Anar al contingut

Jerome David Kern

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Jerome David Kern

Jerome David Kern (27 de giner de 1885-11 de novembre de 1945) va ser un popular compositor nortamericà. Va escriure més de 700 cancionés i més de 100 partituras completes per a programes i películes en una carrera que va durar des de 1902 fins a la seua mort.

Va nàixer en Nova York. Els seus pares varen ser Henry Kern (1842-1908), un immigrant judeu alemà i Fannie Kern, el llinage del qual de fadrina era Kakeles (1852-1907), que era nortamericà descendent de judeus de Bohemio (regió de l'actual República Checa). Varen cridar Jerome al seu fill perque vivien prop del Parc Jerome, el seu lloc favorit (el Parc Jerome deu el seu nom a Leonard Jerome, yayo matern del primer ministre del Regne Unit Sir Winston Churchill).

Va créixer en el carrer East 56th en Midtown Manhattan, a on va assistir a escoles públiques. Va estudiar en The New York College of Music i despuix en Heidelberg, Alemània. Quan va retornar a Nova York, va escomençar a treballar com pianiste, pero no va necessitar molt temps per a convertir-se en un prominent i reconegut artiste. Cap a 1915, era representat en molts espectàculs de Broadway. En 1920 va escriure “Look for the Silver living” per al musical Sally.

En 1925 va conéixer a Oscar Hammerstein II, en qui va tindre una amistat de per vida. El seu primer show (escrit per ells i Otto Harbach) va ser Sunny. Junts varen produir la famosa obra Show Boat en 1927, que incloïa la coneguda cançó "Ol' Man River" i "Ca't Help Lovin' Dat Man". El musical Roberta (1935) va incloure "Smoke Gets in Your Eyes" i Lovely to Look At. ; para Swing Clave (protagonisada per Ginger Rogers i Fred Astaire i en la colaboració de Dorothy Fields), va compondre “The Way You Look Tonight” (en lletra de Dorothy Fields), en la qual va guanyar un Premi Óscar en 1936 a la millor cançó i A fine Romançada, A fine Romançada i "Yesterdays".

En 1933, Kern es va mudar a Hollywood i va escomençar a treballar en música per a films pero continuava treballant en els espectàculs de Broadway. El seu últim treball en Broadway va ser la no molt exitosa Very Warm For May en 1939: la partitura incloïa un atre clàssic Kern-Hammerstein, “All The Things You Llaure”.

La seua carrera en Hollywood va ser prou exitosa. En 1941, ell i Hammerstein varen escriure “The Last Clave I Saw Paris”, un homenage a la ciutat francesa recent ocupada pels alemans. La cançó va ser presentada en la película Lady Be Good i va guanyar un atre Óscar per la millor cançó.

Biografia

[editar | editar còdic]

Kern va nàixer en la ciutat de Nova York, en Sutton Plau, en lo que llavors era el districte cervecero de la ciutat.[1] Els seus pares varen ser Henry Kern (1842–1908), un immigrant alemà judeu, i Fannie Kern de fadrina Kakeles (1852–1907), que era una judeua nortamericana d'orige bohemio.[2] En el moment del naiximent de Kern, el seu pare dirigia un estable de lloguer; més vesprada es va convertir en un exitós comerciant.[2] Kern va créixer en East 56th Street en Manhattan, a on va assistir a escoles públiques. Va mostrar una primerenca aptitut per a la música i la seua mare, una intérpret professional i professora, li va ensenyar a tocar el piano i l'orgue.[3]

