Província de Morona Santiago
Morona Santiago és una de les vintiquatre províncies que conformen la República de l'Equador, situada al centre sur del país, en la zona geogràfica coneguda com regió amazónica, principalment en els flancs externs de la cordillera occidental en l'oest i l'extensa planura amazónica a l'est. La seua capital administrativa és la ciutat de Macas, la qual ademés és la seua urbs més gran i poblada. Ocupa un territori d'uns 25.690 km², sent la segona província més gran del país per extensió,[1] darrere de Pastaza. Llimita al nort en la província de Pastaza; al noroccidente en la província de Tungurahua; per l'occident en les províncies de Chimborazo, Cañar i Azuay, i a l'est en les províncies de Condorcanqui i Datem del Marañón, pertanyents al Perú.
En el territori moronense, habiten 192.508 persones, segons l'últim cens (2022), sent la dècima octava més poblada del país i la segona més poblada de la Amazonía equatoriana. La província de Morona Santiago està constituïda per tretze cantones, en les seues respectives parròquies urbanes i rurals. Segons l'últim ordenament territorial, la província de Morona Santiago pertanydrà a una regió compresa també per les províncies de Azuay i Cañar, encara que no estiga oficialment conformada, denominada Regió Centre Sur.
La seua economia es basa en el comerç, el turisme i l'agricultura. Les majors indústries d'extracció de la província estan conformades per la maderera i agrícola (piscicultura, avicultura, etc.). La prestació de servicis en calitat de funcionaris, empleats públics de la chicoteta indústria i manufactura seguixen en importància.
Les selves moronenses són breçol de tres nacionalitats indígenes de la regió amazónica de l'Equador: els achuar, els shiwiar i els shuar. Va tindre distints periodos migratoris provinents com els upanos. La colonisació espanyola es va donar en 1549, quan Hernando de Benavente va conseguir permís per a explorar les «terres de Macas», i en cent cinquanta hòmens va partir des de Conca, i va alvançar fins a trobar-se en la resistència del poble shuar.[2] Durant eixe periodo, l'entitat màxima i precursora de la província seria el Govern de Macas. Despuix de la guerra independentista i l'anexió d'Equador a la Gran Colòmbia, es creen les províncies de Chimborazo i Azuay, el 25 de juny de 1824, en les que dins dels seus llímits es trobava l'actual territori moronense. El 10 de novembre de 1953, es crea la dècima sexta província del país, la província de Morona Santiago, quan es desmembró de la província de Santiago Zamora.
Història
[editar | editar còdic]Época colonial
[editar | editar còdic]Quan els espanyols varen aplegar a colonisar la zona, les Governacions de Quijos i Yaguarzongo es varen disputar la conquista de la "terra de Macas". En 1549, Hernando de Benavente va conseguir permís per a explorar les "terres de Macas", i en 150 hòmens va partir des de Conca, i va alvançar fins a trobar-se en la resistència del poble shuar.[2] En 1563, Juan Salines Loyola, Governador de Yaguarzongo, per orde del Governador de Quijos, Vásquez d'Àvila, mamprén una atra expedició a les terres de Macas; i el 15 d'agost, Juan de Salines i Guinea, el seu nebot, va fundar La nostra Senyora del Rosari de Macas, junt a caps indígenes; encara que temps despuix la població va desaparéixer, i es desconeix des de llavors on va ser fundada per primera volta la ciutat macabea.[3]
Juan Salines Loyola, Governador de Yaguarzongo i tio del fundador, envia a José Villanueva Maldonado per a que fundara una atra ciutat per a llegitimar aquella zona com a part de la jurisdicció de Yaguarzongo. Complint esta comissió, Villanueva Maldonado, va fundar Sevilla d'Or en l'any 1575.[4] Després, estes terres són incorporades a la Governació de Quijos. La ciutat estava situada en el marge esquerre del riu Upano una miqueta més al sur de l'actual ciutat de Sevilla Don Bosco, es creu que va ser una ciutat poblada i important fins que va succeir la seua total destrucció per part del poble shuar en 1599, que estaven molests pel maltracte de part dels espanyols. Uns quants sobreviviente de la massacre varen creuar el riu Upano cap a les terres dels Macas establint-se en el lloc a on es troba l'actual ciutat de Macas.[2]
