Invasions timúridas de Geòrgia
Entre 1386 i 1403, el regne cristià de Geòrgia va ser objecte de vàries invasions timúridas, encapçalades pel conquistador turcomongol Tamerlán, l'imperi del qual s'expandia, en la seua màxima extensió, des d'Àsia Central a Anatolia. Eixos conflictes estaven íntimament relacionats en les guerres entre Tamerlán i Toqtamish, l'últim kan de la Horda d'Or i el seu major rival pel control del món islàmic. Tamerlán va proclamar oficialment que les seues invasions eren una yihad contra els no musulmans de la regió. Encara que va conseguir invadir parts del regne de Geòrgia, mai va poder convertir al país al islam, i inclús va deure reconéixer que Geòrgia era un estat cristià.
En la primera de les huit invasions, Tamerlán va saquejar la capital del regne, Tiflis, i va capturar al rei Bagrat V en 1386. La resistència georgiana va provocar un nou atac dels eixèrcits turcomongoles. El fill i successor de Bagrat, Jorge VII, va soportar una dura resistència i va tindre que passar gran part del seu regnat (1395-1405) lluitant contra els timúridas. Tamerlán va dirigir personalment la majoria d'eixos atacs per a sometre al recalcitrante monarca georgiano. Encara que no va poder establir un control ferm sobre Geòrgia, el país va sofrir un colp del que mai es va recuperar. En el moment en que Jorge VII es va vore obligat a acceptar els térmens de pau de Timur i a acceptar pagar-li un tribut, era monarca de poc més que ciutats incendiades, un camp devastat i una monarquia destrossada.[1]
Història
[editar | editar còdic]Inicis
[editar | editar còdic]
La primera aparició de Tamerlán en el Caucas va ser una resposta a l'invasió del kan Toqtamish en el nort d'Iran a través de les terres caucásicas, en 1385. Açò va marcar un esclat d'oberta hostilitat entre els dos monarques islàmics. Tamerlán va respondre llançant una invasió a gran escala contra els menuts països fronteriços, que es trobaven entre la frontera occidental del seu imperi emergent i el kanato de Toqtamish. Despuix de haver invadit Azerbaiyan i Kars, Timur va entrar en Geòrgia. El història oficial del seu regnat, ___protected_title_1___, presenta esta campanya en Geòrgia com una yihad. Tamerlán va eixir de la ciutat de Kars i va atacar Samtsje, el principat més meridional del regne de Geòrgia més vesprada en 1386. Des d'allí, va marchar contra Tiflis, que el rei Bagrat V hi havia fortificado. La ciutat va caure el 21 de novembre de 1386, i Bagrat va ser capturat i convertit a l'islam a punta d'espasa. Les ___protected_title_2___ i Tomás de Metsoph mencionen l'apostasía del rei, pero la representen com un ingeniós ardid que li va permetre guanyar-se un grau de confiança en Tamerlán. Bagrat va rebre al voltant de 12 000 soldats per a restablir-se en Geòrgia, el govern de les quals va ser dirigit pel seu fill Jorge VII, durant l'absència del seu pare en la cort de Tamerlán. El vell rei, no obstant, va entrar en negociacions secretes en Jorge, qui va emboscar a l'escolta islàmica de Bagrat i va lliberar al seu pare.[2]
En la primavera de 1387, Tamerlán va retornar a Geòrgia per a venjar-se de l'emboscada i fugida. Bagrat i Jorge varen conseguir evacuar a la població civil de les regions fronterices cap a les montanyes i els boscs, i varen començar a organisar el seu defensa. La reaparició del kan Toqtamish en Iran va obligar a Tamerlán a retirar-se temporalment. No obstant, una volta que el Horda d'Or va ser derrotada, Tamerlán va tornar a atacar Geòrgia. En 1394, va enviar quatre generals a la província de Samtsje, en l'orde d'aplicar la llei islàmica de ghazwa (açò és, l'assalt sistemàtic de les terres no musulmanes). El mateix any, Tamerlán en persona va castigar a les comunitats georgianas montañesas de la vall del Aragvi a els qui el Zafarnama crida Kara-Kalkanlik ('els de escut negre', és dir, els montañeses de l'este georgiano, pshavis i jevsures), i va retornar via Tiflis a Sheki despuix de conéixer que estava en marcha ofensiva de Toqtamish.[2]
Alvance georgiano i contraofensives timúridas
[editar | editar còdic]En 1395, els desesperats georgianos es varen aliar en Sidi Ali de Sheki i infligieron una aplastant derrota als eixèrcits invasores de Miren Shah, un fill de Tamerlán, que estava sitiant Alindjak (prop de Najicheván), i varen capturar al príncip yalayerí Tahir. Este event va dur a Tamerlán a retornar, més vesprada en 1399, per a infligir una venjança massiva sobre la població de la regió, resultant en la pren de Sheki i la devastación de la veïna regió de Kajetia.[2]