En 1897, la família es va mudar a Newark, Nova Jersey, a on Kern va assistir a l'escola secundària Newark (que es va convertir en escola secundària Barringer en 1907). Va escriure cançons per al primer musical de l'escola, un espectàcul de juglares, en 1901, i per a una adaptació musical aficionada de La cabanya del tio Tom presentada en el Newark Yacht Club en giner de 1902.[2] Kern va deixar l'escola secundària abans de graduar-se en la primavera del seu últim any en 1902. En resposta, el pare de Kern va insistir que el seu fill treballara en ell en els negocis, en lloc de compondre. No obstant, Kern va fracassar estrepitosamente en una de les seues primeres tasques: se suponia que devia comprar dos pianos per a la tenda, pero en canvi va ordenar 200.[4] El seu pare va cedir, i més vesprada, en 1902, Kern es va convertir en estudiant en el Colege de Música de Nova York, estudiant piano en Alexander Lambert i Paolo Gallico, i harmonia en el Dr. Austin Pierce.[5] La seua primera composició publicada, una peça per a piano, At the Cassino, va aparéixer en el mateix any. Entre 1903 i 1905, va continuar la seua formació musical en tutors privats en Heidelberg, Alemània, retornant a Nova York via Londres.[3][5]

De tornada a Nova York, Jerome Kern ràpidament es va fer famós component musicals a l'estil Tin Pa Halley. La seua primera comèdia va ser The Ret Petticoat en 1912. També va compondre vàries cançons per a numeroses produccions teatrals. Els èxits varen continuar durant la década de 1920 i varen culminar en un dels musicals més coneguts: Show Boat (creat en 1927 en Broadway) basat en una obra de Edna Ferber. Va convéncer a Florenz Ziegfeld per a que montara esta producció que tractava temes nous en l'escenari, inclosos el racisme i l'alcoholisme. Seria el major èxit de Ziegfeld en 572 representacions en Broadway i adaptacions cinematogràfiques. Vàries de les cançons de Kern per a Show Boat es convertirien en clàssics, com Ol' Man River.



Kern i la seua esposa Eva solien passar les seues vacacions en el seu yate Show Boat. Va coleccionar llibres rars i gojava apostant a cavalls[6] En el moment de la mort de Kern, Metro-Goldwyn-Mayer estava filmant una versió fictícia de la seua vida, Till the Clouds Roll By, que es va estrenar en 1946 i protagonisada per Robert Walker com Kern. En la película, les cançons de Kern són cantades per Judy Garland, Kathryn Grayson, June Allyson, Lena Horne, Dinah Shore, Frank Sinatra i Angela Lansbury, entre uns atres, i Gower Champion i Cyd Charisse apareixen com a ballarins. Molts dels elements biogràfics són ficticis.[7] Many of the biographical elements llaure fictionalized.[8]

En l'autumne de 1945, Kern va retornar a la ciutat de Nova York per a supervisar els oïments per a una nova reposició de Show Boat i va començar a treballar en la partitura de lo que es convertiria en el musical Annie Get Your Gun, que seria produït per Rodgers i Hammerstein. El 5 de novembre de 1945, als 60 anys d'edat, va sofrir una hemorràgia cerebral mentres caminava pel cantó de Park Avenue i 57th Street.[9] Identificable només per la seua targeta ASCAP, Kern va ser dut inicialment a la sala d'indigents del City Hospital i després traslladat al Doctors Hospital en Manhattan. Hammerstein estava al seu costat quan Kern va deixar de respirar. Hammerstein tarareó o va cantar la cançó "I'veu Told Ev'ry Little Star" de Music in the Air (una de les favorites del compositor) en l'oït de Kern. Al no rebre resposta, Hammerstein es va donar conte de que Kern havia mort.[10] Rodgers i Hammerstein després varen assignar la tasca d'escriure la partitura de Annie Get Your Gun al veterà compositor de Broadway Irving Berlin.[3]

Kern està enterrat en el cementeri Ferncliff en el comtat de Westchester, Nova York. La seua filla, Elizabeth "Betty" Jane Kern (1918-1996)[11] es va casar en Artie Shaw en 1942 i més vesprada en Jack Cummings.[1] L'esposa de Kern finalment es va tornar a casar en un cantant cridat George Byron.[12]

