Inca Garcilaso de la Vega nos diu que era esta la principal festa i a ella concorrien «els curacas, senyors de vassalls, de tot l'imperi [...] en els seus majors gales i invencions que podien haver». Per lo tant, era també una festivitat en alt contingut polític perque llegitimava la subjecció dels pobles somesos a l'estat inca. Aixina, els representants dels pobles conquistats reiteraven la seua llealtat a l'emperador. La preparació de la festivitat era estricta, puix en els previs «tres dies no es menjava sino una miqueta de dacsa blanca, cru, i unes poques de yerbas que criden chúcam i aigua pura. En tot este temps no encenien fòc en tota la ciutat i s'abstenien de dormir en les seues dònes». Per a la cerimònia mateixa, les vérgens del Sol preparaven uns panets de dacsa.
Eixe dia, el sobirà i els seus parents esperaven descalzos l'eixida del sol en la plaça. Llocs en cuclillas («que entre estos indis és tant com posar-se de genolls», aclarix el croniste), en els braços oberts i donant besos a l'aire, rebien a l'astre rei. Llavors el inca, en dos gots de fusta (els keros de fusta són posteriors a la conquista, en el brindis s'usava les aquillas tot d'or i argent). ..prenia dos grans gots d'or que criden aquilla, plens del brebaje que ells beuen. (Garcilaso) (el kero era de fusta, no d'or, ells varen assimilar este got ceremonial de la cultura Tiahuanaco), brindava la chicha de Jora: del got que mantenia en la mà esquerra bevien els seus parents; el de la dreta era derramat i abocada en un tinajón d'or. Despuix, tots anaven al Coricancha i adoraven al sol. Els curacas entregaven les ofrenes que havien dut de les seues terres i després el corteig tornava a la plaça, a on es realisava el massiu sacrifici del ganado davant el fòc nou que s'encenia utilisant com a espill el braçalet d'or del sacerdot principal. La carn dels animalés era repartida entre tots els presents, aixina com una gran cantitat de chicha, en la que els festejos continuaven durant els següents dies fins a terminar la festivitat
Orige contemporàneu
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències i notes de peu
[editar | editar còdic]- ↑ Del Bust Duthurburu, José Antonio (1996). Túpac Yupanqui, Llima: Brasa, p. 32.
- ↑ «Equador's Wide Appeal - Language Travel Magazine - Llatí School» (en en-us). LatinoSchools. Consultat el 2024-07-23.
- ↑ Ayala Quinatoa (2020). «Astronomia milenària en els Vages septentrionals. Metodologia per a estudi astronòmic en la mitat del món», el_coneiximent_en_les_comunitats_indigenas_de_Chimborazo/links/6227993d3c53d31ba4b16d1a/La-construcció-del-coneiximent-en-les-comunitats-indigenas-de-Chimborazo.pdf#page=178 Epistemologia Andina, Conca: Centre d'Estudi Socials d'Amèrica Llatina (CES—AL.), pp. 178-244.
- ↑ I Jornada Turisme, Comunitats i Ruralidad (L'Argent, 5 al 7 de maig de 2021)..
- ↑ Pronunciat [ɪntɪ ɾajmɪ] o [ɪntɪ ɻajmɪ] en quechua cuzqueño i com [ɪndɪ ɾajmɪ] en kichwa equatorià.
- ↑ Pronunciat [pʼoɲt͡ʃao̯ ɾajmɪ] o [pʼoɲt͡ʃao̯ ɻajmɪ] en quechua cuzqueño i com [puɲdʒao̯ ɾajmɪ] en kichwa equatorià.
- ↑ «Inti Raymi, ¿marca registrada?» (en és). Suc. Consultat el 2024-07-23.
- ↑ Atles departamental del Perú/ Cuzco -Apurímac ISBN 9972-40-258-4
- ↑ Diccionari quechua -espanyol, Municipalitat del Cusco, 1994
- ↑ «[1]», El MorroCotudo. Consultat el 1 de giner de 2011.
- ↑ Debat.Recolze Comunicacions.XX(100)Consultat el 30 d'abril de 2023.
- ↑ «Retorna el majestuós Inti Raymi».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inti Raymi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.