Juí de Osiris

Juí de Osiris

Erro al crear miniatura:

Relleu del Juí de Osiris en el temple de Hathor de Deir el-Medina.

Erro al crear miniatura:

Detall del ritual del Pesat del Cor per part d'Anubis, capítul 125 del Llibre dels Morts del papir de Ani.

El juí de Osiris o juí de l'ànima del difunt és un juí a on devia comparéixer per a accedir al Més allà. Era l'acontenyiment més important i transcendental per al difunt, dins del conjunt de creències de la mitologia egipcíaca.

Descripció general

Erro al crear miniatura:

Detall de la confessió negativa a on apareixen part dels 42 juges. Capítul 125 del Llibre dels Morts de Ani.

En la Duat, l'esperit del fallit era guiat pel deu Anubis davant el tribunal d'Osiris. Anubis extrea màgicament el Ib (el cor, que representa la consciència i moralitat) i ho depositava sobre un dels dos platillo d'una balança. El Ib era contrapesat en la ploma de Maat (símbol de la Veritat i la Justícia Universal), situada en l'atre platillo.

En la "sala de la doble veritat", el difunt devia realisar la confessió negativa, declarant un a un els 42 pecats principals que no ha comés en la seua vida davant cada u dels 42 juges presents en la sala, que formen el tribunal de Osiris, i que estan vinculats a cada u dels pecats. El cor podia o no, aumentar de pes. Si el difunt diu la veritat en la seua confessió, els juges li declaraven "just de veu" (Ib). Tot, actuant com escriga, anotava els resultats i els entregava a Osiris.

Sentència

Erro al crear miniatura:

Ammyt.

Al final del juí, Osiris dictava sentència:

Si el Ib era menys pesat que la ploma de Maat, i la sentència era positiva la seua Ka (la força vital) i la seua Ba (la força anímica) podien anar a trobar-se en la mòmia, conformar el Aj (el "ser benèfic") i viure eternament en els camps de Aaru (el Paraís en la mitologia egipcíaca).

Pero si el veredicte era negatiu, i el seu Ib era més pesat que la ploma de Maat, llavors est era tirat a Ammyt, el devorador dels morts (un ser en cap de cocodril, pates atrasseres de hipopótam i cabellam, tors i pates davanteres de lleó), que acabava en ell. Açò es denominava la segona mort i suponia per al difunt el final de la seua condició d'immortal; aquella persona deixava d'existir per a el història d'Egipte.

Vore també

• Llibre de la vida
• Juí particular
• Juí de Iama
• Karma i Bart budiste

Bibliografia

• María Ampare RieraRevista Digital d'Iconografia Medieval.IX(17)ISSN 2254-853X.