Johann Georg Faust

Archiu:B270 Rembrandt.jpg

Johann Georg Faust

Archiu:Idealporträt Joannes Faustus.jpg

Retrat ideal de Faust.

Johann Georg Faust (c. 1491 – c. 1541), també conegut com Georg Faust, va anar un alquimista, mac i astrólogo itinerant del Renaixença alemana. Va fallir supostament en Staufen en 1541 per l'explosió d'un experiment alquímico.

Despuix de la seua mort Georg Faust es va convertir en el germen del mit popular del doctor Fausto, transmés a successives generacions per mig de fullets publicats per tot el Sacre Imperi Romà Germànic a partir de la década de 1580. Este mit va ser adaptat als escenaris vàries voltes, entre elles pel britànic Christopher Marlowe en la seua obra La tràgica història del doctor Fausto (1604). La tradició de publicar folletins populars sobre Fausto, coneguts com Faustbuch, va sobreviure fins a ben entrat el XVIII, i la llegenda va ser adaptada de nou per Johann Wolfgang von Goethe en el seu Fausto (1808). A partir d'eixe moment, el mit de Fausto i del pacte faústico han tingut una presència recurrent en les arts, per eixemple en l'obra del compositor Hector Berlioz La damnation de Faust (1846), o en la Simfonia Fausto de Franz Liszt (1857).

Fausto històric

Degut a que la figura de Fausto es va convertir molt pronte en el subjecte de mits i llegendes lliteràries, resulta molt difícil establir fets històrics de la seua vida. En el XVII es va aplegar inclús a dubtar de que jamai haguera existit un Fausto històric, i el personage llegendari va ser relacionat en el famós impressor de Magúncia Johann Fust (1400-1466). El prelat i historiador Johann Georg Neumann (1661-1709) va ser el primer en estudiar el Fausto històric en la seua obra Disquisitio historica de Fausto praestigiatore (1683), a on va establir l'existència històrica de Fausto en base en referències contemporànees.

Estes referències històriques comprenen un periodo de més de 30 anys, en dos possibles dates de naiximent (1466 i 1480-1491), dos noms de pila diferents (Georg i Johann), dos ciutats de naiximent (Knittlingen i Heidelberg/Helmstett). Per això s'ha sugerit que podrien haver existit dos Faustos històrics, en el primer, Georg, actiu entre 1505 i 1515, i un atre, Johann, actiu en la década de 1530. El sobrenom Faustus, que significa feliç en llatí, li l'hauria donat a sí mateixa, ya que la costum onomàstica contemporànea era la de prendre per llinage el nom del lloc d'orige.

Els llocs de naiximent possibles del Fausto històric són Knittlingen (segons Manlius, 1562), Helmstadt junt a Heidelberg, o Roda. Knittlingen alberga hui en dia un archiu i museu dedicat a Fausto. Baron (1978) i Ruickbie (2009) argumenten que Helmstadt és el lloc d'orige més provable. Açò es deu a vàries referències contemporànees. L'archiu municipal d'Ingolstadt alberga una carta datada el 27 de juny de 1528 en la que es menciona a un Doctor Jörg Faustus von Haidlberg (Georg Faust de Heidelberg). Atres fonts d'eixa época parlen d'un Georgius Faustus Helmstet(ensis). Baron, buscant a alumnes originaris de Helmstadt en els archius de l'Universitat de Heidelberg, va trobar la matrícula d'un tal Georgius Helmstetter, matriculat entre 1483 i 1487, al que es va concedir el títul de bachiller el 12 de juliol de 1484 i el de Magister Artium l'1 de març de 1487. Açò recolzaria aixina mateix que la data de naiximent més factibles de Fausto fora 1466 i no 1480-81.

Les mencions històriques d'un cert astrólogo i alquimiste operant en Alemània baix el sobrenom comencen en la primera década de el XVI. En 1506 existixen registres que mencionen a un tal Fausto eixercint de astrólogo i mac en Gelnhausen. L'abad Johannes Trithemius va escriure al astrólogo alemà Johannes Virdung:

