Itrialita-(I)
-Formanite-(Y)-Britholite-(Y)-842139.jpg)
La itrialita-(I) és un mineral de la classe dels sorosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la thortveitita”. Va ser descoberta en 1889 en Bluffton, en Texas (Estats Units), sent nomenada aixina pel itri en la seua composició.[1] Un sinònim poc usat és yttrialita-(I).
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un silicat anhidro d'itri, i que cristaliza en el sistema cristalí monoclínic.[2] Pot dur parcialment substituït l'itri per tori, havent-se calculat empíricamente per a este cas la fòrmula I1.5Th0.5Si2O7.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es troba com a mineral de fase tardana en algunes roques pegmatitas en minerals de "terres rares", en les quals es troba comunament associat en el mineral gadolinita. S'ha trobat en mines de Texas (Estats Units),[1] en Noruega,[3] aixina com en Japó.[4]
Sol trobar-se associat a la gadolinita i a atres minerals com: thalénita, thortveitita, britholita, fergusonita, xenotima, allanita, microclina, albita, cuarzo, biotita, zircón, magnetita, espesartina, fluorita o tombarthita.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Itrialita-(Y)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.