Inundacions d'abril de 1959 en Uruguay
Les inundacions d'abril de 1959 en Uruguay varen ser l'ocupació per part de l'aigua de zones habitualment lliures d'esta, per desbordament de varis rius per pluges torrencials. Varen ser les majors registrades en el país.[1]
A partir del 24 de març va començar a ploure en tot el territori uruguayà i no va escampir fins al 23 d'abril.[2] Esta inesperada situació va desbordar les previsions i els recursos, i va generar una catàstrofe nacional.[3]
Patida en tots els llocs, l'exuberància pluvial va inundar poblacions sanceres, va tirar avall llínees telefòniques, va alterar substancialment el sistema de transport i va crear sérios problemes en l'abastiment d'energia elèctrica. Particularment greu va ser la situació de la represa de Racó del Bonete sobre el Riu Negre, curs d'aigua que va rebre el major cabal.[4]En el nort del país les pluges registrades en el més d'abril varen tirar un promig superior a 600 mm. En la zona de Tacuarembó Chic es va registrar el màxim absolut de 1200 mm. La pluja promig anual en eixa regió és de 1100 mm.
En la conca del Riu Negre (una superfície de 39 700 km²) les pluges extraordinàries registrades varen alcançar un promig de 605,8 mm (entre el 25 de març i el 23 d'abril de 1959), provocant una riuada que va excedir el doble dels cabals màxims anotats en 50 anys d'observacions. Les precipitacions varen excedir àmpliament les previsions dels proyectistas de l'obra de la represa, que havien estimat la creixent màxima en 9.000 m³/s. L'ona de riuada que va aplegar al embassament va tindre un pico màxim d'aportes de 17.300 m³/s, i un volum d'aportes de 17 km³ (aportes entre el 6 d'abril i el 2 de maig de 1959), el major impacte va ser l'aporte de 13 km³ de pluges en la conca entre el 7 i el 23 d'abril. Aigües avall, dit pico va resultar reduït casi a la mitat per l'efecte regulador de l'embassament. El desaiguador màxim per les 12 comportes de l'abocador va alcançar a més de 10 000 m³/s, en aplegar-se al nivell +85 metros en l'embassament.
Riuades històriques anteriors a 1959, del Riu Negre front a la ciutat de Pas dels Bous, varen ser les de; 1825, 1844, 1888, 1918, 1925 i tres en 1941. El pico de la riuada de 1888, que va cobrir el pont del ferrocarril (cota +62,43 m en els rieles), va anar de 8300 m³/s. El cabal de disseny del proyecte d'Adolf Ludin, de l'any 1933, és 9000 m³/s, qui pren coneiximent de les creixents històriques dels veïns de Pas dels Bous. Una atra riuada important va ser en 1918 en 5400 m³/s el màxim. Similars valors es va alcançar en 1925, i les tres riuades de 1941, febrer-març de 1941, abril-maig-juny 1941, i juliol-agost-setembre 1941, en 5000 m³/s estes últimes, les que varen produir importants retarts en les obres, en agranar el ataguía de la sanga d'obra de la marge esquerra.