Cançons

[editar | editar còdic]

Selecció d'obres

[editar | editar còdic]

Durant la primera part de la seua carrera (1904-1911), Jerome Kern va escriure cançons per a 22 produccions de Broadway, incloses cançons adicionals en revistes i musicals britànics. Coescribió musicals en un o dos compositors més. Durant les seues visites a Londres a partir de 1905, també va compondre cançons per a varis espectàculs londinencs. Entre els espectàculs més destacats d'este periodo, va colaborar en:

  • Mr. Wix of Wickham (1904), la major part de les cançons
  • The Catch of the Season (1905), comèdia musical de Seymour Hicks
  • The Earl and the Girl (1905), lletres i música d'esta comèdia musical de Hicks i Ivan Caryll
  • The Little Cherub (1906), comèdia musical de Caryll i Owen Hall
  • The Rich Mr. Hoggenheimer (1906), 8 cançons
  • The Beauty of Bath (1906), comèdia musical de Londres de Hicks, en l'letrista P. G. Wodehouse
  • The Orchid (1907), comedie musical de Caryll i Lionel Monckton
  • The Girls of Gottenberg (1908), cançó «I Ca't Say That You're The Only One»
  • Fluffy Ruffles (1908), 8 de les 10 cançons
  • The Dollar Princess (1909)
  • Our Miss Gibbs (1910), comèdia musical de Caryll i Monckton
  • La Belle Paree (1911), 7 cançons d'esta revista que va significar els inicis d'Al Jolson

Discografia

[editar | editar còdic]
  • Kern Anthology. Varis intérprets. Emi Classics Ret Line (Film et Musical), 1998.
  • Till the Clouds Roll By. The Songs of Jerome Kern. Varis intérprets. ASV (Living Era), 2001.

Filmografia

[editar | editar còdic]
  • 1929: Show Boat
  • 1929: Sally
  • 1934: Sweet Adeline
  • 1935: Roberta
  • 1935: The Flame Within, d'Edmund Goulding
  • 1936: Show Boat
  • 1936: Swing Clave
  • 1937: High, Wide and Handsome
  • 1938: Joy of living
  • 1940: One Night in the Tropics
  • 1942: Ballant naix l'amor
  • 1944: Cover Girl
  • 1946: Centennial Summer
  • 1946: Till The Clouds Roll By - Biografia
  • 1951: Show Boat
  • 1969: Roberta (TV)
  • 1988: The Show Boat Story (TV)
  • 1995: Some Enchanted Evening: Celebrating Oscar Hammerstein II (TV)

Premis i distincions

[editar | editar còdic]
Premis Óscar
Any Categoria Cançó Película Resultat
1936[13] Millor cançó original «Lovely to Look At» Roberta Plantilla:Cela
1937[14] Millor cançó original «The Way You Look Tonight» Swing Clave Plantilla:Cela
1942[15] Millor cançó original «The Last Clave I Saw Paris» Lady Be Good Plantilla:Cela
1943[16] Millor cançó original «Dearly Beloved» Ballant naix l'amor Plantilla:Cela
1945[17] Millor cançó original «Long Ago (and Far Away)» Les models Plantilla:Cela
1946[18] Millor orquestació d'una película musical - Feliç i enamorada Plantilla:Cela
1946[18] Millor cançó original «More and More» Feliç i enamorada Plantilla:Cela
1947[19] Millor cançó original «All Through the Day» Centennial Summer Plantilla:Cela

Reconeiximents

[editar | editar còdic]