Época republicana
[editar | editar còdic]En la Llei de Divisió Territorial de la República de Colòmbia de 1824, s'establix a Macas com a capçalera del cantón homònim, pertanyent a la Província de Chimborazo. Ya en l'época republicana, el 29 de maig de 1861, Macas és considerada com a capçalera del Cantón Sangay, de la Província de Chimborazo.[5]
En 1870 apleguen misionero Jesuïtes, pero en 1886 són expulsats disposició governamental.[6] En 1901 el Municipi del Cantón Sangay va realisar chicotetes obres en la via Macas - Zuñac - Riobamba, per a on en 1906 entren alguns comerciants cascarilleros colombians. Més vesprada, el 3 de març de 1911, per disposició del Govern Interí de Carlos Freire Zaldumbide, part de Riobamba cap a Macas la missió "Tufino - Álvarez" per a buscar una ruta per a la via Riobamba - Macas. En 1920, es creen les províncies de: "Napo Pastaza" i "Santiago Zamora", considerant a Macas com a capital de Santiago Zamora i es va canviar el nom de "Cantón Sangay" pel de "Cantón Morona Santiago", el seu primer Cap Polític va ser el comandant Manuel Bejarano.
Posteriorment, en 1924 apleguen els Misionero Salesianos,[2] i òbrin una escola sostinguda per l'estat. El Pare Juan Vigña, per l'any de 1934, va convocar a alguns moradores a la construcció de la primera planta hidroelèctrica en les aigües del Plazayacu.[7] Durant els següents anys, es varen establir algunes bases militars en la zona; en 1941, va vindre l'invasió peruana i els habitants de Macas es aprestaron a defendre el territori nacional. En 1946 es construïx un camp d'aviació, gràcies a l'ajuda del coronel d'aviació 'món Carvajal Flores. El 6 de juny de 1947, Carvajal aterrisa per primera volta en la pista de Macas, encara en construcció, en un avió monomotor de guerra, de dos passagers.[8]
Geografia
[editar | editar còdic]Hidrografia
[editar | editar còdic]El riu Upano, que naix en el Volcà Sangay, la travessa de nort a sur i després a l'est, formant el riu Santiago, en l'unió del Zamora.
Orografia
[editar | editar còdic]La província de Morona Santiago per les seues Característiques físiques fluctuen des dels 300 fins a 2900 metros sobre el nivell de l'mar. La cordillera Central dels Vages és la més alta i està situada en l'oest de la província; d'ella es desprenen grans ramals o chicotetes cordilleres com les de Condorazo, Huamboya, Creuat i Patococha; en este sistema montanyós les elevació de major altura són: L'Altar 5.319 m, el Ubillín, el volcà Sangay uns dels més actius del món 5.230 m i el nevat Ayapungo (4.699m). En observar el relleu de la província s'aprecien dos zones:
- Zona PRE-amazónica.- Compromesa entre les estribaciones de la Cordillera central dels Vages i la Tercera Cordillera o Cutucú. En esta zona es troba les valls del Llushín, Palora, Upano, Coangos i Zamora.
- Zona Amazónica.- Forma un triàngul que s'ubica entre la cordillera del Cutucú, el Riu Pastaza i s'estén cap a l'est per la planura amazónica.
Govern i política
[editar | editar còdic]Política
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Governadors de Morona Santiago.
L'estructura política de Morona Santiago està conformada pel Govern Autònom Descentralisat Provincial, denominat comunament com a «Prefectura», la qual és una persona jurídica de dret públic que goja d'autonomia política, administrativa i financera, i eixercix les funcions eixecutives, llegislatives i de fiscalisació dins de la circumscripció territorial de la província.[9] La sèu d'este govern seccional està en la ciutat de Macas, en calitat de capital provincial.