Conca del riu Negre
[editar | editar còdic]| Data | Precipitacions | Nivell del llac | Abocador |
|---|---|---|---|
| Març 6 | 26 mm | 78,80 m | Tancat |
| Març 13 | 13 mm | 78,60 m | Tancat |
| Març 16 i 17 | 16 mm | 78,55 m | Tancat |
| Març 26 al 28 | 80 mm | 78,17-33 m | Tancat |
| Abril 3 al
5 |35 mm |
78,82-86 m | Tancat | |
| Abril 7 | 25 mm | -- | Tancat |
| Abril 8 | 97 mm | 79,04 m | Tancat |
| Abril 9 | 65 mm | 79,55 m | Tancat |
| Abril 10 | 25 mm | 79,77 m | Tancat |
| Abril 11 | 65 mm | 79,97 m | Obertura 0,9 m 00:00 |
| Abril 12 | - | 80,15 m | Tancat 07:30 |
| -- | Obertura 0,9 m 08:45 | ||
| Abril 13 | (pluja que suma a abril 14) | 80,44 m | Tancat 08:45 |
| -- | Obertura 0,9 m 16:45 | ||
| Abril 14 | 99 mm | 81,00 m | Obertura 1,9 m 00:15 |
| -- | Obertura total 07:00 | ||
| Abril 15 | 79 mm | 81,54 m | Obertura total |
| Abril 16 | 76 mm | 81,94 m | Obertura total |
| Abril 18 | Evacuació Passe-Bous i R.Bonete | 82,81 m | Obertura total |
| Abril 17 | Pico d'aportes: 16.800 m³/s | -- | Obertura total |
| Abril 19 | Operació Terraplé (dos voladures) | 83,40 m | Obertura total |
| Abril 20 | Desborde del Dic | 84,30 m | Obertura total |
| Abril 22 | 41 mm | 84,50 m | Obertura total |
| Abril 23 | 14 mm Màxim nivell del llac
(67,90 m en Pas dels Bous) |
85,00 m | Obertura total |
| Abril 24 | Comença el descens de les aigües | (84,80 m) | Obertura total |
| Maig 13 | 60,00 m Passe dels Bous | (80,80 m) | Obertura total |
| TOTAL | 756 mm |
Les pluges que varen preparar les condicions per a una gran riuada varen començar el 24 de març; entre el 24 i el 27 de març varen caure en la conca del Riu Negre pluges que varen totalisar 81 mm. Després de 6 dies en que solament es registraren purnejos aïllats en la conca del riu Negre, va tornar a ploure en els dies 2, 3 i 4 del més d'abril, totalisant 34,8 mm; el dia 5 no va ploure i el dia 6 varen començar les grans pluges que varen produir la riuada catastròfica.
El conjunt de les pluges caigudes entre el 6 i el 15 d'abril varen produir una riuada en un volum d'uns 17 km³ i en un cabal màxim en l'embassament de la Central Hidroelèctrica Racó del Bonete d'uns 17.300 m³/s. Encara tenint en conte que este cabal en l'embassament no correspon als cabals màxims de riuada en el riu lliure, subsistix el fet d'una riuada d'aproximadament 3 voltes el valor màxim registrat des de que es varen iniciar els registres en 1908, lo que va obligar a reconsiderar les previsions fetes anteriorment sobre la capacitat de regulació de l'embassament de Racó del Bonete i els cabals que deuen poder evacuar els abocadors.
El 7 i 8 d'abril va començar el periodo intens de grans pluges, en 82 mm en eixos dies. El llac en nivell en la cota +79,00 m va ser pujant ràpidament, estant tancat l'abocador. El dia 8 d'abril els càlculs indicaven que seria necessari obrir les comportes de l'abocador, perque l'aigua reglotaria la cota +80,00 m.
En 1959 estava en construcció la Represa de Racó de Baygorria, a on les comunicacions dels ingeniers de l'empresa alemana INCIBAY i els controladors d'obra de UTE, per a aplegar a la ciutat de Montevideo ser realisaven per una llínea telefònica de coure, de 19 km d'extensió, construïda per UTE, des del obrador de Baygorria fins al poblat La Palma en el Departament de Riu Negre, centre a on es prenien les decisions relativa a l'obertura de comportes en Racó del Bonete.
El dia 10 d'abril, es pren la decisió d'obrir les comportes el dia 11 a les 00:00, en una obertura parcial de 0,9 metros, donant el temps necessari per a complir en els avisos radials obligatoris als habitants de Pas dels Bous. En estos avisos es va comunicar el moviment de les comportes en anticipació, ya que es vea afectat en forma considerable el nivell de les aigües del riu Negre en Pas els Bous i zones aledaño. L'obertura 0,9 metros es mantindria mentres no anaren copioses les pluges aigües baix de la Central Racó del Bonete, per a evitar inundacions inútils.
