Isomorfisme mineral

Es denomina isomorfisme en mineralogia i química al fenomen pel que dos substàncies distintes, pel fet de presentar la mateixa estructura, distribució d'àtoms i dimensions en les seues molècules, són capaces de formar conjuntament una sola ret cristalina.

Es diu série isomorfa al conjunt de mescles possibles, entre dos extrems en els que cada una de les dos substàncies representa el 100%. En mineralogia la mescla sol rebre un nom específic, diferent del que reben els dos minerals formats respectivament per cada una de les dos substàncies pures.

Archiu:Andesine-251551.jpg

Andesina, terme intermig entre els extrems de la série isomorfa, albita i anortita. Mina Montèlier, Virginia (USA) 6 cm

Alguns dels minerals més importants en la formació de roques són mescles isomorfas, com la plagioclasa, que és una mescla d'albita i anortita, o l'olivino, que és una mescla de forsterita i fayalita.

També hi ha isomorfisme en alguns minerals d'interés econòmic, com la pirargirita, mena d'argent, que forma una série en la proustita,o la wolframita, que no és una espècie mineral pròpiament, sino els intermijos de la série ferberita - hübnerita. El nom de coltán s'utilisa per a tots els minerals de niobi tàntal de les séries columbita-Fe, columbita-Mn, i de les seues séries equivalents de la tantalita, que també formen séries entre elles.

Història

El concepte va ser propost formalment pel químic alemà Eilhard Mitscherlich en 1819, encara que els antecedents poden rastrejar-se fins a mig sigle abans, i el fonament va ser realment posat per Wollaston que, desenrollant el primer goniómetro de reflexió, va fer mesurables les sotils diferències de forma entre els cristals de minerals isomorfos, lo que va permetre comprendre el fenomen i els seus llímits.