Isomalt

Estructura del isomalt

Isomalt (Isomaltitol o Isomaltosa hidrogenada) és un disacárido, format per l'unió de glucomanitol i glucosorbitol; també conegut comercialment com Isobyalt, va ser descobert en la década de 1960. És un carbohidrat poc digerible. Edulcorante dietètic fabricat exclusivament en sucre com a matèria primera. Edulcorante poc conegut a un nivell general en l'àmbit de la pasticeria, pero que du cert temps usant-se en este sector. És produït per mig de trans-glucosidación enzimàtica de la sacarosa a maltulosa, seguida d'hidrogenació.

Característiques del isomalt

Es digerix només parcialment en la part baixa del tracto intestinal. Algunes de les parts no absorbides són metabolizadas per les bactèrias del intestí. Eixe procés és normal pero pot causar en algunes persones deposiciones més blanes o més gasés intestinals de lo usual de forma similar a la reacció del cos a menjars en alt contingut de fibres. La poca gent que pot ser sensible, normalment no té problema si comencen en menudes porcions i incrementen el consum gradualment.

Resum de característiques:

• S'usa en una gran varietat d'aliments i fàrmacs.
• Té el mateix gust, textura i apariència del sucre.
• Potencia el gust dolç dels edulcorantes.
• Posseïx menys de 2 kilocaloría per gram (la mitat que el sucre).
• No produïx càries dentals.
• No és pegajoso perque no és higroscòpic.
• No incrementa la glucosa en sanc ni els nivells d'insulina.

És àmpliament utilisat per a la producció de dolces lliures de sucre, especialment en caramelo dur, ya que és resistent a la cristalisació en major mida que moltes combinacions estàndar de sacarosa i aixarop de dacsa. Per lo tant, és amprat en la realisació d'escultures de sucre.

Fòrmula: mescla aproximadament equimolecular de 6-O-a-D-Glucopiranosil-D-Manitol dihidratado (C₁₂H₂₄O₁₁ . 2H₂O) en 6-O-a-D-Glucopiranosil-D-Sorbitol (C₁₂H₂₄O₁₁)

Salut

S'han realisat extenses investigacions sobre l'efecte de Isomalt en els nivells de glucosa i insulina. Els resultats sobre persones en diabetis tipo 1 i tipo 2 han mostrat que despuix de la digestió de Isomalt, dits nivells no diferixen significativament dels nivells normals.

No hi ha estudis a llarc determini disponibles sobre el isomalt. Els estudis a llarc determini no s'han considerat necessaris perque els productes de descomposició són la glucosa, el sorbitol i el manitol.