El método general per a la síntesis de isotiocianatos és per reacció d'una amina primària (per eixemple anilina) en disulfuro de carbono en amoniaco acuoso. Açò fa precipitar el ditiocarbamato corresponent, que després és tractat en nitrat de plom, d'a on es genera el isotiocianato.[1]
En general els isotiocianatos actuen com electrófilos. El seu àtom de carbono central posseïx càrrega parcial positiva en trobar-se entre dos àtoms de major electronegatividad respecte d'est. Açò els fa susceptibles de reaccionar en nucleófilos, com les amina, lo que convertix a est en un grup funcional molt útil en la síntesis orgànica, puix són excelents intermediaris en rutes sintètiques. La degradació de Edman és un método de seqüenciació d'aminoàcits en un péptido en a on la reacció de l'extrem amino del péptido en fenilisotiocianato forma un péptido feniltiocarbamilado.