Quan vaig retornar l'any passat del Margraviato de Brandeburgo vaig trobar a este home prop de la ciutat Gelnhausen a on em varen contar en l'alberc una gran cantitat de inutilitat practicades per ell en gran insolència. Quan es va enterar de la meua presència va fugir immediatament de l'alberc i ningú va conseguir persuadir-li a presentar-se a mi. També recordem que nos va enviar per un ciutadà el registre escrit de la seua estupidea que ell et va donar. En eixa ciutat em varen dir clercs que va dir en presència de molts que haguera alcançat un coneiximent i una memòria tan gran de tot saber que, si totes les obres de Platón i Aristóteles en tota la seua filosofia hagueren segut perduts per complet de la memòria dels hòmens, li agradaria reconstituir tot en el seu geni com un segon hebreu Esdras i encara més precís. Com a més tarde em vaig trobar en Espira, va aplegar a Wurzburgo i diuen que ahí es vanaglorió en presència de moltes persones en la mateixa arrogància que els milacres del nostre Salvador Crist no són sorprenents del tot; que ell podria fer tot lo que Crist havia fet tan a sovint i quan ell volia. En la Quaresma d'enguany va aplegar a Kreuznach a on es enorgulleció de la mateixa manera jactanciosa de coses jagantesques i va dir que en l'alquímia de tots els que jamai estarien ell és el més perfecte i sabia i podia fer tot lo que la gent desijara. Durant este temps, la plaça de director de l'escola en la ciutat mencionada estava vacant i li va ser transferit baix intervenció de Franz von Sickingen, el majordom del teu príncip, un home molt ansiós de coses místiques. Pero pronte va començar a abusar infamemente a chics i, quan l'assunt va eixir a la llum, va fugir per a escapar de la condena imminent.

Durant els següents 30 anys existixen numerosos registres de talant similar per tot el sur d'Alemània. El tal Fausto es presentava com a mèdic, doctor de filosofia, alquimista, mac i astrólogo, i era freqüentment acusat de ser un frau. L'Iglésia ho denunciava per blasfemo i estar en lliga en el dimoni.

El humaniste Mutianus Rufus va escriure en 1513 en una carta: «Fa huit dies va aplegar a Érfurt un quiromántico cridat Georgius Faustus Helmitheus Hedelbergensis, simplement un fanfarrón i un bufó. El seu art, de la mateixa manera que la de tots els adivinos, és vana i la seua fisiognomía és més llaugera que la d'una arrapa d'aigua. Els estúpits estan plens d'admiració. Contra ell deurien alçar-se els teòlecs en lloc de tractar de destruir al filòsof Reuchlin. Li vaig sentir parlotear en la fonda, pero no he castigat la seua arrogància, puix ¿que m'importa la locada d'uns atres?»

El 23 de febrer de 1520, Fausto estava en Bamberg, a on va elaborar un horòscop per al bisbe i la corporació municipal, pel que va rebre la suma de 10 florines.

En 1528 Fausto va visitar Ingolstadt, d'a on va ser expulsat poc despuix. En 1532 reapareix tractant d'accedir a la ciutat de Nuremberg, a on una nota del burgomaestre de la ciutat afirma que «se li va denegar salvoconducte al gran nigromante i sodomita Doctor Faustus» (Doctor Faustus, dem großen Sodomiten und Nigromantico in furt glait ablainen). Posteriors referències oferixen una visió més positiva de Fausto. El catedràtic de Tübingen Joachim Camerarius es va referir a Fausto en 1536 com un astrólogo respectable, i el mege Philipp Begardi de Worms va alabar en 1539 els seus coneiximents mèdics. L'última data en la que se li menciona en vida és el 25 de juny de 1535, quan se li menciona com a present en Münster durant la Rebelió Anabaptista.

Es creu que Fausto va morir entre 1540 o 1541. Supostament, va fallir en una explosió durant un experiment alquímico en el «Hotel zoom Löwen» de la ciutat de Staufen. El seu cadàver hauria segut trobat «greument mutilat», lo que els seus enemics i detractors varen interpretar com a prova de que el propi dimoni havia vingut a arreplegar-ho.

En 1548 el teòlec Johann Gast va afirmar que Fausto havia sofrit una mort terrible, i que el seu rostre sempre es tornava de cara al sol pese a que va ser posat boca dalt vàries voltes. Gast va afirmar haver conegut a Fausto en una posada de Basilea, i que durant la seua reunió en ell Fausto havia oferit al cuiner un au de corral estranya. Segons Gast, Fausto sempre viajava acompanyat d'un gos i d'un cavall, i es rumoreaba que el gos a voltes es transformava en el seu sirviente.