De tots modos els danys en les obres de Baygorria; sangues, encofrats i ferramentes, varen ser importants, en inundar-se la sanga de l'obra, el 13 d'abril l'aigua desborda la ataguía de tablestacas de coronamiento en cota +46,00 metros. Les aigües varen aplegar fins a la cota +54,90 m en plena obra de Baygorria, el dia 23 d'abril, mantenint eixe nivell fins al dia 4 de maig, començant el descens de l'aigües. Aixina ho documenta un telegrama del 9 de juny de 1959, emés per la tasadora de segurs Toplis & Harding, que detalla pèrdues per valor de 560.000 pesos uruguayans i 400.000 marcs alemans. Unes 1.200 tonellades de ciment portland transportat de Montevideo a l'obra, va quedar empastat per l'aigua i humitat de les copioses pluges, en quedar estacionat en l'obra i l'estació Molles de ferrocarril. D'acort en la clàusula de responsabilitat per força major, el plec de la licitació (artícul 108) el contractiste seria responsable pels danys per inundació en obres i equipaments, sempre que el nivell de les aigües fora inferior a la cota +43,80 metros (nivell de les aigües corresponent a una creixent de 3000 mm³/s), valor superat el 12 d'abril de 1959, lo que va derivar en reclamacions econòmiques per danys i perjuïns entre UTE, el contractiste i la companyia de segurs. La cota de les ataguías en les sangues va quedar determinat per l'ocupació de les tablaestacas Bethlehem tipo SP 6 i FT 60, de llongitut 11,0 i 12,2 metros, propietat de UTE, ya abans amprades en l'obra de Racó del Bonete (1937-1945).
El dia 9 varen caure 65,4 mm i el llac va pujar a raó d'1 cm per hora aproximadament; les abundants pluges no varen ser preses en conte en forma immediata pel brot en les comunicacions telefòniques a causa del temporal. Des del fi de l'obra de construcció en 1949, fins a 1959, l'informació hidrològica i pluviométrica, necessària per a l'operació de l'embassament, es realisava diàriament en 50 pluviómetros i 10 escales hidrométricas, pertanyents a la Direcció Nacional de Meteorologia, el Ministeri de l'Interior (la Policia Nacional), i l'Administració de Ferrocarrils de l'Estat (AFE).
En les pluges del 10 d'abril es va calcular que el nivell del llac aplegaria a +81,13 metros, decidint la jefatura de Racó del Bonete i Obra de Racó de Baygorria obrir l'abocador a 1,90 metros a les 24:00 d'eixe mateix dia, i en forma total, a 6 metros, a les 07:00 del dia 14. L'abocador va estar obert parcialment a 0,9 metros en cada una de les 12 comportes els dies 11, 12 i 13, passant a obertura total el dia 14 de matí.
El dimecres 15 d'abril el govern va decretar Mides Prontes de Seguritat,[3] creant un Estat Major Interministerial a càrrec del General José Luis Ramagli. El Ministeri de Defensa Nacional va integrar un Comando Únic que tenia al seu càrrec la coordinació d'operacions de recobre i assistència social als damnificats. Les mides prontes de seguritat estaven destinades a previndre possibles destorbament de l'orde públic, com a conseqüència de la situació d'emergència que es vivia en Uruguai a causa dels temporals i ciclons que assotaven a tota la república. El general Enrique Magnani estava a càrrec de les operacions en Racó del Bonete i Pas dels Bous.
Les pluges del 15 i 16 d'abril, en registres de 70 i 94,7 mm, varen ser les causants de la riuada excepcional i inundació catastròfica en Pas dels Bous, elevant dels aportes a l'embassament de 10 000 m³/s a 17.300 m3/s, i la erogación d'aigua de la represa a Pas dels Bous de 5.000 a 10 000 m³/s. De no haver existit la represa, el cabal en Pas dels Bous s'haguera duplicat, en 17.300 m3/s per al 23 d'abril, de conseqüències molt pijors que les que varen succeir. El 16 d'abril el llac seguix en ràpit ascens, a pesar del desaiguador per l'abocador i per les turbines, pujant a raó de 40 cm per dia.
