Pawkar Raymi

Pawkar Raymi (en quechua ‘festa del florecimiento’) és una antiga cerimònia religiosa andina en honor a Pachacámac o Pacha Kamaq, els preparatius del qual inicien anualment des del més de giner, celebrant-se el 21 de març, per a agrair i compartir els productes que cada any els obsequia la Pachamama o mare terra. El Pawkar Raymi també és conegut, en algunes comunitats, en el nom de Sisa Pacha (época del florecimiento) o Tumari Pukllay (joc ceremonial en aigua i flors).

En l'actualitat, la celebració perdura entre comunitats indígenes andinas en un marcat component de sincretisme, en que s'unixen costums ancentrales indígenes en elements catòlics relacionats a l'inici de la quaresma i el carnestoltes. Entre les comunitats indígenes que ho continuen celebrant es troba el Poble Puruwá, assentat en la província equatoriana de Chimborazo. Durant estes celebracions, participen personages tradicionals com wiracochas, warmitukushkas, pendoneros, kulta kucha i katiks.

Història

Durant l'época dels incas, el Pawkar Raymi —junt al Inti Raymi, Quya Raymi Killa i Cápac Raymi— era una de les quatre festivitats celebrades en el Cusco, segons referix l'Inca Garcilaso de la Vega (1539-1616).

En el advenimiento de la colonisació espanyola, l'Iglésia Catòlica va promoure la celebració del carnestoltes com a forma de suplantar al Pawkar Raymi, encara que les festivitats del carnestoltes en poblacions indígenes varen retindre elements de la celebració original, com l'émfasis en les flors, l'aigua i el menjar. D'esta manera, el Pawkar Raymi va quedar ressagat com a festa ancestral, fins que en l'any 2000, entre les comunitats indígenes del cantón Saraguro, en Equador, va escomençar la seua recuperació en tota la seua importància com a element patrimonial històric cultural.

Anteriorment, moltes comunitats indígenes equatorianes havien deixat de celebrar esta festivitat i en el seu lloc celebraven el Carnestoltes, pero a partir de finals de el XX, comunitats indígenes com la de Peguche, en Otavalo, varen reprendre la celebració del Pawkar Raymi. En la població equatoriana de Colta, la celebració va ser represa a partir de l'any 2010.

Actualment, conserva la seua posició de ser una de les quatre festivitats ceremoniales ancestrals que anualment se celebren en els Vages del Equador, Bolívia, Perú i atres països hispanoamericans.

Cerimònia

Principia l'1 de març en el bany de purificació. En dit moment, el Cápac (organisador) es desprén de les energies negatives per a continuar en el florecimiento que s'efectua el 21 de març en el que fa entrega del bastó de mando a un atre Cápac per a que aquell organise la cerimònia de l'any venidor. Este ritual, del 21 de març, comença a les quatre de la matinada, en l'acostumat bany d'aigua freda dels participants, els qui després es traslladen al centre de la ciutat a on efectuen una salutació per l'any present. És en eixe lloc, a les onze del matí, quan el sol se situa en el centre, que s'eixecuta el canvi de mando; para, després d'això retornar a la comunitat en pelegrinage. Durant la mateixa, que és presidida per la warmitukushka, tant ella com el restant de participants dansen i toquen instruments musicals.

En ocasió de la realisació d'esta cerimònia es confecciona la chacana (figura en forma de creu) a on es posa fruts, grans tendres i flors. En concloure la mateixa els pobladors oferixen el pinzhi o menjar comunitari compost per papa, cuy, pans, formage, malnom i beguda de chicha.

Vore també

• Inti Raymi
• Cápac Raymi

Bibliografia

• Novillo, Kelvin – Pomaquero, Manuel - Cisneros Abedrabbo, Gabriel: COPLAS DE LA CELEBRACIÓN DEL PAWKAR RAYMI. Carnestoltes per la vida. Casa de la Cultura Núcleu del Chimborazo. Riobamba – Equador [1] archivat en Wayback Machine.
• Secretaria de l'Aigua de la República de l'Equador: Pawkar Raymi, la festa ancestral de l'aigua i de les flors. Quito
• Institut Iberoamericà del Patrimoni Natural i Cultural del Conveni Andrés Bell IPANC-CAB: Carnestoltes - Pawkar Raymi. Quito