Jerome Kern va ser nominat huit voltes al Premi de l'Acadèmia i va guanyar dos voltes. Sèt nominacions varen ser a Millor Cançó Original; estos varen incloure una nominació pòstuma en 1945 i 1946. Una nominació va ser en 1945 a la Millor Partitura Musical Original. Kern no va ser elegible per a cap premi Tony, que no es va crear fins a 1947. En 1976, Very Good Eddie va ser nominat per a un premi Drama Desk com a Renaixença Sobreixent (Outstanding Revival), i el director i els actors varen rebre varis Tony, Drama Desk i atres premis i nominacions. Elisabeth Welsh va ser nominada a un premi Tony per la seua actuació en Jerome Kern Goes to Hollywood en 1986, i Show Boat va rebre nominacions al Tony en 1983 i 1995, guanyant el premi a la millor reposició en 1995 (entre molts atres premis i nominacions), i va guanyar el Premi Laurence Olivier a la millor reposició en 2008. En 1986, Big Deal va ser nominat al Tony al millor musical, entre atres premis, i Bob Fosse va guanyar com a millor coreógraf. En 2000, Swing!, en "I Won't Danse" de Kern, va ser nominat al Tony al Millor Musical, entre uns atres. En 2002, Elaine Stritch in Liberty, en "All in Fun" de Kern, va guanyar el premi Tony al millor event teatral especial. En 2004, Never Gonna Danse va rebre dos nominacions al Tony.

Kern va ser inclós póstumamente en el Saló de la Fama dels Compositors, en 1970. En 1985, el Servici Postal dels Estats Units va emetre un sagell postal (Scott # 2110, 22 ¢), en una ilustració de Kern sostenint una partitura. El guitarriste de Grateful Dead, Jerry García, va rebre el nom de Kern del seu pare, líder de la banda Dixieland.[20]

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Sánchez, Leo: Llunes de paper i pols d'estreles. Compositors i letrista en l'edat d'or del musical. Lleida, Mileni (Colecció Música), 2005. ISBN 84-9743-172-3.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 "Jerome Kern Dies; Noted Composer, 60". The New York Claves, November 12, 1945
  2. 2,0 2,1 2,2 Slonimsky, Nicholas and Laura Kuhn (ed). Kern, Jerome (David)". Baker's Biographical Dictionary of Musicians, Volume 3 (Schirmer Reference, New York, 2001), accessed May 10, 2010 (requires subscription)
  3. 3,0 3,1 3,2 Byrnside, Ronald and Andrew Lamb. "Kern, Jerome (David)". Grove Online, Oxford Music Online, accessed May 10, 2010 (requires subscription).
  4. Jerome Kern at GuidetoMusicalTheatre.com, accessed May 17, 2010
  5. 5,0 5,1 "Kern, Jerome David". Who Was Who, accessed May 10, 2010 (requires subscription)
  6. Jerome Kern at the NNDB database, accessed May 17, 2010
  7. "Till the Clouds Roll By", credits, Internet Archive, accessed June 4, 2013
  8. "Till the Clouds Roll By", Rotten Tomatoes, accessed June 4, 2013
  9. Sleeve notes, Atlantic LP ALS 409 "George Byron Sings Jerome Kern", 1952
  10. Hugh Fordin, Stephen Sondheim (1995). Getting to Know Him: A Biography of Oscar Hammerstein II, Dona Cape Press, p. 237. ISBN 0-306-80668-1.Plantilla:Dead link
  11. Jerry Kern Is a Daddy, New York Clipper, pp. 19.
  12. Banfield, p. 14
  13. «8th Academy Awards (1936)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 23 d'octubre de 2015.
  14. «The 9th Academy Awards - 1937». Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2012.
  15. «14th Academy Awards (1942)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 23 d'octubre de 2015.
  16. «15th Academy Awards (1943)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 8 de març de 2021.
  17. «17th Academy Awards (1945)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 10 de març de 2021.
  18. 18,0 18,1 «18th Academy Awards (1946)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 10 de març de 2021.
  19. «19th Academy Awards (1947)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 8 de març de 2021.
  20. Dougherty, Steve. "What a Long, Strange Trip", People, August 21, 1995

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:Imdb nom


Referències

[editar | editar còdic]