Juí particular

Segons la doctrina catòlica i algunes ramificacions protestants, el juí particular és el moment en que l'ànima, que es va separar de la seua cos immediatament despuix del seu mort, definix si ella va al Cel, al Infern o al Purgatori. Més concretament, el juí particular "és el juí de retribució immediata, que cada u, a partir de la mort, rep de Deu en la seua ànima immortal, en relació a la seua fe i a les seues obres" realisades en el seu camí de santificació terrena.[1] Segons la doctrina cristiana, el Cel i l'Infern són estats eterns i definitius, el Purgatori és un estat temporal i sempre anirà al Cel.
Descripció
[editar | editar còdic]Eixe «juí» no és vist com una acció arbitrària de Deu, sino com una concessió a l'ànima per a que tinga consciència de lo que va anar en la seua vida terrestre. Despuix d'esta epifanía particular, que és complida per Crist, l'ànima serà destinada a estar:
- en el Paraís (o Cel), on és impulsada a permanéixer junt a Deu. L'ànima alcança este premi de salvació solament si ella s'arrepenedix dels seus pecats, accepta a Deu i el seu amor i estiguera en estat de gràcia,[2] açò és, sense "taques" de cap pecat;
- en el Purgatori, que és una etapa de purificació i eliminació de les "taques" de pecat, que són principalment les penes temporals (conseqüències, el mal comés) degudes als pecats venials o mortals ya perdonats, pero per als quals no va ser feta expiació suficient durant la seua vida. Despuix de la purificació deguda, les ànimes entren inmaculadament en el Paraís;[3]
- en l'Infern, on és impulsada a permanéixer llunt de la presència de Deu. L'ànima alcança esta condenaació definitiva solament si ella rebuja lliurement a Deu i el seu amor, aixina com la gràcia divina de la salvació i de la santitat.[4]
Segons l'Iglésia catòlica, el Juí Final, aquell que segons esta va a reunir a tota l'humanitat, confirma la sentència efectuada en el juí particular de cada individu. L'iglésia també creu que ocorrerà també la resurrecció final dels morts, a on totes les ànimes tornaran a juntar-se en el seu cos, pero ya immortal (gloriós).[5] Tots els resucitats que mereixquen el Paraís passaran a viure en el Regne de Deu, que també es realisarà plenament en este moment del fi del món i que correspon als nous cels i a la nova terra promesos per Jesús.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Del Compendio del Catecisme de l'Iglésia Catòlica, artícul 12 (disponible en llínea en El juí particular)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Juicio particular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.