Johannes Manlius, usant les notes de Melanchthon, va publicar un atre relat pòstum sobre Fausto en el seu Locorum communium collectanea de 1562. Segons Manlius, Johannes Faustus era un conegut de Melanchthon, i hauria estudiat en Cracovia. El relat de Manlius està ple d'elements llegendaris, per lo que no pot ser pres al peu de la lletra. Segons Manlius, Fausto afirmava que les victòries del emperador alemà en Itàlia varen ser degudes a la seua intervenció màgica. En Venècia, hi hauria intentant volar, pero el propi diable li hauria tallat les ales. Johannes Wier, en De prestigiis daemonum (1568) va afirmar que Fausto va ser arrestat en Batenburg perque havia recomanat a un capellà local cridat Dorstenius que usava arsènic per a lliurar-se de la seua barba. Dorstenius hauria cobert el seu rostre en arsènic, en lo que va perdre no solament la seua barba pero també bona part de la seua pell. Wier afirma que va escoltar esta anècdota de mà de la pròpia víctima. Philipp Camerarius en 1602 encara afirmava haver escoltat relats sobre Fausto de mà de gent que afirmava haver-ho conegut en persona, pero a raïl de la publicació del primer Faustbuch (fullet en llegendes sobre Fausto), resulta molt difícil separar realitat de llegenda.

Obres atribuïdes

Existixen varis grimorios o tractats alquímicos atribuïts a Fausto, alguns dels quals duen dates de publicació artificialment datades en '1540', '1501', '1510', etc, i alguns inclús en dates excessivament primerenques com '1405' i '1469'. L'únic tractat publicat en certea durant la seua vida és el «Doctor Faustens dreyfacher Höllenzwang», publicat en Roma en 1501. Atres grimorios atribuïts a Fausto serien:

• 1501 Doctor Faustens dreyfacher Höllenzwang (Roma 1501, Engel (1885) no. 335)
• 1501 Geister-Commando (Tabellae Rabellinae Geister Commando aneu est Magiae Albae et Nigrae Citatio Generalis), Roma (reimpreso Scheible 1849, ARW, "Moonchild-Edition" 3, Munich 1977)
• 1501 D.Faustus vierfacher Höllen-Zwang (Rome 1501, Engel (1885) no. 336; reimpreso Scheible 1849, ARW "Moonchild-Edition" 4, Munich 1976, 1977)

• 1505 Doctoris Johannis Fausti Cabalae Nigrae (Passau 1505, Engel (1885) no. 337; reimpreso Scheible 1849, ARW "Moonchild-Edition" 2, Munich 1976, 1977)
• 1510 The black stair of Doctor John Faust London, Engel (1885) no. 343.
• 1520 Fausts dreifacher Höllenzwang (D.Faustus Magus Maximus Kundlingensis Original Dreyfacher Höllenzwang aneu est Die Ägyptische Schwarzkunst), "Egyptian Nigromancy, magical seals for the invocation of seven spirits. (reimpreso ARW "Moonchild-Edition" 3, Munich 1976, 1977)
• 1524 Johannis Fausti Manual Höllenzwang (Wittenberg 1524 reimpreso Scheible 1849, ARW "Moonchild-Edition" 6, Munich 1976, 1977)
• 1527 Praxis Màgia Faustiana, (Passau, reimpreso Scheible 1849, ARW "Moonchild-Edition" 4, Munich 1976, 1977;)
• 1540, Fausti Höllenzwang oder Mirakul-Kunst und Wunder-Buch (Wittenberg 1540, reimpreso Scheible 1849, ARW "Moonchild-Edition" 4, Munich 1976, 1977)
• Doctor Fausts großer und gewaltiger Höllenzwang (Praga, reimpreso ARW "Moonchild-Edition" 7, Munich 1977)
• 1669? Dr. Johann Faustens Miracul-Kunst- und Wunder-Buch oder der schwarze Rabe auch der Dreifache Höllenzwang genannt (Lió M.C.D.XXXXXXIX, reimpreso ARW "Moonchild-Edition" 7, Munich 1977)
• D.I.Fausti Schwartzer Rabe (sense data, XVI, reimpreso Scheible 1849, ARW, "Moonchild-Edition" 3, Munich 1976, 1977)
• 1692 Doctor Faust's großer und gewaltiger Meergeist, worinn Lucifer und drey Meergeister um Schätze aus donen Gewässern zu holen, beschworen werden (Ámsterdam, reimpreso ARW "Moonchild-Edition" 1, Munich 1977)