El 17 d'abril es va registrar el nivell de l'embassament en la cota +82,33 (07:00 AM). Eixe dia la cota de nivell de l'embassament i les pluges ocorregudes fins a eixa data, superava els màxims cabals esperats en el proyecte de l'ingenier Adolfo Ludín, lo que dificultava la predicció de lo que succeiria en els dies subsegüents; el desbordament de la represa i inundació de la població de Pas dels Bous. El mateix dia 17 a l'hora 18:00 el directori d'UTE, empresa propietària de la Central Racó del Bonete, i el Consell Nacional de Govern emeten l'orde de dinamitar el dic lateral de terra de la represa, en un intent per aliviar el cabal d'aigua que desbordava la mateixa, evitant una possible socavación i descalce de l'assut, i que una torrentada d'aigua molt major s'abatera sobre Pas dels Bous. L'urgent voladura del dic de terra, per a salvar a Pas dels Bous del trencament del dic principal, seria denominada “Operació Terraplé”.
Operació terraplé i evacuació de Pas dels Bous
[editar | editar còdic]
El dia 18, davant l'incertitut de si el dic de la represa soportaria l'embat de les aigües, i en la finalitat de no posar en risc la vida de 12.000 persones, el comando l'Eixèrcit Nacional va procedir a l'evacuació de la població de Pas dels Bous i zones veïnes, aigües baix de l'embassament de Racó del Bonete, en total unes 10 000 persones. També es va iniciar l'evacuació de 122 persones; funcionaris, dònes i chiquets de la població de Racó del Bonete, els quals varen ser radicats provisoriamente en el Parc de Vacacions de UTE.
El divendres 17 d'abril tropes del eixèrcit varen recórrer Pas dels Bous casa per casa intimando l'abandó urgent pels seus pobladors, que varen ser concentrats en l'estació del ferrocarril, duent els tifells més elementals (una mala per persona). La població va ser evacuada cap a diversos punts del sur del país, o be cap al nort, en un improvisat campament en l'estació Chamberlain, distant 16 km. Cinc mil persones varen emigrar a Montevideo i unes atres varen ser estajades en estàncies de la zona.
En eixe moment el país contava en una llínea aérea de bandera, Primeres Llínees Uruguayanes de Navegació Aérea (PLUNA) que va tindre que paralisar els seus servicis habituals a causa del mal estat de les pistes d'aterrisage. Pero, com el restant dels organismes i ents de l'estat, va posar a disposició la seua infraestructura com ser els seus tallers, servicis de radiotelegrafia, administratius, ademés de quatre avions CD-3, un Vickers Viscount, un Navion. Per a poder donar resposta a la situació el personal de l'empresa es va organisar en tandes per a poder cobrir les vintiquatre hores del dia per a assistir principalment en les comunicacions. I ademés els avions DC-3 varen ser en els que es va traslladar al personal de la Creu Roja, salvavides i aliments; i en el Vickers Viscount es va realisar un vol a Washington per a dur al país una càrrega de més de 8.000 quilos de roba, materials i medicaments.[2]
Per a proveir aliments i atres tifells bàsics es va crear el Comité Nacional d'Ajuda als Damnificats, presidit per Óscar Gestido, i que es va encarregar de conseguir i distribuir ajuda provinent de fonts nacionals i internacionals. Va haver també un fort moviment espontàneu de solidaritat.
Els dies 18 i 19 l'aument de nivell va ser de 59 i 49 cm, aplegant el nivell el dia 19 a la cota +83,40 m (07:00 AM). El 18 d'abril es deixa de generar en les turbines, i es comença el desmontage de les bombes de regulació i el gabinet del regulador de velocitat de les turbines, els que són mantinguts en sec en 2 vagons de ferrocarril.
En 1959 el dic de la Central, d'1.077,5 metros de llongitut, es dividia en tres zones. La primera estava front a la usina (88 metros), i ahí es trobaven les quatre entrades d'aigua per a les turbines; la segona constituïa l'abocador (162,5 metros), i la tercera és el dic pròpiament dit de la marge esquerra (805 metros) i marge dreta (103,5 metros). Les dos primeres zones estaven terminades al nivell +86,90 m. La tercera zona, el dic pròpiament dit, estava terminat a +84,30 m. Davant la inminencia de que la creixent del llac sobrepassara el nivell de coronamiento +84,30 m, en ajuda de l'eixèrcit nacional, 34 oficials i 60 hòmens de tropa, a modo de contenció, es varen colocar centenars de bosses de arpillera, reblixes d'arena, tal com una trinchera de la Primera Guerra Mundial.
