Província de Chimborazo
Chimborazo és una de les vintiquatre províncies que conformen la República de l'Equador, situada al centre sur del país, en la zona geogràfica coneguda com regió interandina o serra, principalment sobre la hoya de Chambo en el noreste i les hoyas de Chimbo i Chanchán en el suroccidente. La seua capital administrativa és la ciutat de Riobamba, la qual, ademés, és la seua urbs més gran i poblada. Ocupa un territori d'uns 6499,72 km², sent la dècima quinta província del país per extensió. Llimita al nort en Tungurahua, al sur en Cañar, per l'occident en Bolívar, al suroest en Guayas i a l'est en Morona Santiago.
En el territori chimboracense, habiten 486.213 persones, sent l'undècima província més poblada del país. La província de Chimborazo està constituïda per dèu cantones, dels quals es deriven les seues respectives parròquies urbanes i rurals. Segons l'últim ordenament territorial, la província de Chimborazo pertanydrà a una regió compresa també per les províncies de Cotopaxi, Tungurahua i Pastaza, encara que no estiga oficialment conformada, denominada Regió Centre.
És un dels més centres administratius, econòmics, financers i comercials més importants d'Equador. El desenroll de l'indústria en la província, en general, es va basar en les destrea manuals del seu habitants. Té una importància molt singular per a l'història del centre de l'Equador, per ser un punt mig entre la costa i l'Amazonía. Des de temps ancestral, es va constituir com una zona de trobada entre cultures, comerciants i events de connotació religiosa.
Els primers assentaments registrats daten de cinc mil anys d'antiguetat prop del sector de Punín. Va tindre distints periodos migratoris provinents de la serranía com els puruhás i cañaris. Més alvance, va ser conquistada pels incas al mando d'Huayna Cápac. La colonisació espanyola es va donar el 15 d'agost de 1534 en la fundació de Santiago de Quito, Durant eixe periodo, l'entitat màxima i precursora de la província seria el corregimiento de Riobamba. Despuix de la guerra independentista i l'anexió d'Equador a la Gran Colòmbia, es crea la província de Chimborazo el 25 de juny de 1824, lo que la fa una de les 7 primeres províncies de l'Equador.
Història
[editar | editar còdic]Etapa prehispánica
[editar | editar còdic]En 1923, en un lloc cridat Chalán, prop de Punín, a pocs minuts de Riobamba, es desenterró un cràneu humà considerat com el més antic trobat en l'Equador. Li'l va denominar l'home de Punín, en una antiguetat aproximada de cinc mil anys.
En el procés reconstrucció d'expansió de la dominació Inca, cap a l'any 1000, els Vages centrals varen ser escenari de l'assentament i expansió del mateix. En l'Equador, els incas varen anexar la totalitat de la serra al seu imperi. En temps de Huayna-Cápac, previ a l'arribada dels espanyols, els punts claus de la dominació inca es varen situar en Tomebamba, capital residencial incaica, recolzat per sèus d'un «majordom major» denominat tocricoc. En l'àmbit de l'eixercici del poder, este càrrec tenia una funció semblant a la de governador de província, Per al sur de l'actual Equador, el tocricoc se situava en Latacunga, sent Riobamba en l'época un dels tambos.
Fundació de Riobamba
[editar | editar còdic]La ciutat de Riobamba es va fundar el 15 d'agost de 1534 per Diego d'Almagro en l'antiga Ciutat de Liribamba (milenària capital dels Puruhaes), lo que hui és Vila L'Unió en el Cantón Colta. Va ser la primera ciutat espanyola fundada en terres de lo que hui és l'Equador. Durant la colónia, va ser una ciutat gran i pròspera, fins que el 4 de febrer de 1797 va ser destruïda per un terremot. Per a la seua reconstrucció Riobamba va ser mudada a l'actual planura de Tapi que complia en les condicions apropiades.