El govern provincial està conformat per un prefecte, un viceprefecte i el consell provincial. El prefecte és la màxima autoritat i representant llegal de la funció eixecutiva dins de la província i és elegit en binomi junt al viceprefecte per votació popular en les urnes.[10] El consell provincial és l'orgue de llegislació i fiscalisació del govern provincial, i està integrat pel prefecte -qui ho presidix en vot dirimente-, el viceprefecte, els alcaldes dels 13 cantones moronenses, i representants dels governs de les parròquies rurals.[11] En l'actualitat el càrrec de prefecte ho eixercix Tiyua Uyunkar, elegit per al periodo 2023 - 2027.
Paralel al Govern Autònom Descentralisat Provincial de Morona Santiago, el poder eixecutiu del president de la República està representat en la província pel governador. El càrrec de governador és ocupat per un individu designat pel president de la República, i pot durar en les seues funcions indefinidament mentres aixina ho decidixca el primer mandatari del país. Actualment, el governador de la província és Willam Gómez Maldonado.
Divisió administrativa
[editar | editar còdic].svg)
- Artícul principal → Anex:Alcaldes de Morona Santiago.
Morona Santiago està dividit en 13 cantones, que a la seua volta estan conformats per parròquies urbanes i rurals. Cada u dels cantones són administrats a través d'una municipalitat i un consell cantonal, els quals són elegits per la població dels seus respectius cantones. La responsabilitat d'estos cantones és realisar el manteniment de carreteres, administrar els presuposts del govern de l'estat per a programes d'assistència social i econòmica, i administrar, infraestructures tals com a parcs i sistemes de sanejament bàsic.
.svg){kind=small}
Gastronomia
[editar | editar còdic]Entre els plats més típics es troba l'ayampaco, preparat en peix o pollet, margallonera i espècies, envolt en fulls de bijao i torrat. Atres menjars representatius són la carn torrada, tamal de yuca i margallonera, bunyols, tortilla de yuca, carn suada. Ademés, existixen uns atres que en l'actualitat són molt escassos, entre estos es mencionen el caldo de nóvios, remola, majado de pelma, rumbuela, uns atres. Entre les begudes més representatives estan la guayusa, chicha de canya, chicha de chonta, chicha de yuca, begudes que es compartixen en l'ètnia Shuar.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Província de Morona Santiago». www.eloriente.com. Consultat el 2022-08-17.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Resenya històrica de Macas. [1] archivat en Wayback Machine. Govern Municipal de Morona Santiago.
- ↑ Sevilla de l'Or, Nova Sevilla de l'Or, La nostra Senyora del Rosari de Macas (Equador). [2] archivat en Wayback Machine. Guadalquivir Ric d'Història.
- ↑ Senyes generals de Macas. Govern de Morona Santiago. [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ La Llei de Divisió Territorial. L'Univers. Dimarts 25 de juny de 2002.
- ↑ EL PROGRESISMO I EL ORIENTE, I. ADMINISTRACIÓN, COLONIZACIÓN, CONTROL DEL TERRITORIO I VÍAS DE COMUNICACIÓN. Acontenyiments que varen dur a l'expulsió dels jesuïtes. 1884 - 1895.
- ↑ Govern de Morona Santiago. Planta hidroelèctrica. [4] archivat en Wayback Machine. Curiositats.
- ↑ Cronologia de Fites Historicos. [5] archivat en Wayback Machine. Govern de la Província de Morona Santiago.
- ↑ Còdic Orgànic d'Organisació Territorial, Autonomies i Descentralisació, Art. 40
- ↑ Còdic Orgànic d'Organisació Territorial, Autonomies i Descentralisació, Art. 49
- ↑ Còdic Orgànic d'Organisació Territorial, Autonomies i Descentralisació, Art. 43
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Morona Santiago.- Govern Provincial de Morona Santiago
- Govern Provincial de Morona Santiago
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Morona Santiago» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.