Jaciment arqueològic de Jalandrianí-Kastrí
Jalandrianí-Kastrí o Chalandrianí-Kastrí (en grec, Χαλανδριανή-Καστρί) és un jaciment arqueològic ubicat en el noreste de l'illa de Siros, Grècia.
Característiques
[editar | editar còdic]En esta àrea arqueològica s'ha trobat un assentament en el cim del tossal de Kastrí i una important necròpolis que s'estenia per un replanell pròxim, pertanyents a la civilisació cicládica.
Assentament de Kastrí
[editar | editar còdic]L'assentament de Kastrí, que va estar habitat des d'aproximadament 2300-2200 a. C., es trobava en un tossal prop de la costa. Ademés de contar en proteccions naturals, estava fortificado en blocs de marbre i vàries torres que servien de reforç. Entre la ceràmica trobada en el lloc s'han trobat fragments de grans pithoi per a l'almagasenament d'aliments. Els edificis constaven d'una o dos habitacions i en alguns d'ells s'han trobat foguers. Se supon que un dels edificis havia tingut una funció de taller de metal. Una troballa destacada és una diadema d'argent en decoració de relleu de figures de persones i animals.[1][2]
L'importància i les peculiaritats de l'assentament ha fet que a la fase històrica i cultural de varis jaciments arqueològics contemporàneus i en característiques similars a este —com Lefkandi en Eubea, Kolona en Egina, Rafina en el Ática, Akrotiraki en Sifnos, el mont Cinto de Delos, Panormo en Naxos i varis de Beòcia— se li conega com «cultura Kastrí».
Necròpolis de Jalandrianí
[editar | editar còdic]
La necròpolis de Jalandrianí conté una série de tombes que pertanyen principalment a la cultura Keros-Siros (des de 2700 fins a 2400/2300 a. C.) encara que algunes són contemporànees de l'assentament de Kastrí. Se supon que les primeres tombes estaven associades a un atre assentament que es trobava en Jalandrianí, baix el poble modern d'este nom, pero que no ha segut suficientment investigat.
S'han excavat més de 600 tombes distribuïdes en dos seccions, est i oest. Entre els objectes trobats en les tombes figuren recipients de ceràmica, objectes de metal, cuchilles d'obsidiana i restants d'ossos d'animals i closques marines.[1]
S'han trobat també estatuillas femenines. Les seues característiques singulars —braços més prop del triàngul púbic, separació de cames únicament indicada per un recalat, muscles i braços més amplis, cap triangular, nas destacat— fan que se'ls conega com a «tipo Jalandrianí» (o Chalandrianí). Atres estatuillas trobades ací pertanyen a un tipo paregut pero en algunes diferències, com a muscles alguna cosa menys amplis que els de el tipo Jalandrianí, que és conegut com a «tipo Dokathismata».[3]
Història de les excavacions
[editar | editar còdic]Este jaciment va ser investigat des de mediats de el XIX pero les primeres excavacions sistemàtiques varen ser realisades en 1898 per Christos Tsountas. Posteriorment, des de 1962 es va iniciar una atra fase d'investigació en el jaciment arqueològic en excavacions o investigacions dirigides per Eva María Bossert, François Aron, Christos Georgiou Doumas i Nikolaos Zafiropoulos i després hi ha hagut una tercera fase d'investigació a partir de 1990 baix la direcció de Mariza Martari.[1][4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Jaciment arqueològic de Jalandrianí-Kastrí en la pàgina eyploia.gr (en grec)
- ↑ Kastrí en la pàgina fhw.gr (en grec)
- ↑ Rafael Agustí Torres, L'art cicládico
- ↑ Sofia Georgiadou, Kastri de Siros [1] archivat en Wayback Machine. (en grec)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimiento arqueológico de Jalandrianí-Kastrí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.