Época republicana
[editar | editar còdic]
La província va ser creada el 25 de juny de 1824 baixe la Llei de Divisió Territorial de la Gran Colòmbia.[1]
En l'época Gran Colombiana, Riobamba va ser una de les ciutats més importants del Districte Sur de la Gran Colòmbia. Este districte era Governat pel primer ministre Juan José Flores, la sèu de dit Govern regional estava en esta ciutat, en el lloc que actualment ocupa el Colege Maldonado, també cridat en eixa época Casa Maldonado.
Diversos factors varen contribuir a que Riobamba, en la primera mitat de el XX adquirira un desenroll social, cultural i econòmic molt particular, que la varen convertir novament en la tercera ciutat del país, en una població superior als vint mil habitants. Durant esta época d'or, es varen conseguir plasmar en realitats molts bestreta urbanístiques com a respostes a les exigències de la societat riobambeña.
Un factor transcendental per al desenroll de la ciutat i dels pobles de la província va ser el pas del ferrocarril, La via a la Costa anava fins a Guayaquil i la via de la Serra que la conectava en Quito; des dels primers anys del sigle. Esta via d'enllaç entre Costa i Serra va ocupar a prou població riobambeña durant llarcs anys.
Va haver també, des de començos del sigle, una migració estrangera de signe positiu per al foment del comerç i atres activitats. En les primeres décades, tots els aspectes de la vida urbana eren tractats i resolts per l'única entitat reguladora: el Municipi. La década dels vint va ser la més rica en estes manifestacions. L'estructura de la menuda ciutat, circundada per quintes i facendes, va escomençar a canviar, especialment entre 1910 i 1930. Es varen construir molts edificis de gran calitat, de tall neoclàssic i eclèctic. Varen començar a formar-se ciutadelles, per mig de l'urbanisació de vàries finques. Un cas especial va ser el de la ciutadella de Bellavista, iniciada en 1924 en terrenys que varen anar de la facenda La Trinitat, adquirida pels germans Levi; sent esta la primera ciutadella urbana i planificada de l'Equador. Inicialment comprenia també els territoris de l'actual província de Bolívar, extensió que va mantindre fins al 23 d'abril de 1884, que el govern del Dr. José María Plácido Caamaño va crear la nova província.
Agrícola i ganadera per excelència, la província de Chimborazo és una gran productora de llegums, blat, ordi, papes, frutes, carn, llet i formages de gran calitat.
Geografia
[editar | editar còdic]Per estar situada en plena cordillera dels Vages, el seu paisage està adornat per nevats i elevació de gran importància com el Cubilín (4711 m), el Chimborazo (6310 m), l'Altar (4545 m), el Cruzpungo (4281 m) el Ñaupán (4515 m), el Lalanguso (4293 m), el Chanloor (4300 m), i moltes més, unides unes en atres per replanells i altiplanos com els de Cajabamba, Colta i Guamote; fèrtils valls com els de Guano, Riobamba i Penipe, i inhòspits páramo com els de Urbina, Cubilín i Achupallas.
La província està regada per numerosos rius, sent els principals el Chambo, el Guamote, el Chanchán, el Ordi i el Chimbo; este últim que servix de llímit natural en la província de Bolívar. Existixen ademés varis estanys com la de Colta, junt a la població del seu mateix nom, i les de Atillo, Magatlán, Osogoche i Cubilín. El sistema llacustre Ozogoche està format per més de trenta estanys. El complex llacustre Ozogoche ubicat dins del Parc Nacional Sangay es considera com una zona de conservació d'aus en Amèrica Llatina per la zona surest.[2]
Llímits provincials
[editar | editar còdic]Seguint el sentit de les agulles del rellonge, la província de Chimborazo llimita en estes atres províncies equatorianes:[1]
Al nort: Tungurahua
A l'est: Morona Santiago
Al sur: Cañar
A l'oest: Guayas i Bolívar
Govern i política
[editar | editar còdic]Política
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Governadors de Chimborazo.
L'estructura política de Chimborazo està conformada pel Govern Autònom Descentralisat Provincial, denominat comunament com a «Prefectura», la qual és una persona jurídica de dret públic que goja d'autonomia política, administrativa i financera, i eixercix les funcions eixecutives, llegislatives i de fiscalisació dins de la circumscripció territorial de la província.[3] La sèu d'este govern seccional està en la ciutat de Riobamba, en calitat de capital provincial.