En total varen ser tres els desbordes per la "Operació Terraplen"; la denominada "brecha" en la cota 85,00m que en la primera voladura en 446 quilograms de dinamita duta per tècnics i ingeniers alemans de l'obra de Baygorria, es rebaixe a la cota 80,00m en un ample de 50 metros. La voladura del dic terraplé denominat Albuquerque de coronamiento cota 83,30 m, i per la pròpia població de Racó del Bonete a on el terreny esta aproximadament en la cota 83,50 m
En les hores de la vesprada del 19 d'abril es varen destruir uns 50 metros de terraplé en l'us de maquinària pesada i explosius. L'explosió no va tindre res d'espectacular ni transcendent. El peu del mateix està en la cota +80,00 i la cresta a +85,00 m, de modo que immediatament a la voladura, solament un magro cabal d'1.500 m³/s es va escapar per la brecha oberta, en comparació als 9.000 m3/s que passaven pel dic i l'abocador.
El dia 19 s'obri un atre escape al llac, per les naixents d'un gajo de la riera Alburquerque, en a on el camp té un coll a +83,30 aproximadament. Per la seua banda, els nivells del riu, aigües baix de la usina, van pujant en forma alarmant, alcançant el pis de galeries de cables conectats directament a l'interior de la central. Es obturan en formigó estes galeries. El dia 20 el llac aplega al nivell de cota +83,89 m (07:00 AM), pujant 54 cm en 24 hores. S'advertix l'inevitable desborde del llac per damunt de les parts més baixes del dic que estan al nivell +84,30 m, lo que es va produir al voltant de l'hora 17:00. A partir d'eixe moment el riu puja ràpidament, de modo que al sendemà, el 21 d'abril, cobrix l'esplanada d'aigües avall (cota +64,90 m) i inunda la Central, entrant l'aigua per la fila més baixa dels finestrals d'aigües avall de l'edifici.
En les hores del matí, el personal de la Central i últims familiars varen ser evacuats de la població de Racó del Bonete, gràcies a un pont aéreu. El llac alcança el màxim el dia 23 a l'hora 10:00 AM en cota +85,00 m, mentres que el riu aplega al màxim de +67,90 m, a 3 metros per damunt de l'esplanada i casi 7 metros per damunt del pis de la sala de màquines a on s'ubiquen els 4 generadors de la Central.
Arribada la riuada al nivell +85,00 m, el desaiguador màxim cap a aigües avall va alcançar a uns 10.800 m3/s. Este cabal es va formar en els desaiguadors per l'abocador (6.600 m³/s), per damunt del dic de formigó desbordat (2500 m³/s), a través de la brecha oberta en un dic lateral que tancava l'embassament (1.500 m³/s) i per atres menuts desaiguadors (200 m³/s). Eixe mateix cabal va passar per l'obra de Racó de Baygorria, en construcció, sense causar-li danys, gràcies a l'efecte regulador que va tindre la presència de la represa de Racó del Bonete.
Atres zones
[editar | editar còdic]Fòra de l'àrea de la represa les inundacions varen provocar grans danys, particularment en les ciutats del llitoral (Bot, Paysandú, Fra Bentos) i Rivera, que solament va poder mantindre's comunicada a través del ferrocarril. Front a les ciutats de Bot i Paysandú, el nivell del riu Uruguay va pujar 18 metros.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «vindre-avall-rocha-i-les-inundacions/ Revista Històrica Rochense » Blog Archive » 1959, CUANDO EL CIELO SE VINO ABAJO: ROCHA I LAS INUNDACIONES» (en és). Consultat el 2026-05-27.
- ↑ 2,0 2,1 «Contàvem en PLUNA | Inundacions de 1959. – MEMORIAS de PLUNA». pluna.uy. Consultat el 2026-05-27.
- ↑ 3,0 3,1 «Les inundacions de 1959, el gran desastre natural que va deure enfrontar el govern del Partit Nacional». L'Observador.
- ↑ «a-recordar-inundacions-de-1959-en-rincon-del-bonete Presenta llibre "Héroes Uruguayans per a Recordar" - Inundacions de 1959 en Racó del Bonete» (en és-és). Semanari Centre. Consultat el 2026-05-27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inundaciones de abril de 1959 en Uruguay» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.