En la primavera de 1400, Tamerlán va retornar per a destruir l'estat georgiano d'una volta per totes. Va exigir que Jorge VII entregara el yalayerí Tahir. Jorge VII es va negar i es va trobar en Tamerlán en el riu Sagim en Kvemo Kartli, pero va sofrir una derrota i es va retirar més a l'interior, sent perseguit sense descans per Tamerlán. Tamerlán va destruir la capital georgiana, Tiflis, va establir allí una guarnició i va posar sege a Gori, a on Jorge s'havia atrincherat. El rei va fer una eixida audaç cap a l'oest, pero al no haver pogut impedir l'alvanç de l'enemic en les fortalees de Dzami i Svanetia, va fugir als inaccessibles boscs de l'oest de Geòrgia, a on els eixèrcits del governant islàmic no varen poder penetrar. Tamerlán va retornar en fúria i va saquejar per complet el restant de Geòrgia. Esta sanguinosa campanya va durar varis mesos, i els eixèrcits de Tamerlán es varen traslladar sistemàticament d'una província a una atra. Pràcticament totes les ciutats i pobles principals varen ser destruïts i les seues poblacions diezmadas; el camp (en els seus llogarets i fonts d'aliments) va ser incendiat; els monasteris i iglésies varen ser arrasats sistemàticament. Dels que varen sobreviure als combats i a les represàlies, molts mills varen morir de fam i malalties, i 60 000 sobreviviente varen ser esclavizados i duts per les tropes de Tamerlán.[2]
Últimes invasions
[editar | editar còdic]A finals de 1401, Tamerlán va invadir el Caucas una volta més. Jorge VII va tindre que negociar la pau i va enviar al seu germà en les contribucions recolectades com a tribut. Tamerlán s'estava preparant per a una gran confrontació en la dinastia otomana i aparentment desijava congelar la situació existent en Geòrgia, fins que poguera tornar a tractar-la de manera més decisiva i completa. Va fer les paus en Jorge baixe la condició de que el rei de Geòrgia li proporcionara tropes i concedira als musulmans privilegis especials.[3] No obstant, Tamerlán va prendre algunes mides preventives i va atacar a la guarnició georgiana de Tortum (actual Turquia), demolint la ciutadella i saquejant l'àrea circumdant.[2]
Una volta que els otomans varen ser derrotats en la batalla d'Angora, Tamerlán, de tornada a Erzurum en 1402, va decidir castigar al rei de Geòrgia per no haver acodit a presentar les seues felicitacions per la seua victòria. El germà de Jorge VII, Constantino, que llavors estava en mals térmens en el seu germà, va aplegar en regals de la mateixa manera que el desafiant vassall del rei Iwane Jaqeli, príncip de Samtsje. Al xeic Ibrahim I de Shirvan se li va encarregar el càlcul dels ingressos i despeses de Geòrgia. Jorge va enviar nous regals, pero Tamerlán els va rebujar i ho va convocar per a que apareguera en persona. Mentrestant, ell mateixa va posar lloc a la fortalea inexpugnable de Birtvisi, tercamente defesa per una chicoteta guarnició georgiana. Havent capturat la fortalea en agost de 1403, Tamerlán va enviar al seu eixèrcit a saquejar i netejar les regions fronterices de Geòrgia i va partir en busca del rei Jorge VII en retirada fins a Abjasia, destruint unes 700 ciutats i massacrant als seus habitants al seu pas.[2][4]
Tamerlán solament va detindre al seu eixèrcit quan els ulemas i els muftíes varen decidir que era possible concedir-li clemència (amen) al rei de Geòrgia. Jorge VII va tindre que pagar un tribut enorme que incloïa mil monedes d'or (tankas) tallades en el nom de Tamerlán, mil cavalls, un rubí que pesava 18 mithqales, entre uns atres. Tamerlán després va passar per Tiflis, destruint de nou tots els monasteris i iglésies en el seu camí, i va anar a Beyleqan a inicis de 1404. Tots els territoris des de Beyleqan a Trebisonda varen ser donats oficialment per Tamerlán com una concessió de terres al seu net Khalil Mirza.[2] Tamerlán finalment va abandonar el Caucas i es va dirigir a Àsia Central, a on va morir el 19 de febrer de 1405.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Suny, Ronald Grigor (1994). The Making of the Georgian Nation (en anglés), Indiana University Press, p. 45. ISBN 0-253-20915-3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Minorsky, Vladimir (1993). «Tiflis», M. Th. Houtsma, E. van Donzel (ed.). E. J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936 (en anglés), Brill, p. 757. ISBN 90-04-08265-4.
- ↑ Sicker, Martin (2000). The Islamic World in Ascendancy: From the Arab Conquests to the Siege of Vienna (en anglés), Praeger, p. 155. ISBN 0-275-96892-8.
- ↑ Grousset, René (1970). The Empire of the Steppes: A History of Central Àsia (en anglés), Rutgers University Press, pp. 433-434. ISBN 0-8135-1304-9.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Invasiones timúridas de Georgia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.