El Govern provincial està conformat per un prefecte, un viceprefecte i el consell provincial. El prefecte és la màxima autoritat i representant llegal de la funció eixecutiva dins de la província i és elegit en binomi junt al viceprefecte per votació popular en les urnes.[4] El consell provincial és l'orgue de llegislació i fiscalisació del govern provincial, i està integrat pel prefecte —qui ho presidix en vot dirimente—, el viceprefecte, els alcaldes dels dèu cantones chimboracenses, i representants dels governs de les parròquies rurals.[5] En l'actualitat el càrrec de prefecte ho eixercix Hermel Tayupanda, elegit per al periodo 2023-2027.
Paralel al Govern Autònom Descentralisat Provincial de Chimborazo, el poder eixecutiu del president de la República està representat en la província pel governador. El càrrec de governador és ocupat per un individu designat pel president de la república, i pot durar en les seues funcions indefinidament mentres aixina ho decidixca el primer mandatari del país. Actualment, la governadora de la província és María José del Pou.
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Alcaldes de Chimborazo.
.svg){kind=link}
Chimborazo està dividit en dèu cantones, que a la seua volta estan conformats per sesenta y uno parròquies, entre urbanes i rurals. Cada u dels cantones són administrats a través d'una municipalitat i un consell cantonal, els quals són elegits per la població dels seus respectius cantones. La responsabilitat d'estos cantones és realisar el manteniment de carreteres, administrar els presuposts del govern de l'estat per a programes d'assistència social i econòmica, i administrar infraestructures tals com a parcs i sistemes de sanejament bàsic.
Demografia
[editar | editar còdic]Població total: 611 421 habitants (setembre de 2015) Dònes: 275 372 (52,1 %) Hòmens: 253 980 (47,9 %) Població urbana: 330 680 habs. (62 %) Població rural: 198 722 habs. (38 %) Edat mija de la població (anys): 27,8 Taxa de creiximent anual (%): 3 Promig de fills per llar: 1,9 fills Promig de persones per llar: 4,5 persones Font[6]
Composició ètnica[7]
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Sultana dels Vages». L'Univers. Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2016. Consultat el 18 d'octubre de 2016.
- ↑ «Estanys de Ozogoche» (en és). Trail Forth Journal. Consultat el 2023-03-08.
- ↑ Còdic Orgànic d'Organisació Territorial, Autonomies i Descentralisació, Art. 40
- ↑ Còdic Orgànic d'Organisació Territorial, Autonomies i Descentralisació, Art. 49
- ↑ Còdic Orgànic d'Organisació Territorial, Autonomies i Descentralisació, Art. 43
- ↑ Senyes preliminars de l'any 2012, Ministeri de Salut Pública - 2011
- ↑ Institut Nacional d'Estadístiques i censos (INEC). «Fascículo Provincial Chimborazo». Consultat el 19 de novembre de 2017.
Segons la seua cultura, mes no per la seua fisonomia, els chimboracenses s'identifiquen com:
Població mestiza (%): 58,4 Població indígena (%): 38 Població blanca (%): 2,2 Població afroecuatoriana (%): 1,1 Població montubia (%): 0,3 Atres grups (%): 0,1
La piràmide poblacional va indicar una clara visualisació d'un rombo invertit, a on els menors de dèu anys són la menor proporció que els que estan entre dèu i vint anys, lo que denota una reducció en la natalitat per decisió pròpia dels habitants. Aixina com una eixamplada en les edats entre els 15 i més anys, lo que demostra major proporció d'adults i el percentage de persones en edat de treballar és el 59,5 %.
Respecte a les ètnia i la fisonomia del chimboracense, existix una varietat entremesclada en tota la seua província, pero en certes característiques predominants. En la zona rural, són predominants els indígenes, que són característics en les seues vestimentes i cultura. Açò és més característic en els cantones de Guamote i Colta, en a on més del 80 % de la seua població és netament indígena, incloent les seues capçaleres cantonals. Inclús la seua senyalisació de trànsit i avisos comercials entre uns atres són en castellà i quichua.
