Istaevones

Archiu:Germanic dialects ca. AD 1.png

Distribució dels principals grups de dialectes germànics en Europa al voltant de l'any 1:

 Germànic del Nort o Germànic septentrional

 Germànic de la Mar del Nort o Ingaevónico

 Germànic del Rin-Weser o Istaevónico

 Germànic del Elba o Herminónico

 Germànic de l'Est o Germànic oriental

Els Istaevones, Istvaeones, Istriaones, Istriones, Straones, Tracones, Germans del Rin o Germans del Weser-Rin (en alemà, Istwäonen o Weser-Rhein-Germanen), varen anar un grup o prototribu cultural germà occidental.

El seu nom apareix en el llibre Germania de Tácito, historiador romà de el I, a on va classificar a esta tribu com una de les tres existents que es corresponien en els fills de Mannus, etiquetant-la com la que no era ni la dels Herminones ni la dels Ingaevones. Els Istaevones eren la tribu de Istaev, fill de Mannus. Habitaven en la costa del Atlàntic (hui dia es correspondria en els Països Baixos, Bèlgica i el nort de França), aixina com la zona dels rius Rin i Weser, provablement des d'aproximadament el 500 a. C., fins a la diferenciació de les localisacions de les tribus teutónicas (Catos, Hessianos, Francs) en eixa regió al voltant de l'any 250.

Istaevónica o Bajofranconia és l'agrupació que inclou el neerlandés i atres llengües relacionades en la classificació de Friedrich Maurer. Existixen evidències de que algunes també es varen fusionar en les Germanes de la Mar del Nort (Ingaevones).

Jacob Grimm en el seu llibre Deutsche Mythologie va exhortar a que la forma correcta era la de Iscaevones, en part perque es conectaria en el nom d'un antepassat de la mitologia nòrdica cridat Ask, i en part perque Nennio propon que el nom Mannus corrupte com Alanus, l'antepassat dels Istaevones apareix com Escio o Hisicion. Els fills d'esta figura són, de la tradició franca, Francus, Romanus, Alamanus i Bruttus, que se supon serien els antepassats dels Francs, Llatins, Germans i Britanos. Açò sembla reflectir el desig dels francs de conectar en la gent que governaven.

Bibliografia

• Grimm, Jacob (1835). Deutsche Mythologie (German Mythology) i versió anglesa Grimm's Teutonic Mythology (1888).
• Friedrich Maurer (1942) Nordgermanen und Alemannen: Studien zur germanische und frühdeutschen Sprachgeschichte, Stammes- und Volkskunde, Bern: Francke Verlag.
• Tácito. Germania

Vore també

• Llengües altogermánicas