En les zones urbanes majorment i vàries localitats del sur i nort de la província, açò en els cantones Alausí, Chunchi, Pallatanga i Penipe, hi ha una predominancia de persones de tez mestiza en prop d'un 60 %, en més notorietat en Chunchi.
Cumandá reflectix més una població entremesclada entre costeños i serrans, a on es pot vore una mescla més mestiza en un 70 %. És l'únic cantón a on els indígenes tenen una escassa presència en comparació al restant de la província.
Chambo i Guano en les seues zones urbanes i varis centres poblats, presenten una població de fisonomia més mestiza, que supera aproximadament el 85 %.
Riobamba, la ciutat capital, té una peculiaritat, no solament ha segut destí de mestizos, indígenes i blancs, sino inclús d'estrangers com alguns chinencs que són els més notoris entre els estrangers junt en cubans, colombians, chilens, alemans, nortamericans, entre uns atres.
Economia
[editar | editar còdic]
La província és una zona de gran cultura artesanal i un sector de molt desenroll turístic. L'artesania està molt desenrollada, sobretot en la zona del Cantón Guano, a on les manufacturas en llana, cuiro i textils constituïxen les principals activitats econòmiques i per això la riquea d'esta regió. En Chimborazo es cultiva ordi, dacsa, fréjol, blat, cacao, banana, papa i algunes frutes. En ganaderia es desenrolla la crío de ganado oví, vacú de carn, llet, i l'industrialisació dels productes làcteus.
Respecte a la mineria, Chimborazo té jaciments d'argent, coure, or, marbre, ferro, pedra calcàrea i sofre.
En la província també existix la presència d'indústries productores de ciment, ceràmica, sostres, canonades, fusta, entre unes atres.
Salut
[editar | editar còdic]Indicadors sanitaris[1]
[editar | editar còdic]- Mortalitat infantil × 45.00 naixcuts vius: 40,8
- Malalties diarreicas: 7848
- Meges × 10 000 habs.: 15,6
- Enfermeres × 10 000 habs.: 7,5
- Aux. d'enfermeres × 10 000 habs.: 11,4
- Llits hospitalaris × 1.00 hab.: 2,2
Indicadors d'aigua i sanejament[2]
[editar | editar còdic]- Aigua entubada (rural) (%): 32,92
- Número de vivendes en aigua entubada: 14 683
Cultura
[editar | editar còdic]Educació[2]
[editar | editar còdic]- Analfabetisme (%>=20 anys): 13.5
- Analfabetisme digital (%>= 12 anys): 36.8
- Promig d'anys d'escolaritat (%>= 15 anys):
Atractius turístics
[editar | editar còdic]
- Estany Ozogoche
- Estany de Colta
- Volcà L'Altar
- Aigües termals de Cunug Pugyo i Guallabamba
- Nas del Diable
- Cementeri Paleontológico de Punín
- Catedral de Sant Pedro (Riobamba)
- Museu del Convent de la Concepció en Riobamba
- Museu del Banc Central en Riobamba
- Museu Casa de la Cultura Equatoriana en Riobamba
- Iglésia de la Balbanera
- Trobada del Nou Món del Folkclor, març o abril
- Complex parc aquàtic Els Elenes
- Travessia en ferrocarril
- Reserva natural Chimborazo
Menjars típics
[editar | editar còdic]- Fritada
- Porc hornado
- Yaguarlocro
- Llapingachos
- Cuy
- Ceviche de chochos en cuiro
- Chicha en ou
- Mondongo de Borrego negre de Guamote
- Empanadas de Guano
- Tamarindos de Riobamba
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]L'enciclopèdia de l'estudiant - 20 Història i geografia de l'Equador - Editorial Satillana - Primera edició En ruta de l'aprenentage - 3 històries o geografia de l'equador -editorial prolipa - version manantial
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Chimborazo.- Quichuas del Chimborazo
- Ràdio Mundial FM 96.1
- Casa de la Cultura, núcleu de Chimborazo
- Govern Provincial de Chimborazo
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Chimborazo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.